En el cinquè capítol de la sèrie de reportatges "Ruta a la Casa Blanca", ens fixem en les extraordinàries circumstàncies en què se celebraran les eleccions del 3 de novembre als Estats Units han mobilitzat institucions i societat civil per facilitar el màxim possible el dret a votar. Aquest esforç es multiplica als estats del sud, on des de fa dècades dotzenes d'organitzacions pro drets civils treballen per posar fi a les restriccions al vot imposades per governs republicans. Les més perjudicades per aquests obstacles són sempre les minories. Hem anat a Atlanta buscant la veu d'experts i organitzacions. El caos de les eleccions primàries del 9 de juny a Geòrgia, amb milers d'electors fent cues de fins a 6 hores per poder votar, va ser el temut preludi del que podria passar el 3 de novembre. Les restriccions de seguretat a causa de la pandèmia, l'escassetat de treballadors electorals i l'ús de noves màquines per votar van crear la tempesta perfecta. Pavellons com el dels Atlanta Hawks de l'NBA s'han convertit en un gran col·legi electoral per al vot anticipat, amb l'objectiu d'evitar aglomeracions el dia de les eleccions. Davant la necessitat imperiosa de més treballadors per atendre els col·legis, Evan Malbrough, un politòleg de 22 anys d'Atlanta, ha creat una organització per entrenar joves voluntaris i convertir-los en treballadors electorals. Ja n'ha preparat vuit-cents i aspira a arribar fins al miler: "La majoria dels treballadors dels col·legis electorals tenen més de 60 anys, i amb les noves màquines és fàcil que tinguin més problemes d'aprenentatge. A la universitat vaig treballar en col·legis electorals i molt sovint era el més jove. Quan va arribar la pandèmia i el curs es va suspendre, molts governs tenien problemes per reclutar treballadors per a les eleccions i a més vaig veure que hi havia molta gent jove que necessitava una feina i buscava oportunitats econòmiques." Evan Malborough (Geni Lozano) La pandèmia del coronavirus suposa un obstacle més per superar en un estat, com molts del sud del país, on les restriccions al dret de vot són endèmiques. L'exigència d'una identificació amb fotografia, el tancament de col·legis o la limitació del vot per correu són factors que dificulten el sufragi i afecten de forma desproporcionada els barris més pobres, generalment ocupats per població afroamericana. Nichola Hines és la presidenta de la Lliga de Dones Votants d'Atlanta: "No és necessàriament fàcil de cobrir la distància entre on viu la gent i on tenen el col·legi electoral, la qual cosa és un problema més socioeconòmic que estrictament racial. I després també hi ha supressió del vot a causa dels horaris. Hi ha molts comtats i especialment ciutats petites que tanquen a les sis o les set de la tarda i si ets un treballador, com se suposa que has de votar?"   Hines presideix una de les moltes organitzacions civils que treballen per informar i promoure el vot entre les comunitats més deprimides de Geòrgia: "Una de les principals coses que estem fent és anar als barris on hi ha apartaments on viu gent gran o persones amb pocs recursos i els ajudem no només a registrar-se per votar, sinó també a omplir el formulari per votar per correu. Els ajudem a completar la sol·licitud i després l'entreguem al consell electoral en nom seu."  seu Nichole Hines (Geni Lozano) Les organitzacions pro drets civils denuncien una campanya orquestrada des del poder republicà en molts estats del sud dels Estats Units per limitar l'accés al vot. Andra Gillespie és professora de Ciències Polítiques de la Universitat Emory, a Atlanta: "Si de forma rutinària s'envien menys màquines a llocs on sempre hi ha aglomeracions, t'has de preguntar per què ho segueixen fent. I especialment quan aquests districtes electorals tendeixen a ser de  votants amb pocs recursos i de minories racials. T'has de preguntar si hi ha o no algun tipus de biaix conscient o inconscient." Aquest esforç per restringir el vot en determinades comunitats s'ha accelerat especialment des del 2013, quan el Tribunal Suprem va resoldre que ja no era necessari el vistiplau del govern federal perquè els estats del sud introduïssin canvis en els seus sistemes electorals. Una sentència històrica que dona via lliure als governs d'aquests estats perquè dibuixin els mapes dels districtes electorals com més els convingui, tal com alerta Gillespie: "Sense la supervisió prèvia en vigor, als estats del sud no els cal tenir el permís del govern federal quan redibuixin els districtes. Per tant, quedaran els districtes redibuixats d'una manera que posaran en perill barris que han estat representats fins ara per polítics afroamericans o llatins?"