Per què tenim la sensació que el temps cada vegada va més ràpid? Com ens afecta aquest ritme en la nostra vida? I a llarg termini? Podem canviar aquesta sensació? La societat de consum ens marca el ritme de la vida i avui dia tot ha d'anar ràpid, ho hem de poder fer tot, hem d'arribar a tot. Paral·lelament, tenim la sensació que el temps se'ns escola i que no donem a l'abast. Vivim així perquè volem o perquè no ens queda més remei? Podem triar el ritme al qual volem anar?
Per què es diu que els conflictes són inevitables, inherents i característics de la naturalesa humana? Com hem de reaccionar davant un conflicte? Ho sabem fer? Hi ha una sola manera de reaccionar-hi? Conflictes amb nosaltres mateixos, amb la nostra parella, amb amics, veïns o companys de feina... El camp de la resolució de conflictes ofereix tècniques per millorar les nostres relacions quotidianes i tenir una vida més normalitzada.
Volem ser únics o ser un més? Per què volem ser especials i diferents i, en canvi, no ens agrada que ens vegin estranys? Per què allò que no coneixem ens fa por? Què és ser normal? I ser diferent? Dins de cada un de nosaltres hi ha un anhel que ens impulsa a considerar-nos un ésser original. Tot i això, la societat també marca i estigmatitza totes les persones i les conductes que surten de la normalitat, que són diferents. La diferència d'una persona, un grup, una empresa o un país. Però què és la normalitat? Per què ens fa por la diferència i alhora voldríem ser especials? Ser part de la massa ens fa por o fa més por destacar?
Com se supera un accident, un desnonament? Tothom ho fa de la mateixa manera? Podem fer-ho sense ajuda? I com hem de demanar ajuda? Hi ha persones que ho perden tot i se'n surten. No tothom té la mateixa capacitat, però els experts diuen que es pot practicar i millorar. Situacions crítiques que poden ser l'oportunitat de fer les coses millor, allò que se'n diu "aprendre dels errors". Perdre la feina, la casa o la parella, o tot alhora o un problema greu de salut que suposi un abans i un després, són tràngols que poden ser més fàcils si treballem la nostra capacitat per superar obstacles.
Les primeres vegades sempre són importants. I sempre hi ha una primera vegada per a tot. Hi ha primeres vegades obligatòries i n'hi ha de voluntàries. Per a alguns són un repte i per a d'altres, un temor. A alguns els produeix terror fer coses noves: són les persones rutinàries. I a d'altres els avorreix la monotonia: són els aventurers. Són dues actituds davant la vida, dues maneres molt diferents d'enfrontar-nos a les relacions, a la feina, als negocis, a les vacances..., però una d'elles és millor?
La passió amorosa és sinònim d'intensitat. En l'aspecte emocional i físic. Aquesta intensitat extraordinària desvirtua la nostra percepció de l'altre, de la vida, i ens deixem portar pel moment. Episodis com aquests són propis de la joventut? Com es transforma amb el pas del temps? Cal alimentar aquesta passió o simplement hem d'estar preparats per superar-la i entrar en una altra fase? Malgrat el canvi que experimenta amb el pas del temps, la passió amorosa, aquella que acaba amb un amor profund o la que es queda amb un amor fugaç, és imprescindible en la nostra vida.
En aquest primer programa que porta per títol "Tornar a començar" coneixem els exemples de Santi Satorra que ens explica què ha representat per a ell entrar a la presó i complir condemna per tràfic de drogues. El Marc i la Lídia van decidir deixar la seva feina en una galeria d'art i anar a viure amb els seus dos fills en un entorn rural a la Cerdanya. L'exdiputat Jordi Miralles torna a exercir de carter i ens explica com viu aquest canvi.