David Estelrich
Actor: Ramon Madaula
Acaba la carrera de dret el 1983. Fill d'una família humil de pagesos de Ventdelplà que moren quan ell és un nen. Mentre estudia la carrera de dret, coneix Marga Ribes, i s'hi casa el 1984.
David és el petit de la família i els seus pares sempre havien desitjat que estudiés. Després de la mort dels seus pares, el seu germà Jaume, que porta la granja de la família, fa els impossibles perquè sigui així. Ell, a canvi, treu les millors notes a la universitat i acaba el primer de la promoció.
Davant la sorpresa de tothom, David renuncia a treballar en cap dels bufets que li fan immillorables ofertes i torna a Ventdelplà per instal·lar-se en un petit bufet d'advocats a la capital de la comarca. Els motius que porten David altre cop a Ventdelplà són
molts i complexos. Primer de tot, el naixement del seu fill Martí. A la seva dona li han diagnosticat una malaltia just després del part.
Se sent en deute amb el seu germà Jaume, que s'ha quedat cultivant el tros, amb totes les dificultats i les penúries que això comporta. Tot plegat es tradueix en un fort sentiment de deute envers una gent i una terra que li han donat tot i amb qui no es vol sentir deslligat ni deslleial. Per això, en David utilitzarà tots els seus coneixements com a advocat per defensar la gent de la terra, la gent humil i aferrada al paisatge que el va veure néixer. Així, David es veurà implicat en tota mena de casos relacionats amb la pagesia, el petit comerç de poble, els obrers de les fàbriques que volen despatxar, els empresaris que cometen delictes ecològics, els habitants del poble que són víctimes dels abusos dels empresaris agrícoles sense escrúpols... Sempre procurarà estar al costat de la seva gent, encara que a vegades no li serà del tot fàcil i, fins i tot, es veurà obligat a defensar coses en les quals no creu.
David està sempre entre dues aigües: és un home de gran formació, intel·ligent, amb un bon nivell cultural, però es comporta com si hagués renunciat expressament a tot això. A ell li encanta sentir-se pròxim a la gent més lligada a la terra, menys sofisticada i primària. Com si s'avergonyís de ser qui és i volgués oposar-se a ell mateix. Els seus moments més feliços són quan fa la partida de cartes al bar del poble o quan va a la cooperativa per trobar els pagesos que hi venen els seus productes, i fent petar la xerrada com si fos un més (encara que és ben conscient que no ho és).
La principal víctima de la manera de ser d'en David és la seva dona, la Marga, que no pot entendre per què han hagut d'abandonar els avantatges i el refinament de la ciutat per enclaustrar-se en un poble de mala mort.
Quan en David coneix la Teresa, se n'enamora. De cop i volta, en David ha trobat algú que comença a entendre el lloc que ell estima. I és com si ell també el descobrís en aquest moment, a través dels ulls d'ella. I la Teresa és una dona viva, alegre, amb capacitat per deixar-se sorprendre i per descobrir coses noves a cada moment, per
entusiasmar-se vivint una nova vida, lluny del seu marit.