Unes eleccions entre la por a la pandèmia i el dictat dels jutges

L'embolic amb les eleccions al Parlament és de traca i mocador. El TSJC ha decidit allargar la incertesa. Afegeix una altra pista al gran circ en què s'ha convertit la política catalana, i dibuixa el pitjor escenari possible. La situació que estem vivint és surrealista i lamentable. D'aquí a una setmana arrencarà la campanya electoral, sense saber si servirà per anar a votar o no. Els partits hauran de demanar el vot per a unes eleccions que no volen que es facin. Es gastaran milions d'euros en un dispositiu que fins a última hora no se sabrà si tira endavant. S'emetran milers de vots per correu que potser aniran a la paperera. Si les eleccions finalment s'acaben fent el 14F, és probable que hi hagi milers de persones confinades (200.000 pel capbaix, segons càlculs del Síndic de Greuges), però quantes persones no decidiran quedar-se a casa per por d'anar a votar? I seria el més lògic. S'ha insistit tant que calia ajornar-les, que s'ha fet agafar por a les eleccions. El tribunal es dona de marge fins al dia 8 de febrer per decidir, i pel camí hi ha tot de moviments que encaixen i apuntalen la decisió. Després del recurs contra el decret, el tribunal accepta dictar les mesures cautelaríssimes, la Fiscalia s'hi posiciona a favor, el CIS hi tira una mica de pebre i ja ho tenim a punt per emplatar. La legislatura acaba com el rosari de l'aurora. Va començar sota el dictat del 155 i sota l'ombra dels jutges, que havien fulminat el govern sortint i van condicionar la investidura del nou president. I acabarà sota el dictat dels jutges, que decideixen la data de les eleccions i inhabiliten el president i un conseller. De cara a les eleccions, la pandèmia espanta. Però l'espectacle deplorable de polítics i jutges fastigueja i avorreix.