Veneçuela, infàncies perdudes

No hi ha dades oficials, però, segons un estudi del 2023 de la Universitat Catòlica Andrés Bello, el 52% dels veneçolans viuen en condicions de pobresa multidimensional, amb ingressos baixos, mancances en serveis bàsics o dificultats per omplir el cistell de la compra. La meitat es troba en una situació de pobresa extrema. Al barri de Santa Rosa de Agua, a la ciutat de Maracaibo, la falta d'expectatives de futur aboca molts dels seus habitants a unir-se a bandes violentes, a dedicar-se a la prostitució o a mendicar. D'altres decideixen emigrar a Colòmbia, a un centenar de quilòmetres de distància, sovint deixant les criatures enrere, desemparades. El sistema sanitari està en fallida i molts infants moren de gana. Molts menors queden desemparats i traumatitzats quan els pares emigren sense ells ("Veneçuela, infàncies perdudes") Dues mares solteres El documental "Veneçuela, infàncies perdudes" segueix la vida de dues dones, dues mares solteres, durant uns quants mesos. Carolina Leal, mare de Victoria --a qui ha de deixar en un internat--, ha creat una fundació per acollir i alimentar infants. Alguns fa anys que no veuen els pares i estan molt tocats psicològicament. Quan va començar a alimentar els menors, sense cap pauta mèdica, la desnutrició era tan greu que molts d'ells morien en començar a menjar una altra vegada. "Fins que va venir un metge i ens va explicar que els havíem de tornar a alimentar de mica en mica per no matar-los." Abans de dedicar-se a ajudar els infants desemparats i a treure els adolescents del carrer, la Carolina havia estat líder de les quatre bandes violentes que operen a Santa Rosa de Agua. Carolina Leal redimeix el seu passat ajudant els infants del barri ("Veneçuela, infàncies perdudes") Kiara Valbuena viu amb els seus quatre fills, el més gran dels quals té 14 anys i passa la major part del temps amb una banda al carrer, armat, robant i consumint drogues. Embarassada de tres mesos, decideix marxar a Colòmbia, caminant i fent autoestop. El fill gran queda sol a casa. Durant el trajecte, desgrana la seva història. "He hagut de fer de tot pels meus fills. Vendre droga, robar, prostituir-me. Tot el que una dona pot fer pels seus fills." Kiara Valbuena viu en una situació de pobresa extrema amb quatre fills ("Veneçuela, infàncies perdudes") Però el viatge no surt com la Kiara s'esperava i finalment se'n torna a casa, al barri de Santa Rosa de Agua. Un barri on una batuda policial pot acabar amb la vida de qualsevol veí. Segons les associacions de drets humans, 8.000 persones han mort a Veneçuela abatudes per la policia en els últims 15 anys. Fitxa Tècnica Un documental de Juan Camilo Cruz i Marc Wiese Producció: Oliver Stoltz Direcció de fotografia: Alfredo de Juan Edició: Laia Prat, BFS

Veneçuela, infàncies perdudes

Santa Rosa de Agua, Maracaibo. Un barri on la violència, la prostitució i la mendicitat són sortides per sobreviure. A la recerca d'una vida millor, molts opten per emigrar, sovint deixant els fills enrere, desemparats