"L'empio punito", estrenada a Roma el 1669, és la primera composició operística sobre temàtica relacionada amb el mite de Don Joan. Amb música d'Alessandro Melani, va aconseguir burlar la censura romana amb el canvi de nom dels personatges, d'ascendència clàssica. El seu estil musical és el propi de l'òpera veneciana del segle XVII contemporània de Cavalli.
ESCOLTA-HO ARA

Violinista virtuós, espadatxí temut i, durant un temps, oficial de l'exèrcit revolucionari, Joseph Bologne, el Cavaller de Saint-Georges, fill d'un colon francès i d'una dona esclavitzada a Guadalupe, també va ser compositor. De la seva obra només n'ha sobreviscut una òpera completa, "L'amant anonyme", estrenada el 1780; una comèdia amable sobre l'amor declarat en secret, amb ballet inclòs. Redescoberta fa poques dècades, avui la portem al nostre programa com a testimoni d'un geni oblidat massa temps.

Dotze anys abans que Verdi estrenés "Les vêpres siciliennes", un compositor alemany ja havia portat a l'escena la revolta siciliana del 1282: Peter Joseph von Lindpaintner, mestre de capella a Stuttgart, elogiat en el seu temps per Schumann i Mendelssohn. "Il vespro siciliano", estrenada el 1843 en quatre actes a l'estil de la gran òpera parisenca, va caure després en un oblit gairebé total. Una raresa romàntica recuperada fa poc en disc que avui recuperem també nosaltres al programa.

Un nen de 13 anys estrena a l'Òpera de París. Sembla un conte, però és el que va passar el 1825 amb "Don Sanche", l'única òpera que Franz Liszt va arribar a completar. Un castell màgic on només hi entren els enamorats correspostos, un cavaller refusat i un amor que finalment es desperta: aquesta és la trama d'una partitura que, després de només quatre representacions, es va perdre durant dècades i no es va recuperar fins al segle XX. Un Liszt insòlit, abans del virtuós, avui al nostre programa.

Dues identitats, un sol fuster i un xic de caos! Aquesta setmana a "Una tarda a l'òpera" arrenquem 25a temporada endinsant-nos en el fascinant i divertit món de "Zar und Zimmermann" (1837), la cèlebre òpera comèdia d'Albert Lortzing, amb fragments curosament seleccionats. Acompanyeu-nos a l'Holanda del segle XVII, on el mateix tsar Pere el Gran treballa d'incògnit en unes drassanes. Embolics diplomàtics, un alcalde absurdament incompetent i melodies tan contagioses com el famós "Ball dels esclops" us hi esperen.

Excepcional i complet artista, Gabriel Bacquier va ser el baríton francès més cèlebre i internacional de la seva generació. El seu cant expressiu, els dots actorals i el rigor interpretatiu van ser algunes de les seves línies mestres. Referent de l'òpera francesa, ho va ser també de les òperes de Mozart. El redescobrim en aquest monogràfic que li dediquem.

La veu flexible de Julia Varady ha estat de les més interessants que ha donat a l'òpera el país dels Carpats. Al costat del seu marit Dietrich Fischer-Dieskau, Varady va excel·lir en tot el que va cantar, fins a una digna retirada que actualment li permet impartir l'indiscutible mestratge entre diversos deixebles d'arreu.

Si Wagner l'hagués coneguda, segur que li hauria escrit una òpera. Mezzosoprano de formació, Waltraud Meier va fer igualment incursions en el terreny de les sopranos. Fins i tot més enllà de Wagner. Exigent i autoexigent, Waltraud Meier ha ocupat el tron d'Isolda durant els darrers quaranta anys.

Basso cantante és el que millor defineix la tessitura natural de Ferruccio Furlanetto, un cantant italià de repertori ampli i de registre versàtil, que va de les òperes de Mozart fins als papers més severs de Verdi, sense oblidar la comicitat rossiniana. Bon actor i de presència carismàtica, avui repassarem la seva trajectòria internacional.

Arrelada a Berlín, des d'on va projectar la seva carrera internacional, Pilar Lorengar havia nascut i s'havia educat primerament a la seva Saragossa natal. I, sense deixar els seus orígens espanyols (va ser una il·lustre ambaixadora de la causa sarsuelística), va ser una soprano de referència d'òpera italiana i alemanya.

La recuperació de les òperes mozartianes de joventut, present als escenaris d'arreu i a les sales d'enregistrament durant les dècades del 1970 i el 1980, va ser possible gràcies a veus com la de la suïssa Edith Mathis. La seva veu dúctil i ben timbrada, amb facilitat per les agilitats i el cant líric prototípicament mozartià, van fer d'ella una intèrpret extraordinària de les obres del músic de Salzburg.

El baix baríton afroamericà Simon Estes va saltar a la fama després d'un treball tenaç i d'haver viscut uns orígens clarament humils. Amb el temps, va esdevenir un intèrpret de referència de rols de Wagner (Wotan, Holandès, Amfortas) i de Verdi (Felip II). En aquest programa repassem la seva extraordinària trajectòria humana i artística.

El 2027, Catalunya Música celebrarà el 40è aniversari. A hores d'ara, qui no recorda que la soprano barcelonina Victòria dels Àngels en va ser la padrina? En aquest programa tornem a recordar una de les millors artistes del segle XX, contemporània de Maria Callas, qui sempre va professar admiració cap a la soprano catalana, nascuda a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona.

Venus a "Tannhäuser" en unes celebrades funcions a Bayreuth el 1961 (al costat de Victòria dels Àngels), Grace Bumbry va demostrar ser molt més que la primera cantant afroamericana en actuar al Festspielhaus inaugurat per Wagner. Ho demostrem en aquest programa que li dediquem.

Gran senyor del lied, va ser-ho també de l'òpera. Hermann Prey era la simpatia personificada i es va fer seus tots els personatges que va cantar, des de Mozart fins a Wagner, passant per l'inefable Rossini i el seu Fígaro, del qual Prey va fer una veritable creació magistral.

"Una tarda a l'òpera" celebra amb aquest el programa número 1000 de la seva història, en la seva 24a temporada a l'antena de Catalunya Música. Recordarem com va ser el programa 1 i com van ser alguns d'aquella primera temporada. Però també repassarem una gran soprano del segle XX, l'alemanya Hildegard Behrens.

Va ser una de les millors reines de la nit de la seva generació i, més endavant, va ser també una Pamina de somni. Mozart la va acompanyar sempre, gràcies a la veu bonica, dolça i dúctil. Però també va ser una intèrpret enlluernadora de papers d'òperes de Richard Strauss i, ocasionalment, d'algunes òperes del bel canto romàntic.