Una reconstrucció de la vida apassionant de l'etòleg Jordi Sabater Pi, descobridor del Floquet de Neu

L'expressió "Maa-Yiem", en fang, la llengua de l'ètnia majoritària de Guinea Equatorial, vol dir "no ho sé". I "Maa-Yiem" solia contestar un sorneguer Jordi Sabater Pi quan se li preguntava per què havia estat un perfecte desconegut al seu país: "Tanmateix, el que jo he fet no ho he fet per ser famós, ho he fet perquè m'agradava." El primatòleg Jordi Sabater Pi va ser el primer a descriure espècies noves i el descobridor de diferents comportaments culturals en diverses espècies de primats (3Cat) El documental convida a descobrir l'extraordinària història Jordi Sabater Pi, etnògraf, antropòleg i naturalista, completament autodidacte, que va viure en contacte permanent amb la natura i els animals a Guinea Equatorial durant 30 anys. Sabater qualificava "d'anècdota sense transcendència científica" haver trobat Floquet de Neu, "un nom que li van posar els americans i que no fa per un goril·la. El trobo cursi". A Jordi Sabater Pi li agradava més el nom de Goril·la Blanc que Floquet de Neu, nom que li van donar els nord-americans de National Geographic, que el van becar per estudiar els goril·les (3Cat) Un intens treball de camp a Guinea Equatorial "Maa-Yiem, l'extraordinària història de Jordi Sabater Pi" proposa seguir el viatge fascinant del protagonista per descobrir un home singular, absorbit per Àfrica i la recerca sobre els comportaments humans i animals a la Guinea colonial, i autor, amb Jane Goodall, d'un dels descobriments que han trasbalsat els coneixements sobre l'evolució humana: la capacitat dels ximpanzés per fabricar eines. "Fins llavors, la separació entre l'humà i l'animal se centrava en la capacitat o incapacitat de fabricar eines. I Sabater Pi descobreix que aquests animals poden fer-ho"- explica Jordi Serrallonga-, arqueòleg, naturalista i explorador- I la comunitat científica no estava preparada per a una notícia com aquesta. Ell va dir que els ximpanzés tenen una cultura i això va fer empipar els antropòlegs culturals i els filòsofs". El juliol del 1969, Jordi Sabater Pi va publicar a "Nature", la revista científica més important del món, l'article sobre una gran descoberta: els ximpanzés eren capaços de fabricar eines. Simultàniament, Jane Goodall ho va descobrir també a Tanzània (3Cat) Expert mundial en etologia, Sabater Pi va treballar a les selves africanes en expedicions precàries que duraven mesos. "Era una època en què no hi havia ni GPS ni cap dels instruments que hi ha ara. Llavors fer treball de camp volia dir aïllar-te de tot, de la família, del món... Podies estar cinc o sis mesos sense tenir cap contacte amb ningú", relata Montserrat Colell, alumna seva i doctora en Psicologia. Núria Coca i Estalella, mestra, infermera i esposa de Jordi Sabater Pi, en va ser una col·laboradora imprescindible. Aquí, amb el Floquet de Neu (3Cat) "Jo el vaig acompanyar algunes vegades", explica el fill de Sabater Pi: "Em deia: demà et despertaré a les 4 de la matinada, només et cridaré una vegada. Si vols venir, vine, però no em diguis que estàs cansat, ni que no en tens ganes ni et queixis". El retorn a Catalunya Jordi Sabater Pi va tornar a Catalunya l'any 1969 arran de la independència de Guinea Equatorial. Va treballar al Zoo de Barcelona, però li semblava que feia nosa. Li pesava la falta de reconeixement de la seva feina a causa de la mancança de formació oficial. Finalment, es va doctorar i va poder donar classes de Psicologia Conductual a la Universitat. Sabater es va convertir en un dels pares de la primatologia i va introduir l'etologia com a assignatura a les universitats d'arreu de l'estat espanyol. Montserrat Colell, que va ser alumna seva, recorda les classes com "una autèntica meravella. No eren classes normals. Tot girava al voltant dels dibuixos a la pissarra i xerrades meravelloses sobre la seva experiència a Àfrica". El dibuix va ser una gran passió per a Jordi Sabater Pi i una gran eina de camp com a naturalista, antropòleg, primatòleg, etòleg i etnòleg (3Cat) "Pels científics anglosaxons era un ídol". Serrallonga recorda que, quan arribaven científics a Barcelona, "de seguida demanaven conèixer-lo. En canvi, a qui se li ha atorgat el Premi Príncep d'Astúries és només a Jane Goodall. Molt merescut, però hauria d'haver estat compartit, perquè Sabater Pi també se'l mereixia. La descoberta de la fabricació d'eines per part dels ximpanzés va ser simultània i la van fer en paral·lel". Retrats de Jordi Sabater Pi de l'ètnia fang, la majoritària de Guinea Equatorial, de la qual va fer el mapa etnogràfic més precís que existia fins aleshores (3Cat) Fitxa tècnica: Direcció i guió: Alfons Par Realització i direcció de fotografia: Alan Fàbregas Producció: Alfons Par, Rosa Fusté Producció executiva 3Cat: Jordi Ambròs Producció delegada 3Cat: Daniel Barea Delgado Direcció de producció: Sílvia Houdier Música: Marcus J.G.R., José González Riera "Maa-Yiem, l'extraordinària història de Jordi Sabater Pi" és una producció de Turkana Films, en coproducció amb 3Cat, RTVE i La Xarxa, amb la col·laboració del Zoo de Barcelona i amb el suport de l'ICEC.