El músic Brittain-McVey, del grup The Vamps, ens descriu les primeres hores de desembarcament en diferents platges de Normandia en què va participar el seu besavi. Els alemanys, atrapats per sorpresa, no van poder reorganitzar-se a temps perquè Hitler no es va prendre prou seriosament l'amenaça. Així i tot, els soldats que hi havia van provocar grans baixes entre les tropes aliades, encara que aquestes els superaven de molt en nombre tant de soldats com de vaixells i aviació.
El tercer capítol ens ofereix la perspectiva del desembarcament des de l'altra banda del canal: quins moviments hi havia a França, i com es van comportar alemanys i civils durant els primers dies i setmanes de l'estiu de 1944. Algunes batalles van ser dures i cruentes, i es van cometre atrocitats per part de tots dos bàndols, però no gaire temps després ja es va veure clar que els alemanys havien quedat desbordats, i que la guerra es decantava cap a un costat.
El quart capítol se centra en l'alliberament de París. Els aliats no hi volien grans combats perquè la ciutat no quedés arrasada, així que, inicialment, van pensar dirigir-se a Berlín sense passar per París; però De Gaulle els convenç que els francesos l'han d'alliberar, i hi incorpora una columna espanyola. La jugada de De Gaulle, però, és quedar ell com el gran alliberador, i per aconseguir-ho haurà d'assegurar-se que s'aparta de discursos i celebracions els membres procomunistes de la resistència, que havien iniciat l'alliberament de la ciutat abans que ell hi arribés.
El cinquè capítol de la sèrie parla de l'alliberament de Bèlgica, i, en concret, se centra en les ciutats de Brussel·les i Anvers. A més a més, també repassa la multitud de grups, partits polítics i associacions paramilitars col·laboracionistes i de la resistència que hi va haver al país i que donen a aquest període una complexitat especial a Bèlgica. A més, al contrari que en altres llocs, aquí els alemanys van fer una contraofensiva que encara va allargar força la guerra.
Després dels èxits de l'estiu, les tropes aliades esperaven poder avançar ràpidament cap a Alemanya. El general Montgomery va idear un pla per evitar dirigir-se directament a la línia Siegfried: travessaria el Rin i atacaria Alemanya des del nord. L'operació que havia d'aconseguir-ho, anomenada Operació Market Garden, va ser un fracàs: davant d'una aferrissada defensa alemanya, els paracaigudistes i la infanteria dels aliats no van poder passar de les ciutats més meridionals dels Països Baixos, la qual cosa va condemnar el país a passar un hivern més sota domini alemany.
Després del fracàs de l'operació Market Garden, els aliats recondueixen les seves tropes cap a la costa del Ruhr, mentre asseguren l'estuari de l'Escalda, indispensable per poder fer servir el port d'Anvers, i deixen l'alliberament de l'oest dels Països Baixos per a més endavant. L'hivern següent, els alemanys decideixen castigar la població de la zona ocupada i impedeixen el pas de menjar, que ja era dificultós. Es produirà el que es coneix com l'hivern de la fam, en què 20.000 civils van morir de gana en una de les regions agrícoles més riques d'Europa. I quan finalment el país és alliberat, el mes de maig, els combats encara continuen, amb uns protagonistes inesperats, en una petita illa a la costa nord.
Quan els aliats van travessar la línia Siegfried i van entrar en territori alemany, s'esperaven avançar ràpidament, però encara els esperaven batalles intenses. Una d'aquestes va ser un error tàctic: els americans van decidir intentar avançar per un bosc tan frondós que no van poder aprofitar l'avantatge que els oferien l'artilleria i l'aviació. A més, la climatologia va ser molt adversa i cada petit avenç es feia a costa de molts morts. Tot i així, finalment, van aconseguir ocupar Aquisgrà: el bressol d'Europa es va convertir en la primera ciutat alemanya desnazificada.
L'ofensiva de les Ardenes ha passat a la història com l'últim gran atac dels nazis, que van reunir una força que els aliats no s'esperaven, i van atacar a través del bosc amb la idea de recuperar Anvers, i sobretot el seu important port, en pocs dies. Però a banda que el temps no els va ajudar, havien comès alguns errors de càlcul, de manera que malgrat els primers èxits, no van aconseguir l'objectiu d'avançar ràpidament i es van quedar quatre setmanes davant d'un front estàtic en què tots dos bàndols van patir grans pèrdues.
Els últims dies de la Segona Guerra Mundial a Europa, la batalla se centra en Berlín. La ciutat està envoltada pels soviètics, però encara té defenses importants i moltes tropes. Hitler se suïcida al seu búnquer, però dona ordres que la lluita continuï fins al final. Els russos avancen casa per casa, i amb el seu avenç, s'escampen històries de la brutalitat amb què tracten la població civil i els soldats vençuts, cosa que desemboca en una onada de suïcidis i una resistència aferrissada de les tropes alemanyes que queden. Finalment, els generals que queden a al ciutat capitulen, i la guerra s'acaba a Europa, però amb unes xifres de víctimes esfereïdores.