Ara fa 40 anys, la presó de Wad-Ras va entrar en funcionament al carrer Doctor Trueta de Barcelona. Inicialment, allò era un barri marginal, però al 92 es va posar de moda amb les Olímpiades perquè s'hi va ubicar la Vila Olímpica. Actualment, l'edifici centenari, construït pels arquitectes Enric i Josep Maria Sagnier, presenta algunes deficiències. Ara acull un centenar d'internes, la majoria de les quals esperen judici. Una presó enmig del barri El centre queda camuflat enmig de cases, blocs de pisos baixos i escoles, un mimetisme que també s'ha volgut buscar a dins, com explica Soledad Prieto, l'actual directora. "Wad-Ras ha estat un laboratori de proves; per les seves dimensions, ha permès implementar moltes coses que després s'han exportat a centres penitenciaris més grans. El model de participació del qual ara es parla tant ja s'aplicava aquí quan jo hi vaig arribar." Una mare i el seu fill, a l'interior del centre penitenciari (David Zorrakino/Europa Press) La presó ha passat per diverses etapes: als anys 80 amb el problema de l'heroïna, després va arribar la sida, la crisi econòmica i, per acabar-ho d'adobar, la pandèmia. Ara es troben que hi ha molta rotació de les internes i és difícil fer programes amb elles, com apunta Prieto: "Tot pivota a través de la figura dels tutors, de l'acompanyament diari. Cada presa té una targeta d'activitats diàries, però cal com a mínim tres o quatre mesos perquè hi hagi un arrelament i una connexió entre els educadors i les internes. Ara el perfil de dones ha canviat molt." La Maria, una de les funcionàries més veteranes, explica que moltes de les dones i joves arriben totalment desubicades. "Moltes internes no saben on són, venen directament de l'aeroport, no han pogut parlar amb la família. El primer que fan es buscar els funcionaris. Nosaltres aquí, com que és una presó petita, a diferència d'altres centres més grans, sempre tenim les portes obertes i les orientem." Més que cel·les Wad-Ras també va ser pionera a l'hora d'introduir l'atenció sanitària a les internes. Noemí Carreras, responsable actual de la infermeria, explica el primer que es va fer: "Preservar la dignitat de la persona i de la pacient, que en el seu moment tampoc existia, perquè llavors la dona interna en una presó, amb un perfil amb VIH, toxicòmana... no tenia gens de dignitat." La presó de Wad-Ras també acull els fills d'algunes internes (David Zorrakino / Europa Press) Carreras també apunta com s'havien de fer les coses quan naixien nadons abans del 2014, quan la presó es va connectar a l'ICS. "Fèiem la història de les criatures en paper, no estaven connectades a cap xarxa sanitària. Quan sortia, la mare havia d'anar amb un plec de papers sota el braç a l'ambulatori per registrar el seu fill i, per tant, tenia un doble estigma." Tothom té clar que Wad-Ras, actualment la presó més antiga de tot l'Estat, va ser pionera en el seu moment, però ja fa molts anys que les instal·lacions han quedat obsoletes i s'han anat fent pedaços a l'edifici. Fa molts anys que es va anunciar la construcció d'un nou centre, s'ha de fer a la Zona Franca i l'última data que es planteja és el 2029. Vides entre reixes Hi ha internes, com la Jéssica, que dels 39 anys que té en porta 14 a Wad-Ras, on, a més, va parir un dels seus fills. "La meva mare em va tenir aquí. Llavors els nens es podien quedar amb les mares fins als sis anys, després vaig anar passant per centres de tutelats de menors fins que als 18 vaig sortir, em vaig aparellar i vaig caure en la mala vida." La Jéssica i la Rut són dues de les internes de Wad-Ras (Maria Núria Revetlle/Catalunya Ràdio) Ha passat per moltes presons i assegura que on està millor és a Wad-Ras. "Com que és una presó bàsicament de preventives, et tracten millor." La Rut té 25 anys i una condemna d'un any i nou mesos de presó. Ja veu molt a prop la sortida. "Al gener ja podré tenir el tercer grau --que és anar a la presó només a dormir-hi-- i tinc perspectives de feina, perquè fa molt de temps que em dedico a fer tasques de neteja, aquí dins de la presó també." També considera essencial l'acompanyament que li fan per portar millor el temps privada de llibertat.