Vuit municipis d'Espanya hauran d'eliminar referències franquistes del seu topònim

A 29 d'octubre del 2022, a Espanya encara hi ha vuit municipis amb nom franquista, com ara Llanos del Caudillo, a Ciudad Real; Alberche del Caudillo, a Toledo, o Villafranco del Guadiana, a Badajoz. La nova llei de memòria democràtica, aprovada el 19 d'octubre, indica que "seran considerats elements contraris a la memòria democràtica les referències realitzades en topònims" i obliga aquestes vuit localitats a canviar el nom i eliminar les referències al dictador. Si no ho fan, s'enfronten a multes de fins a 10.000 euros.

Tot i així, alguns municipis s'hi resisteixen. És el cas, per exemple, de Villafranco del Guadalhorce, on no veuen necessari el canvi. La presidenta de l'Associació de Veïns de Villafranco del Guadalhorce, Susana García, considera que el topònim del municipi no suposa un exalçament de Francisco Franco:

"Nosaltres no tenim cap festa que enalteixi el franquisme, ni el Caudillo, ni res de res. És un nom com qualsevol altre. Si hi ha una llei, que fa força temps que hi és, doncs cal respectar-la i poca cosa podem fer. Les lleis s'han d'acatar."

Altres municipis com Guadiana del Caudillo, a Badajoz, ja han eliminat el nom del dictador dels cartells del poble, però encara no han pogut fer-lo desaparèixer dels cercadors. L'alcalde de Guadiana, Francisco Moreno, treballa per substituir el topònim en tots els àmbits, malgrat les dificultats:

"La veritat és que sí, que fer-lo desaparèixer de tot arreu i de totes les administracions costa. Ja no hi ha cap referència als senyals de trànsit; s'han tret tots. Al bitllet del tren també s'ha eliminat la referència a Guadiana del Caudillo... En fi, moltíssims llocs on estem enviant tota la documentació pertinent."

La nova llei de memòria democràtica també obliga a retirar la simbologia franquista que s'exhibeix en alguns ajuntaments o en esglésies. Eduardo Ranz, advocat de famílies víctimes del franquisme, assegura que aquests símbols "enalteixen la pitjor etapa de la història més contemporània" i augura que "aviat la simbologia d'exaltació dels qui van cometre crims contra la humanitat a Espanya desapareixerà, gràcies a una llei democràtica".

Eduardo Ranz ja ha demanat per la via judicial que una trentena de bisbats retirin els seus símbols, com la placa que conserva la catedral d'Ourense amb un poema dedicat als morts del bàndol franquista. La majoria de símbols que es conserven són a Badajoz. La nova llei obliga a retirar-los en sis mesos i, en aquest cas, els que no ho facin s'enfronten a multes d'entre 200 i 1.000 euros.