Una investigació de l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona i l'àrea de centres CIBER en xarxa de fisiopatologia de l'obesitat i la nutrició ha desenvolupat una via per combatre l'obesitat i malalties associades amb una teràpia gènica ex vivo, és a dir, amb cèl·lules que s'extrauen del cos i es modifiquen al laboratori. La responsable de la recerca, la investigadora Laura Herrero, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació, de l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), i del CIBER de Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició (CIBEROBN), explica que aquest tipus d'estratègia consisteix a fer una biòpsia, extraure cèl·lules, transformar-les i trasplantar-les després, en aquest cas als ratolins. "El que hem fet ha estat aïllar cèl·lules mare del ratolí i llavors les hem modificat perquè expressin una proteïna que és la que tenim normalment per cremar l'excés de greix. O sigui, seria com tenir un motor que crema greix de forma continuada." L'estratègia consisteix a extraure cèl·lules i modificar-les perquè actuïn cremant greix(Science) Quan els ratolins reben les cèl·lules modificades baixen de pes(Science) Reducció de tots els factors vinculats a l'obesitat Les cèl·lules modificades les han tornat a posar en ratolins obesos. Les han administrat barrejades amb un gel matriu i les han injectat sota la pell de l'animal. El que han vist és que contribuïen a millorar tots els paràmetres relacionats amb l'excés de pes: " Disminuïa el pes del ratolí, el fetge gras, millorava la resistència a la insulina i també els nivells de colesterol en sang." La teràpia també va reduir la diabetis i el colesterol en els ratolins(pexels) És a dir, les cèl·lules van aconseguir combatre l'obesitat del ratolí i això va millorar també totes les patologies relacionades amb la malaltia. Cremar greixos només quan és necessari Una part important dels resultats de la recerca, publicada a Metabolic Engineering, és que han comprovat que l'acció de les cèl·lules no és permanent i que només contribueixen a reduir tot el metabolisme de l'obesitat quan realment és necessari: " Els animals només cremaven greixos quan n'hi havia en excés, no quan tenien un pes normal. I aquest és un punt molt important perquè vol dir que la teràpia només funcionaria quan tenim massa pes no quan tenim un pes saludable." A més és un tipus de tractament fàcil de portar a terme i que permet molt control de les cèl·lules. Què passa amb l'excés d'energia? Una de les incògnites en aquests moments és com funcionarà aquesta estratègia en humans i com reaccionaran les persones a l'excés d'energia que generen les cèl·lules implantades. Laura Herrero és la investigadora principal de la recerca(UB) La principal hipòtesi dels investigadors és que no suposarà problemes i que els residus de tot el procés s'excretaran per l'orina, un fet que ja han vist també en ratolins: "S'ha de veure com assimilarà l'organisme l'excés d'energia fruit de la crema de pes i per això caldran més estudis. Amb els ratolins, la manera d'alliberar aquesta energia era a través de l'orina." Pel que han demostrat en ratolins la teràpia no tindria efectes secundaris ja que els animals van mantenir un bon estat de salut després de la implantació de les cèl·lules.