En el nostre imaginari tenim molt presents els desastres provocats per un vessament de petroli. El del Prestige a les costes gallegues, l'any 2002, o el de l'Exxon Valdez al Golf de Mèxic, el 1989. Són episodis traumàtics que han quedat gravats en la memòria de la ciutadania. Però hi ha altres materials, potser menys visibles, que en caure al mar també tenen efectes molt nocius per al medi ambient. És el cas dels pèl·lets, que aquests dies centren l'actualitat a les platges gallegues i a tot el nord d'Espanya. Són els vessaments de microplàstics una nova modalitat de catàstrofe mediambiental? Ho hem plantejat a l'experta Eva Jiménez Guri, investigadora de la Universitat d'Exeter, al Regne Unit, que fins fa poc investigava a l'Estació Zoològica de Nàpols, a Itàlia. I ens ha confirmat que sí. Un problema constant i global La caiguda de petits plàstics és permanent als mars i oceans d'arreu del món. Passa tan sovint que, si ens fixem en la dada més recent (que apunta un informe d'Eunomia de l'any 2016) cada any cauen al mar 230.000 tones de pèl·lets. Fins i tot en accidents on també s'han vessat productes químics, el més greu ha estat la caiguda de plàstics, com explica Jiménez Guri. "A Sri Lanka, per exemple, l'any 2020 es va produir un vessament que es considera la catàstrofe mediambiental més important de la història d'aquell país" Hi ha hagut contaminació per pèl·lets a Alemanya, a Noruega... i també a les costes de Tarragona s'està alertant, aquests dies, de la presència d'aquests microplàstics. Galícia estima que arribaran més pel·lets a la costa a partir de dissabte (EFE) El "txapapote" de plàstic Es considera microplàstic qualsevol objecte fet d'aquest material que faci menys de 5 mil·límetres. Els microplàstics més presents al mar són les fibres de teixits sintètics, les restes de pintures o de pneumàtics i també els anomenats pèl·lets: petites boles a partir de les quals es fabriquen altres productes. Hi ha pèl·lets primaris (que ja són petits en el seu origen) i secundaris (que deriven de la degradació d'objectes més grossos, com una ampolla). Ara bé, no tots els pèl·lets arriben al mar en forma de vessaments; també n'hi ha que provenen de les fàbriques que n'alliberen o d'altres fonts. Doble impacte ambiental La mateixa presència de microobjectes de plàstic al mar ja és un perill en si mateix, pels danys que pot provocar en els organismes que els ingereixen. Però un segon risc és el dels elements químics que els componen, que es poden desprendre i ser potencialment tòxics, com apunta Jiménez Guri. "Pot haver-hi un problema de toxicitat a l'aigua, sobretot en aquells llocs on hi hagi una concentració més gran de pèl·lets". El primer impacte ja s'està fent visible a Galícia: s'han trobat animals que s'han menjat aquests plàstics. La possible contaminació química de l'aigua, en canvi, pot trigar unes setmanes a fer-se visible, però no gaire més, perquè "o bé les boles arribaran a les platges o bé s'aniran repartint per les costes de diferents països i la concentració ja no serà tan alta". Del "nunca mais" al "outro mais" Voluntaris netegen la platja de Samil, a Vigo (Adrián Irago/Europa Press) Com ja va passar fa 22 anys amb el Prestige, les costes gallegues s'han omplert de voluntaris que extreuen com poden les restes contaminants. El contacte amb la majoria d'aquests plàstics és inocu per als humans, perquè estaven previstos per contenir aliments. Ara bé, tenint en compte que no es descarta la presència de components tòxics, es recomana que tots els voluntaris facin servir guants. Canvi de paradigma Com recorda Jiménez Guri, "algú perd diners amb aquests vessaments" i, per tant, ja hi ha mesures de seguretat, però la investigadora creu que "potser aquests plàstics s'haurien de catalogar com a matèries perilloses" perquè es prenguin més precaucions. "S'han de revisar els transports de mercaderies, en general. Igual que cauen aquests pèl·lets, cauen altres coses al mar que estaria bé que no caiguessin."