Roger Español atribueix a una "represàlia" el tret d'un policia nacional, en l'únic judici per violència policial l'1-O
Van venir a Catalunya amb l'encàrrec d'impedir el referèndum de l'1-O del 2017 i ara, 9 anys després, tornen per afrontar una petició de 13 anys de presó cadascun; una petició que demanen les acusacions d'Irídia, Òmnium Cultural i l'ANC; en canvi, la Fiscalia en demana l'absolució.
Roger Español és l'única de les persones ferides durant l'1-O que rebrà una resposta de la justícia per la violència policial durant les càrregues en els col·legis electorals. El judici ha arrencat aquest dimecres al matí l'Audiència de Barcelona sota l'atenta mirada de sis entitats internacionals de drets humans.
Aquest dimecres, el judici ha començat amb la declaració d'Español, que ha afirmat que l'escopeter que li va disparar ho va fer com a "represàlia", perquè poc abans un agent que l'havia colpejat amb la porra havia perdut momentàniament l'arma i ell va intentar impedir que la recuperés.
Español ha admès que prèviament havia llançat a la via unes tanques que va trobar en una obra per impedir l'avenç dels policies al següent punt de votació, però sense dirigir-les –ha declarat– contra a cap agent. Amb tot, ha insistit que, quan li van disparar, la situació no suposava "cap risc" ni hi havia llançaments a la línia policial.
No recordo cap llançament d'objectes. No hi havia ningú que portés armes de foc, ni armes blanques ni bats de beisbol. No vaig veure cap situació de risc.
El periodista David Bou, testimoni en el judici i una de les persones que va atendre Español després de ser ferit, ha donat un testimoni semblant de la situació i ha assegurat que no hi havia "disturbis" ni llançaments d'objectes abans que Roger Español rebés l'impacte de la bala de goma a l'ull.
Bou també ha explicat que en el moment de l'impacte ell era darrere d'Español i que seria ell qui "no tindria ull" si Español no hagués estat al seu davant. A més, ha destacat que cap agent ni membre del cos policial es va interessar per Roger Español després que es desplomés a terra en rebre l'impacte de la pilota de goma.
Els agents declararan un altre dia
Al banc dels acusats s'hi han assegut els quatre agents antiavalots de la Policia Nacional que, a partir d'aquest dimecres, afronten el judici per haver provocat la pèrdua d'un ull a Roger Español amb un tret de bala de goma a l'escola Ramon Llull de Barcelona.
Es tracta del responsable del grup, l'inspector UC50; dos comandaments intermedis, els subinspectors UC51 i UC 54, i l'escopeter, l'agent UC563.
Les acusacions atribueixen als quatre agents un delicte de lesions amb pèrdua o inutilització d'un òrgan principal amb l'agreujant de càrrec públic. Roger Español reconeixia dimarts, en una entrevista al programa "Matins", que són imatges que encara li causen dolor.
Aquest dimecres han declarat el comissari en cap de la Brigada Provincial d'Informació de Barcelona en aquella època i el comissari en cap de les UIP de Catalunya aquell dia.
El cap dels antiavalots ha explicat que ni l'amputació de l'ull d'Esther Quintana o de Roger Español, la mort d'Íñigo Cavacas o la prohibició d'ús per part dels Mossos d'Esquadra ha canviat els protocols d'ús de les pilotes de goma dins de la Policia Nacional.
Ha defensat la seva intervenció i l'ha qualificat d'"absolutament correcta" i complint el protocol. Ha afegit que no es va poder identificar l'escopeter perquè no tenien mitjans per fer-ho.
Sobre el que va passar aquell dia, ha dit que no tenien ordres per escrit i que fins 24 hores abans dels fets no sabien què farien exactament. Ha dit que a Barcelona es van disparar 17 bales i 40 salves.
Per aquest dijous està prevista la declaració de desenes de policies nacionals citats com a testimonis de les defenses.
L'acusació de Roger Español: tortures i intencionalitat dels agents
A banda de la derivada política que envolta el cas, el judici per les ferides a Roger Español té una transcendència que va més enllà d'altres judicis anteriors per trets amb bales de goma. Aquí, en l'àmbit jurídic, la discussió principal no girarà al voltant de qui va disparar la bala de goma, sinó que se centrarà en si l'ús de bales de goma va ser desproporcionat en aquell context.
Segons l'acusació de Roger Español, representada per l'entitat de drets humans Irídia, l'ús de les bales de goma no era ni pertinent ni adequat. L'escrit d'acusació manté que la situació que hi havia al carrer Sardenya no era de perill cap als agents, i, tot i això, van fer ús de les porres policials i empentes.
Una d'aquestes empentes va ser contra Roger Español, que els va recriminar el fet. Això, segons l'acusació, va provocar que l'escopeter disparés a Roger Español "castigant-lo així per la seva participació en la protesta i pel seu enfrontament previ amb els agents", tal com es recull a l'escrit d'acusació d'Irídia.
En aquest sentit, la seva advocada, Anaïs Franquesa, explicava –en una entrevista al programa "Matins" de TV3– que "en aquell context no s'haurien d'haver utilitzat bales de goma, d'entrada, perquè a Catalunya havíem decidit que aquestes armes no es poden utilitzar". "La càrrega comença directament amb cops de porra i el primer tret se sent 8 segons després", comenta.
El tribunal haurà de determinar si disparar el tret va ser un ús legítim de la força o un delicte, i amb quin grau de responsabilitat. Una cosa que ha destacat Franquesa a les portes de l'Audiència, on es fa el judici: "Som aquí perquè hem fet molta feina per identificar l'escopeter i els seus comandaments. No està en joc que es faci justícia per al Roger, també establir els límits de la brutalitat i la violència policial."
Amnistia i Òmnium, acusacions populars
A banda de l'acusació particular d'Irídia en la causa, també hi ha dues acusacions populars en el cas: es tracta d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana. En total, les acusacions demanen fins a 13 anys de presó per a cadascun dels agents acusats: l'inspector que va autoritzar l'ús de les bales de goma, els dos sotsinspectors que van transmetre l'ordre i van controlar com s'efectuaven els trets, i l'agent que el va disparar.
"No ha estat un camí fàcil, hi ha hagut molts canvis en la meva vida. Som aquí amb totes les proves que ens donen la raó i no entendríem una altra resolució que no sigui la culpabilitat. Som aquí per acabar amb la impunitat policial", ha explicat Roger Español abans de l'inici del judici.
Per la seva banda, Josep Vila, president de l'ANC, ha destacat que el fet que el cas de Roger Español sigui l'únic que ha prosperat davant la justícia demostra "la falta de democràcia i justícia" que hi ha a l'estat espanyol. "Milers de policies van deixar milers de ferits i només un ha arribat a judici: això és impunitat", ha afirmat en declaracions a la premsa.
"Portem al banc dels acusats un escopeter i tres comandaments de la policia espanyola, però en realitat portem a judici la violència policial de l'1-O i la vulneració de drets humans que van partir milers de persones", ha dit davant de l'Audiència el president d'Òmnium, Xavier Antich.
Un dels indicis essencials que consten a la causa, descobert per Irídia i confirmat pels Mossos d'Esquadra, és que l'escopeter va disparar en direcció a Roger Español fins a tres ocasions, causant-li les lesions amb el tercer tret. Un fet que acreditaria una intencionalitat per part de l'agent.
Fiscalia defensa els agents acusats: actuació justificada i emparada per la seva feina
Per la Fiscalia, l'actuació dels agents a l'escola Ramon Llull va ser proporcionada i justifica l'ús de bales de goma. Per una banda, considera que els agents van seguir el protocol i van anar escalant les diverses eines policials, amb mediació amb els manifestants i també amb advertiments per megafonia.
També justifica que, en el moment dels fets, els agents es van trobar amb una situació violenta cap a ells quan marxaven de l'escola, ja que els manifestants els increpaven i els van llançar objectes. Sobre el protocol a l'hora de disparar bales de goma, la Fiscalia també defensa els agents, perquè considera que ho van fer seguint el reglament.
Per tot plegat, demana l'absolució dels agents, en considerar que la seva actuació estava emparada per la seva activitat professional i perquè havien rebut ordres per part dels seus comandaments d'impedir les votacions, tal com havia establert la justícia, que havia declarat il·legal el referèndum. És per això que la Fiscalia considera que s'ha d'eximir de responsabilitat penal els agents.
Les proves pericials, la clau del cas que assenyala els agents acusats
Les proves pericials seran un dels principals eixos del judici. Un any i mig després dels fets, l'esforç de l'acusació d'Irídia va permetre identificar l'escopeter a qui s'atribueix haver ferit Roger Español; va ser gràcies a una anàlisi pericial d'imatges del dia basades en els elements de la indumentària de l'agent i la seva alçada. Una identificació de l'agent que va confirmar posteriorment un informe pericial fet pels Mossos d'Esquadra.
Després de 9 anys d'investigació, el jutge d'instrucció que va enviar a judici els agents, va concloure que l'escopeter hauria incomplert totes les mesures de seguretat sobre la utilització de material antiavalots. L'acusació particular de Roger Español, representada per l'entitat de drets humans Irídia, es queixa que la Policia Nacional no va col·laborar en la identificació dels agents implicats durant la investigació del cas.
Segons l'informe pericial, l'escopeter va disparar fins a tres vegades i a una distància molt curta –menys de 15 metres–, un fet que, per a les acusacions, assenyala una intencionalitat de fer mal a Roger Español i, per tant, no es tracta d'una imprudència.
Això no només demostraria la responsabilitat de l'escopeter que dispara, sinó també de qui va ordenar disparar i de qui estava supervisant com es duia a terme l'ús de les bales de goma; per això en el judici s'acusa els altres tres agents.
Els altres ferits de l'1-O per l'actuació d'altres agents que mai seran jutjats
L'1-O, 1.066 votants van ser atesos pel SEM a conseqüència de l'actuació dels agents.
La puntada de peu voladora a l'escola Pau Claris; el llançament de dues dones escales avall i l'agressió a Marta Torrecillas, a qui van retorçar els dits en aquest mateix centre; el cop de porra a la cara a una dona a l'escola Mediterrània de la Barceloneta; l'empenta a un home que hi havia a terra a l'escola Sant Antoni, i l'agressió a un votant, a qui li estiren les orelles a l'escola Pau Romeva... són algunes de les actuacions policials desproporcionades que l'1-O es van viure a tot Catalunya i en què es va poder identificar l'agent responsable.
Tots aquests casos han quedat impunes. En total, 104 agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil investigats per les càrregues han estat amnistiats. Una mesura que, en el cas de Roger Español no està emparada per la llei, perquè es tracta d'unes lesions de gravetat –una de les excepcions– i els agents eren conscients del dany que podien causar.
Pels tribunals –que els van arxivar les causes arran de la llei d'amnistia–, les càrregues policials serien considerades com a màxim lesions i no superen el llindar màxim de gravetat per arribar a ser delictes contra la integritat moral i els drets humans.
Els sindicats de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van rebre amb satisfacció l'anunci de l'amnistia dels agents, tot i que inicialment es van mostrar obertament contraris a la llei d'amnistia.
Observadors independents seguiran el judici
Les sis principals organitzacions mundials de drets humans seran presents en aquest judici. La missió està formada:
- Amnistia Internacional
- L'OMCT (Organització Mundial contra la Tortura), que aplega més de 200 organitzacions de 90 països
- INCLO (Xarxa Internacional d'Organitzacions de Llibertats Civils) formada per una setzena d'organitzacions d'arreu del món expertes en drets de manifestació
- REDRESS, especialitzada en tortura, accés a la justícia i drets de les víctimes
- ICHRP–Espanya, amb expertesa en estàndards i mecanismes internacionals de drets humans i protecció de l'espai cívic
- DqD (Defender a Quien Defiende), centrada en drets humans, participació democràtica i protecció de l'espai cívic
Tal com ha explicat Daniel Canales, investigació d'Amnistia Internacional i un dels observadors de la missió, abans de l'inici del judici, aquest procediment pot esdevenir un "precedent important" pel que fa als drets civils.
La missió no intervé en el procediment, però, entre altres, avaluarà la transparència i la compatibilitat del procediment amb les lleis de drets humans, estudiant qüestions com la intenció i la força del projectil, la capacitat de reparació a les víctimes o la rendició de comptes dels comandaments judicials.
