més info

Les persones que hi ha al camp no hi són de manera voluntària. S'hi han vist forçades i hi viuen limitades. Confinades en un espai on voler no és poder. Perquè voler és voluntat i poder és capacitat.

Els refugiats volen continuar endavant, però no poden. Només poden esperar. Esperar que la Unió Europea reaccioni, que les fronteres s'obrin, que les seves peticions d'asil tinguin resposta, que la guerra s'acabi... I és en aquesta espera, inquantificable i indeterminada, que han de viure. Viure esperant vol dir viure aturats.

A partir de l'1 de febrer, TV3 estrena cada dia un capítol, just després del "Telenotícies vespre", de la docusèrie "Vides aturades", protagonitzada per l'Ahmed, el Rasol, la Khadija, l'Asie i el Feras, sirians refugiats al camp de Vassilikà (Grècia). Són deu peces de tres minuts.

Cada capítol de "Vides aturades" se centra en un personatge, un tema i una acció quotidiana que permet conèixer qui és i com viu al camp un refugiat. El protagonista del capítol fa una activitat rutinària que, de manera senzilla i gens artificial, ens acosta a un gran tema. L'acció mateixa és el fil narratiu, amb introducció, nus i desenllaç. Cada capítol acaba amb la mateixa reflexió en relació amb el tema tractat: com seria la teva vida si no s'hagués aturat?

Les accions quotidianes són coses tan bàsiques com endreçar la tenda de campanya, rentar-se, trucar als familiars, fer la maleta per intentar travessar la frontera o cuinar el sopar. Els grans temes que es tractaran són l'educació, la família, la higiene, la comunicació, la privacitat, la rebel·lió, l'espera, la dona i la identitat.

"Vides aturades" és un treball fet per l'entitat Casa Nostra Casa Vostra amb la productora Estudi Carmel i la participació de TV3.