Si s'ha de convocar el Pacte Nacional per la Llengua, millor que sigui avui que no pas al gener, perquè estaria bé superar la divisió política en una matèria com aquesta que hauria de ser de consens. Una sentència sobre la immersió basada en una llei que ja no existeix, amb la ministra d'Educació que no saps si puja o baixa, tampoc calia ara que estem centrats a frenar la covid una altra vegada. És clar que, tal com estan els indicadors d'ús del català a les aules, ja hi ha qui signaria per fer que el castellà s'hi utilitzi en un 25% i no més. Però la llengua és una llepolia per a jutges i polítics. Sempre ho ha sigut, i Pablo Casado, que tant pot tenir un màster sense estudiar, com anar a una missa per Franco un 20N i no saber-ho, o pontificar sobre plaques solars i la nit, ara no vol que els metges catalans exerceixin a Lleó, si és que als lleonesos se'ls exigeix el català per treballar a Catalunya. Obvia que els metges catalans també saben castellà. Això forçosament li ha de donar vots, l'ha de fer créixer a les enquestes, perquè en el seu moment ja va voler explicar als formenterencs, menorquins, i illencs en general, que ells no xerren català. Amb el català tot s'hi val, des del Decret de Nova Planta que es va reeditant la demagògia i la persecució. És la paradoxa que la riquesa multilingüe de l'Estat es vegi com una nosa. És el llast que no es faci pedagogia des d'institucions com el Congrés o el Senat, o el Parlament Europeu. Que farien entendre a les reencarnacions de Carmen Rico Godoy del 2021, quan fan broma sobre com es diria en català una sèrie coreana, o una d'americana, que no és per fer-se pesat, que volem parlar en català a l'escola, al quiròfan, al jutjat o al cine a Catalunya; és que és tan senzill com respirar, pensar, o parlar. És per existir. I no entendre-ho, ridiculitzar-ho o anar resseguint tribunals brandant amenaces, minoritzant i trossejant la llengua, només és buscar-ne l'anihilació.