Vivim millor ara que al 1984?
Subtítols en: català / castellano (traducción automática) / English (automatic translation) / Français (traduction automatique)
Subtítols en: català / castellano (traducción automática) / English (automatic translation) / Français (traduction automatique)
Catalunya viu una nova crisi de l'habitatge que deixa moltes persones sense una solució digna a les seves necessitats. "Valor afegit" ha revisat l'arxiu de fa dues dècades per constatar com aleshores es van posar en marxa iniciatives de construcció d'habitatge protegit que van quedar abandonades amb la crisi immobiliària i financera del 2008.
Comissions Obreres va constituir la Cooperativa Habitatge Entorn per donar resposta a la necessitat dels afiliats, que a causa de la bombolla immobiliària no podien fer front als preus disparats del mercat lliure. Però, amb la crisi financera, es van endurir les condicions de finançament ni per a les famílies i per a la cooperativa, que va acabar tancant.
A partir del 2007, La Caixa va construir quatre mil habitatges de lloguer assequible a tota Espanya. Però la crisi econòmica i l'atur van disparar la morositat i l'entitat es va centrar la gestió de lloguers socials i va acabar abandonant la construcció. La resta de caixes van desaparèixer i també la feina que feien al sector de l'habitatge.
El 2007, en plena bombolla immobiliària, es firma un pacte entre tots els partits catalans i els actors del sector immobiliari que preveia augmentar la construcció d'habitatge protegit. Però, a partir del 2013, amb la crisi i les retallades, no es va poder portar a terme.
Les persones migrades s'incorporen a una gran varietat d'activitats econòmiques a Catalunya i una de les més recurrents és el reciclatge. Pels recent arribats, recollir ferralla és un recurs de supervivència temporal. Altres més instal·lats comercialitzen roba, sabates, mobles i electrodomèstics usats. També en l'aprofitament d'aliments descartats pel mercat trobem la implicació de persones migrades. Valor Afegit ha visitat tres experiències de migrants recicladors.
La construcció genera el 39% de les emissions de CO2 que es llancen a l'atmosfera. Diverses iniciatives a tot el món aposten per reduir aquest impacte recuperant materials i tècniques tradicionals o introduint-ne de noves.
Una impressora 3D ha construït 100 cases d'una urbanització a Texas, el veïnatge més gran del món fet amb aquesta tecnologia. Es generen menys emissions contaminants, perquè hi ha menys malbaratament de materials i, reduint-ne el transport, també es consumeix menys energia.
La xarxa francesa de construcció en palla és una organització que aplega artesans, constructors, arquitectes i enginyers. Han desenvolupat un reglament constructiu que ha permès que a França ja hi hagi uns 10.000 edificis amb aïllament de palla.
Algunes empreses fa dècades que estan especialitzades en la construcció d'estructures i habitatges sencers amb fusta, però fins fa poc temps els arquitectes no s'han atrevit a utilitzar la fusta per bastir equipaments públics i edificis plurifamiliars com a via per millorar la sostenibilitat dels processos constructius.
Josep Maria i Joan Fabregat son els dos socis d'un despatx d'arquitectura barceloní i també comparteixen l'objectiu de fer més sostenibles els processos constructius. Utilitzen la fusta perquè, a més, els permet industrialitzar la construcció.
La Sandra i el Sinto són dos germans que han viscut des de petits la feina de la serradora familiar a Rivera de Cardós. Des de fa pocs anys s'han traslladat a la Costa Brava per ampliar el mercat, dedicats al disseny i la construcció d'estructures i habitatges de fusta.
El blanqueig verd o "greenwashing" és un fenomen generalitzat en el món empresarial per la gran sensibilitat mediambiental que ha desenvolupat la ciutadania. La Unió Europea ha mogut fitxa amb dues directives que s'hauran d'aplicar a tots els països. Les organitzacions ecologistes i els periodistes més compromesos amb el medi ambient han rebut de bon grat aquesta empenta legal, però adverteixen que cal més voluntat política a Catalunya i el conjunt d'Espanya.