Violència vicària, fer mal als fills per "enterrar" les dones en vida

El 2012 José Breton va ser condemnat per haver mort els seus dos fills de 2 i 6 anys després que la dona vulgues separar-se; i a partir de llavors es van començar a comptar els fills morts per violència masclista; 42 menors en els últims 8 anys. Fa pocs dies ha tornat a passar, un pare se suïcida després de matar el seu fill de 2 anys en un hotel barceloní per fer mal a la mare, nou cas de violència vicària. Qui les havia de protegir no les va tenir en compte El 25 de setembre del 2018 la Itziar Prats va quedar en shock quan la policia li va fer saber que les seves filles Nerea i Martina, de 6 i 2 anys, havien estat assassinades pel seu pare, tot i que havia denunciat les amenaces de mort a les filles davant del Jutjat de violència de gènere de Castelló. La valoració no va incloure el risc de letalitat per les menors, com marcava el Conveni d'Istanbul sobre violència de gènere al que Espanya estava subscrita; no es va fer cap valoració de l'equip psicosocial del jutjat; ni la unitat d'atenció a les víctimes de la policia fa fer el seguiment que corresponia al que es va considerar un nivell baix de risc: "Va fallar tot, em vaig sentir impotent, i el que em fa més mal és que el fiscal, que les havia de protegir, no les va tenir en compte. S'han de deixar de protegir els drets de qui agredeix i protegir i prioritzar a les víctimes: infants i dones". Per la Itziar Prats s'ha dintroduir la formació en perspectiva de gènere a tothom qui treballi amb violència masclista per canviar la societat patriarcal en la que vivim. Per visibilitzar la violència vicària, la Itziar Prats i la Isabel Gallador Sanchez han creat el projecte educatiu "El latido de las mariposas" perquè estan convençudes que l'educació és clau per acabar amb aquesta violència Feminitzar la justícia La llei Rodhes, aprovada el passa abril, introdueix com a novetat la possibilitat de suspendre el règim de visites quan hi ha obert un procediment per violència de gènere contra la mare o les criatures, encara que no hi hagi sentència. Per la Julia Humet, advocada especialista en violència de gènere la llei és un avenç, tot i que el jutge pot valorar si suspèn o no el règim de visites. Segons dades del Consell Judicial del Poder Judicial de 47.000 ordres de protecció que es van donar per indicis de violència per la mare o els fills, només en un 3% dels casos es va suspendre el règim de visites. Falta consciència sobre la gravetat de la violència vicària sobre dones i criatures: "Vivim en una societat molt estereotipada sobre la violència masclista, i es tendeix a creure que les dones menteixen o instrumentalitzen els processos judicials per treure'n beneficis, com la custodia". Recordem el cas de la Juana Rivas condemnada a dos anys i mig de presó, finalment en arrest domiciliari, per no entregar les criatures al seu exmarit, a qui va denunciar per violència masclista. Manifestació de suport a Juana Rivas, aquest dilluns, a Granada (EFE/Miguel Ángel Molina) Interior segueix 471 menors en risc de ser utilitzats en la violència vicària, i n'hi ha molts més que no es denunciaran mai. Per la Julia Humet tots els professionals que intervenen: policia, pediatra, serveis socials, escola, jutjats han de disposar de més eines: "Hem de posar l'interès del menor al centre en lloc del dret d'un pare a les visites tot i les sospites de violència o abusos sexuals, i obligar-hi a anar al menor, tal com se segueix fent encara ara". Per la psicòloga, espcialista en violència masclista, Alba Alfageme la justícia està pensada pels homes, hi ha d'una desigualtat estructural que té a veure amb quin tipus de delictes pateixen les dones i criatures pel fet de ser-ho; es tracta d'una violència institucional basada en les idees del patriarcat, i caldria feminitzar el sistema judicial. Com s'entén la violència vicària? Pel psicòleg i professor Joan Roa no hi ha un perfil únic d'home, ni sol obeir a problemes de salut mental, però si hi ha en comú una sèrie de valors i actituds lligades a la interiorització de rols de gènere de la masculinitat tradicional majoritària en la nostra societat, i basat en l'abús de poder, el control i el sotmetiment de la dona. Quan es posen límits a aquests homes, una ordre d'allunyament, separació, es trasllada aquesta violència als fills. Per la psicòloga Alba Alfageme: "L'agressor fa un procés de deshumanització o cosificació amb els fills, no des del vincle emocional si no com a objectes per agredir a la parella o ex-parella" Pel psicòleg Joan Roa els agressors sovint combinen violència i amenaces amb tractes de cordialitat o penediment, que crea molta confusió en les víctimes. Agents de la policia científica inspeccionen l'embarcació del pare de les nenes desaparegudes a Tenerife (EFE / Ramón de la Rocha) El patriarcat està encara molt arrelat i es menystenen les amenaces i la violència psicològica, i es qüestiona els testimonis de dones i filles, una doble victimització, que genera impotència i desmotiva alhora de demanar ajuda o denunciar, explica el psicòleg, que treballa amb els agressors per deconstruir els patrons masclistes interioritzats, i oferir-los alternatives basades en el respecte i lliures de violència; i també amb els joves objecte de la violència vicària: "Arriben emocionalment molt tocats, els costa verbalitzar el que ha passat, sovint també han vist com han pegat o insultat a la mare, és un procés lent i necessiten que els ajudem a construir un entorn segur" No es pot ser un bon pare si amb qui estimes utilitzes la violència El casos més extrems de criatures mortes a mans dels pares ha fet que com a societat comencem a prendre consciència de la violència vicaria. Per la psicòloga Alba Alfageme és un tipus de violència que havíem arribat a naturalitzar, i per fi ara comencem a veure aquestes criatures com a víctimes directes, i tot i així falta molt: "Millorar els mecanismes de protecció d'avant del risc d'aquestes criatures, falta més recerca i avaluar també l'impacte de la violència psicològica pel desenvolupament de la criatura i la seva salut mental" Per l'Alba Alfageme no es pot ser un bon pare si amb qui estimes utilitzes la violència la por i l'amenaça, perquè destrosses l'autoestima, la seguretat i la confiança dels teus fills. Per la psicòloga encara pesa l'estigma sobre les dones que pateixen violència masclista: "No únicament han de fer front a l'agressor si no que l'entorn les assenyala, les culpa, i les carrega de vergonya, i moltes dones prenen consciència de la violència quan hi ha una primera agressió als seus fills. Per la psicòloga cal una educació en la igualtat incorporant els valors que aporten els feminismes, partint de la idea radical que les dones som persones. Què fer si vius una situació així? Assessorar-te i informar-te el més aviat possible sobre com actuar, hi ha recursos públics d'assessorament de juristes i advocades, i els serveis socials. No espantar-se, hi ha solucions i alternatives; hi ha criatures que han patit violència i se n'han sortit. Parlar amb la criatura, saber com se sent, com està i començar a buscar sortides i suport professional. Trencar el silenci, parlar amb algú de l'entorn amb sensibilitat i que pugui fer-te de mirall, que et pugui escoltar i acompanyar. Normalitzar els sentiments de culpa, vergonya i impotència, són la conseqüència de la violència rebuda. Si ets agressor també te'n pots sortir, demana ajuda per aturar la situació sigui com sigui. I sobretot s'ha d'actuar si som testimonis d'actes de violència vicària, i acabar amb el silenci complice.

Violència vicària, fer mal als fills per "enterrar" les dones en vida

En vuit anys han mort 42 menors assassinats pels seus pares o per les parelles o exparelles de les seves mares