Podem entrar al món de la mobilitat elèctrica amb el cotxe de tota la vida? Sí: a través d'un procés de conversió de motor de combustió a motor elèctric. Aquí encara és un procés poc conegut. Per això visitem un taller del Maresme on ho fan, acompanyats de Volt-Tour, associació que promou el vehicle elèctric.
El comerç en línia s'ha disparat, i encara més arran de la pandèmia. Entre el 2020 i el 2024 es preveu que creixi entre un 200 i un 300%. Això fa que s'hagi de regular la distribució. Salvador Alemany (Saba), Ricard Font (FGC) i Xavier Codina (Anthesis Lavola) aporten propostes.
El transport flexible adaptarà el transport públic a la demanda real de cada municipi. Sense línies, ni horaris ni parades, a través d'una aplicació es demanaran i s'assignaran els serveis en qüestió de minuts. A Alella, aquest estiu, se'n farà una prova. Ens ho presenta Aurora Carbonell, presidenta de l'Associació de Municipis per a la Mobilitat i el Transport urbà.
Dos alumnes de grau mitjà del Col·legi Salesians de Sarrià, a Barcelona, han dissenyat un pàrquing per recarregar patinets elèctrics amb energia solar i eòlica i aplicar les energies renovables a la mobilitat sostenible. Èric Santiago i Miguel Murillo ens expliquen el projecte, que els ha fet guanyar el Premi Don Bosco 2021 al millor treball d'investigació en enginyeria.
Mobilitat sostenible al mar. Un sistema de veles rígides redueix el consum de combustible. Bound4blue presenta una resposta al repte global del transport de mercaderies per mar per ser més sostenible. Un dels primers projectes serà per al vaixell Naumon de La Fura dels Baus.
Transportar vi del Penedès i del Llenguadoc-Rosselló cap a Europa en tren. Expliquem com un estudi de la Generalitat avala la rendibilitat i fiabilitat de tendir cap als serveis multimodals, amb el ferrocarril per fer el tram més llarg, en comptes de l'ús tradicional només amb camions. També és més sostenible.
Barcelona formarà part de la xarxa europea de trens nocturns. Una línia unirà Barcelona amb la ciutat suïssa de Zuric al 2024. Descobrim les virtuts del projecte, com a alternativa a l'avió, amb efectes tant medioambientals com de captació de turisme amb Jaume Fàbrega, president de la Cambra de Comerç de Girona.
Pas endavant en la transició energètica al bus. Dotze autobusos que aporten viatgers a Ferrocarrils de la Generalitat passaran de ser dièsel a convertir-se en cent per cent elèctrics. Alguns faran una càrrega ràpida amb energia procedent de la catenària de Ferrocarrils i d'altres es carregaran més lentament a cotxeres durant la nit.
Quin és l'origen dels actuals traçats per on circula Renfe i com ha contribuït el tren, des dels seus orígens, a la mobilitat sostenible. Al principi va crear una nova relació espai-temps. Amb l'entrada a les ciutats, va electrificar les línies. I ara es planteja com un mitjà integrat a un transport multimodal. Ho explica Lluís Ubalde, doctor en Enginyeria de Camins, al llibre "El ferrocarril de la rodalia de Barcelona" (Editorial Efadós).
L'increment del comerç electrònic fa que la flota de vehicles que el distribueix també es posi al dia. Bona part d'aquest parc mòbil s'ha d'adaptar per ser més sostenible. Com hi ajuda l'Àrea Metropolitana de Barcelona?
A partir del 2022, els vehicles amb etiqueta ambiental de color groc no podran circular per la Zona de Baixes Emissions que delimiten les rondes de Barcelona excepte si són de residents. La mesura consta al pla de mobilitat de l'AMB. Quines alternatives s'han d'impulsar per compensar aquesta nova restricció? En parlem amb Pere Sòria, expert en mobilitat sostenible del Clúster d'Energies Eficients de Catalunya.
La T-Verda dona accés al transport públic durant tres anys. El requisit és desballestar un vehicle contaminant que no tingui dret a l'etiqueta ambiental i comprometre's a no comprar-ne cap altre. És una mesura per fomentar el canvi d'hàbit cap el transport públic.
L'Ajuntament de Barcelona ha adjudicat a 12 empreses de motos més de 4.000 llicències, i a 7 de bicicletes més de 3.000 autoritzacions. Amb l'emergència sanitària pel coronavirus, el consistori accelera aquest procés perquè entén que aquests serveis són una bona alternativa per oferir desplaçaments adequats en l'anomenada "nova normalitat".
Polígons industrials, hospitals, universitats, estacions o espais on es programen actes multitudinaris són espais que poden generar un elevat nombre de desplaçaments en un dia. Què podem fer perquè la mobilitat en aquestes zones de gran afluència sigui més sostenible?
Què se'n fa, de l'energia elèctrica que genera un tren quan frena? Una part l'aprofiten altres trens. Però una altra es perd. Adif ha desenvolupat un sistema per captar-la i aprofitar-la per recarregar vehicles elèctrics a carreteres i ciutats. Són les "ferrolineres".
Els plans de desplaçaments d'empresa són un conjunt d'actuacions per millorar la mobilitat dels treballadors i visitants afavorint l'ús de modes de transport alternatius al vehicle privat. Qui n'ha de tenir i com afavoreixen també la mateixa empresa?
Representants d'una cinquantena d'ajuntaments catalans han començat a debatre com s'ha de regular l'ús dels vehicles de mobilitat personal. L'estrella és el patinet elèctric. Per on han de poder anar, per on no, i quines mesures de seguretat han de tenir en compte els que hi van?
El "carpooling", o l'ús del cotxe compartit per a trajectes de casa a la feina, és el mitjà més sostenible, després de la bicicleta, per anar a treballar. Com funciona? Què el fa diferent del "carsharing"? N'expliquem els avantatges econòmics, de comoditat i de relació social.
La flota de vehicles elèctrics no para de créixer. L'Institut Català de l'Energia i els ajuntaments han fet una aposta clara per dotar la xarxa viària de punts de recàrrega ràpida. Serà suficient o caldrà buscar nous sistemes per abastir la demanda?