La pandèmia de la covid ha donat un impuls a noves maneres de treballar, principalment el treball a distància; ha servit per trencar barreres d'allò que semblava inamovible, la presencialitat a la feina. Però ja abans de la covid estaven naixent nous models laborals, s'estava parlant de la jornada de quatre dies, hi havia empreses amb jornades flexibles i també qui podria treballar viatjant pel món. Ara tot això ha agafat embranzida i països i organitzacions avancen cap a models que permetin a les persones ser més felices mentre treballen. El treball és una condemna? Segons el psicòleg Carles Mendieta, hi ha diferents maneres d'entendre el fet d'haver de treballar. "Hi ha qui treballa per guanyar-se la vida, és una part de la meva vida que haig de dedicar per després fer coses que per mi tenen més sentit. Hi ha qui viu el treball com una pena, això és un sentit bíblic del treball, treballem perquè vam ser expulsats del paradís i castigats a treballar i guanyar-nos la vida amb la suor del nostre front. I hi ha qui entén que treballar és una part de la vida que es combina perfectament amb la resta d'activitats. I als extrems hi ha situacions com el workisme, el workaholisme. Hi ha qui fa de la feina l'essència de la seva vida. Fa una emprenedoria que li absorbeix totes les hores del dia sense que això fos el seu plantejament inicial, i aquest és el cas d'alguns youtubers, per qui la seva feina s'ha convertit en la seva manera de viure. Els addictes a la feina, els alcoholitzats pel treball, dediquen moltes hores al dia, deu, quinze, a treballar per una empresa que té un nivell d'exigència altíssim o perquè el seu càrrec li suposa una quantitat extraordinària d'hores de feina. Hi ha persones que treballen moltes hores al dia en empreses o càcrrecs molt exigents (iStock) L'efecte Yolo Aquest és un fenomen que ve de la frase "you only live once", és el carpe diem, viu el moment. Els yolos acostumen a ser persones joves, sense compromisos familiars, que decideixen deixar la feina perquè no estan disposats a dedicar la seva vida a treballar perquè entenen que la vida són moltes més coses. Poden viure amb pocs recursos, amb una petita emprenedoria que els permeti cobrir les necessitats bàsiques per després poder dedicar el seu temps a activitats que els omplen més. Segons Mendieta, membre de la comissió consultiva de la Fundació Factor Humà, aquesta manera d'entendre la vida i el treball pot tenir conseqüències a nivell social que no serien desitjables. "El yolo no vol construir família, no busca propietats, no està necessàriament identificat amb un territori. Si la gent jove que té possibilitats i talent no construeix un projecte de futur, fins a quin punt això és sostenible com a societat." Els nòmades digitals Una manera de treballar que cada cop té més seguidors és el workation: que ve de work i de vacation. Treballar mentre s'està de vacances, per exemple viatjant pel món. Els nòmades digitals combinen la feina amb l'experiència de viatjar pel món David Boronat va muntar l'any 2000 l'empresa Multiplica, una consultora en digitalització, i el 2005 va fer un canvi de vida, i va començar a viatjar pel món amb la seva família per internacionalitzar la seva empresa, però sobretot perquè tenia el neguit de conèixer com és la vida en altres llocs. " Vaig traçar un pla que era estar 6 anys en tres països. No el vaig complir. L'experiència va ser tan engrescadora que van ser 13 anys viatjant pel món. Santiago de Xile, Miami, Mountain View al Silicon Valley, Nova York, Ciutat de Mèxic, Puerto del Carmen, Puerto Escondido, al Pacífic, on hi vaig anar per un mes i m'hi vaig quedar tres anys i mig, després Los Angeles i vam tornar a Barcelona." Boronat recomana als joves que puguin fer teletreball que ho provin. " Els joves estan obligats, si tenen la sort de tenir una feina que els permeti teletreballar, a viure l'experiència de nòmada digital, per la flexibilitat i la llibertat d'estar dos mesos en un lloc i dos mesos en un altre. Fins i tot hi ha empreses que ho organitzen, faciliten allotjament i espai per treballar i permeten anar canviant de lloc, anar saltant de platja en platja." Tulsa, la ciutat que paga per anar-hi a teletreballar La ciutat de Tulsa, als Estats Units, va posar en marxa el 2018 el programa "Tulsa Remote". Paga 10.000 dòlars als que hi vagin a viure durant un any per fer teletreball. Aquesta ciutat d'Oklahoma, de mig milió habitants, s'ha convertit en un pol de talent. Tulsa paga per anar-hi a teletreballar (Wikimedia Commons) Bellver de Cerdanya té més habitants Que et paguin per anar a viure a una ciutat pot ser un incentiu, és clar, però no cal aquesta recompensa econòmica per mudar-te d'un lloc a un altre per teletreballar si creus que allà seràs més feliç. Bellver de Cerdanya és una població que cada cop té més habitants, perquè a més dels que hi van a viure després de jubilar-se, també ha atret treballadors que poden fer la seva feina en remot. Segons l'alcalde, Francesc Xavier Porta, la població ha crescut un 13% en pocs anys. "A Bellver el 2017 érem 1.960 habitants, després va baixar una mica i a partir del 2000 va començar a pujar. Ara n'hi ha uns 2.250. Un 60 per cent és gent que ha vingut a jubilar-se, i  la resta és gent que ha pogut portar la seva feina aquí, que han vingut a viure perquè poden fer teletreball." Josep Maria Roig i Cristina Vilaseca han canviat Barcelona per Bellver de Cerdanya. Ja hi tenien casa i pensaven anar-hi quan es jubilessin però la pandèmia els ha donat l'oportunitat d'avançar els seus plans. Tots dos poden fer teletreball, i ara viuen en un entorn que els agrada més. Cristina Vilaseca creu que és molt important que el poble o la ciutat on treballis et faci sentir bé. "La vida no és només treballar, i has de poder compaginar el sentir-te bé al lloc on vius i la feina, que al lloc on decideixis anar et sentis a gust fora de la feina també." Bellver de Cerdanya ha crescut en nombre d'habitants La jornada de 4 dies. El cas de Desigual L'octubre de l'any 2021 els treballadors de les oficines de Desigual van aprovar en una votació treballar 4 dies a la setmana en lloc de 5, una reducció de la jornada del 13% amb un 6,5% menys de sou, i un dels dies poden fer teletreball si volen. Mesos després, l'empresa està satisfeta de com van les coses. Segons Coral Alcaraz, directora de Recursos Humans, la productivitat no se n'ha ressentit perquè el nou model els ha ajudat a enfocar millor els objectius. "Estem sent capaços d'enfocar els equips en el que realment és rellevant. I això està fent que els treballadors puguin gaudir de la jornada de 4 dies, que era l'objectiu, i que a nivell de productivitat no hi hagi cap problema. Els projectes que teníem previstos els estem duent a terme,  i les prioritats les podem fixar de manera més fàcil. L'experiència de Desigual pot ser un exemple per a altres companyies, segons apunta Alcaraz, perquè innovar en l'àmbit laboral, buscar noves maneres de fer la feina, és un pol d'atracció de talent. No sé si aquesta  manera de treballar els servirà a totes les companyies perquè cadascuna té la seva mida, la seva realitat, el seu sector. Però el que tinc clar és que iniciatives d'aquest estil estan marcant el futur i tenen capacitat d'atraure talent, no només la gent de dins, sinó també extern, sobretot de noves generacions. " Bèlgica ha fet una reforma laboral que permet concentrar la jornada laboral en 4 dies. Una iniciativa que té detractors. Els que consideren que no es tracta de treballar les mateixes hores en menys dies, sinó de treballar menys.