Violència econòmica, un altre tipus de masclisme: "Fa 12 anys que no em paga la pensió de la filla"

La Xantal cria la seva filla sola des que la nena tenia 3 anys i mig. Ara ja es una adolescent però el camí per pujar-la sense que li falti res és extremadament esgotador. Fa 12 anys que lluita perquè el pare de la seva filla, que té una demanda interposada per no pagar la pensió, es faci càrrec del que li toca. L'exparella de la Xantal treballa fent feines de manteniment i cobra en negre. Al principi de separar-se, com que tenia nòmina, li va passar l'establert al conveni, que eren uns 200 euros. Això va durar uns 8 mesos. Després, l'aixeta es va tancar: "Ell em diu que no pot. Jo no puc dir 'no puc'. Poso la meva filla en un congelador? La tanco?" Ara la Xantal, que té 55 anys, treballa de comercial en una revista del Pla de l'Estany. Per aconseguir més ingressos, també lloga dos habitacions al pis on viu. Ha hagut de fer de tot per poder conciliar i fer front a les despeses: "He viscut moments molt difícils. Vaig deixar la meva professió, vinculada al món de l'art. He hagut de demanar diners, d'acceptar treballs que no m'agradaven. He fet de tot: d'ajudant de cuina, de cuinera, de cambrera, de netejadora, de cuidadora d'avis. Multitàsquing." La Xantal agrairia una mínima ajuda: "50 euros, 40 euros, 30 euros, 20 euros, 10 euros m'anirien bé. He anat al supermercat amb 5 euros i comptant el que ficava el carro." En pensions no pagades la seva exparella li deu més de 10.600 euros. Per poder reclamar-los, la Xantal també ha de fer front a la perversitat de la burocràcia. La seva experiència amb les demandes no es gens esperançadora: "La primera que vaig fer em va trigar sis mesos. Una demanda d'aliments que hauria de ser prioritària perquè es tracta d'una menor. A la segona, quan la meva exparella va tenir una altra nòmina, els diners no van arribar." Com la Xantal, hi ha moltes altres dones. Un col·lectiu normalitzat socialment i que se sent que no està organitzat, invisible a ulls de molts però que ocupen un pes important en les piles de demandes que s'acumulen en molts jutjats de família. Allà topen amb un altre mur, el de la justícia. "El jutjat d'Olot, que porta el meu cas, funciona molt malament. El procurador em va dir que de 30 trucades que té al matí, 29,9 són com la meva." La Xantal descarta anar per la via penal perquè per damunt de tot vol protegir la seva filla. Fer servir aquest mecanisme podria comportar pena de presó pel progenitor. "Per què costa d'entendre que la manutenció és per als fills i no per a la dona?" Una violència sense dades Pel que fa l'impagament de pensions, la fiscalia general de l'Estat recull que el 2019 es van presentar més de 22.500 demandes per impagament de pensions. Un 23% més que l'any anterior. Els jutges comproven cada dia que la majoria de les demandants són dones, però oficialment no es pot saber la xifra exacta perquè aquesta dada no s'ofereix desglossada per gènere. Tampoc no hi ha cap registre oficial de les pensions que no es compleixen perquè ni l'administració espanyola ni la catalana en fan cap seguiment. En el cas de Catalunya, ni el Tribunal Superior de Justícia, ni el Departament d'Igualtat i Feminismes, ni el de Justícia, ni Drets Socials disposen de dades específiques sobre aquesta qüestió. Violència econòmica, una forma de violència masclista Parlem de violència econòmica si un home no paga la pensió alimentària dels fills, si no es fa càrrec de la quota de la hipoteca, quan no deixa que la dona treballi o si li controla les despeses. Per acabar amb la indefensió d'aquestes dones, la magistrada Lucía Avilés demana al govern espanyol que tipifiqui la violència econòmica com un tipus de violència de gènere i que s'inclogui al Codi Penal. "El Codi Penal diu que només serà necessari l'impagament de 2 mesos consecutius o 4 de no consecutius. El que ens trobem a la pràctica diària dels jutjats és amb dones, amb mares desesperades perquè no han rebut ni un sol euro durant anys." Lucía Avilés, magistrada de l'Audiència Provincial de Barcelona (CCMA (José Antonio Rodríguez)) Actualment l'impagament injustificat, intencionat i reiterat de la pensió està castigat amb penes d'entre 3 mesos i un any de presó, però aquest delicte no té l'agreujant de ser considerat un tipus de violència contra les dones. Per això la magistrada ha engegat una iniciativa legislativa judicial pionera a Espanya perquè no passar la pensió es tracti com una forma més de violència masclista: "D'aquesta manera les demandes d'impagaments de pensions es tramitarien més de pressa, i les dones tindrien dret a un assessorament legal, especialitzat i gratuït, a l'hora de denunciar." L'executiu espanyol s'ha compromès a avaluar la proposta.

Violència econòmica, un altre tipus de masclisme: "Fa 12 anys que no em paga la pensió de la filla"

A Espanya un 12% de les dones que tenen una relació de parella pateixen violència econòmica, segons dades de la macroenquesta sobre violència de gènere