Victoria Luengo: "El pànic escènic el vaig superar amb teràpia" 

L'actriu Victoria Luengo comparteix les seves reflexions més íntimes al programa "L'eclipsi", de Roger Escapa.  Explica que va patir atacs de pànic durant dos anys: 

"Em passava al teatre", li explica al Roger, i va coincidir en el temps amb el paper de Míriam, filla de l'Andrea, que feia a la sèrie "La Riera": 

"Era molt jove, i li tenia molta por, i això volia dir que era pitjor actriu. I vaig tenir sort de parlar amb persones importants de l'escena catalana que em van dir que també els havia passat." 

Gràcies a això, va veure que era un tema tabú en aquest entorn. "Em va costar bastant sortir-ne", assegura, però, amb tenacita,t se'n va sortir: 

"Era una cosa que se'm va ficar entre cella i cella. Jo no puc no tornar a pujar mai més a un escenari. Tenia atacs d'angoixa. Anava al teatre amb por." 

Com ho va superar? "Amb teràpia i no baixant de l'escenari." La seva passió per ser actriu l'ha fet tirar endavant.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by 3Cat (@som3cat)

La mort sobtada del seu pare 

Victoria Luengo mostra durant tota l'entrevista la seva vulnerabilitat, i això la fa més propera. La pèrdua del seu pare, just abans de començar el rodatge de "Suro", va marcar profundament l'actriu:  

"Cinc dies abans de començar el rodatge el meu pare va morir de manera sobtada. Les dues primeres setmanes van ser molt dures; et diria que no les recordo." 

Encara que se li va oferir endarrerir el projecte, Luengo va decidir seguir endavant. Aquest dol, segons explica, no desapareix, però va poder tancar un cercle emocional durant l'estrena al Festival de Sant Sebastià: "Vaig sentir que el meu pare era allà, a la seqüència final".

Moltes hores de teràpia 

El pànic escènic, el dol per la mort del pare... l'actriu explica que "des de petita vaig tenir moltes raons personals per anar al psicòleg". I per això no ha deixat de fer teràpia sempre que ho ha necessitat. 

Encara té la síndrome de la impostora com a actriu: "Penso: 'M'enxamparan!'" I encara les pors de la vida amb naturalitat:  

"Em fa por sentir-me sola, que no m'estimin. I que la gent que estimo marxi, la sensació de buit." 

Contradiccions i pressió estètica 

Un altre tema destacat de l'entrevista és la pressió estètica en el món de l'espectacle. Luengo admet el seu conflicte intern:  

"Tinc un combat amb mi mateixa molt interessant. El patriarcat m'ha demanat ser desitjable d'una manera concreta, i de vegades em faig la trampa a mi mateixa."

Tot i això, defensa un feminisme autèntic, que valori la bellesa natural a qualsevol edat. Com explica, li agradaria que la seva neboda, d'aquí uns anys, pugui veure la cara d'una dona de 44 anys sense artificis. 

Les renúncies de la maternitat 

Victoria Luengo, que va passar la infància a Barcelona amb els seus avis i mare, també s'atura en la maternitat, una altra de les seves lluites personals. 

Tenir fills o no ha estat per a ella una conversa recurrent amb amigues i això l'ha portada a viure més en el present: "Prefereixo pensar en les coses que m'estan passant." L'actriu explica com veu les seves amigues que són mares:

"En la majoria de casos hi ha un moment de renúncia, perquè la societat no permet acompanyar la criança de manera que una dona ho pugui fer sense deixar de banda la seva carrera."

Victoria, no Vicky 

En un moment de reflexió personal, Luengo també parla del significat del seu nom. Després d'anys de ser coneguda com a Vicky, ha decidit reivindicar-se com a Victoria: 

"És una qüestió personal, més que professional. Crec que les dones ens posem noms petits, però ara prefereixo dir-me com jo vull." 

Aquesta decisió ha estat molt recolzada per la seva família, especialment per la seva mare, que sempre l'ha animada en els moments més importants de la vida.

El capítol sencer amb l'entrevista de "L'eclipsi" a Victoria Luengo ja està disponible a la plataforma 3Cat: