Fracàs del Front Ampli i Podem per anar en coalició el 29N i acord entre el PSOE i les esquerres al Senat
Podem i Front Ampli no han arribat a un acord per anar junts a les eleccions generals del 29 de novembre al Congrés, un cop acabat el termini per presentar coalicions, que s'ha tancat a la mitjanit. Després de dies d'estira-i-arronses entre les formacions a l'esquerra del PSOE i d'una proposta in extremis de Front Ampli a Podem, no s'ha arribat a cap acord.
Poc abans de les deu de la nit, el Front Ampli (integrat per Comuns, Esquerra Unida, Moviment Sumar i Més Madrid), han fet una proposta a Podem per superar les diferències que entrava en conflicte amb l'acord de col·laboració al qual van arribar ERC i Podem a Catalunya. Podem ha rebutjat trencar el pacte amb ERC i ha demanat concentrar-se en tots els territoris en els quals tenen possibilitats d'acord i deixar al marge Catalunya i Madrid. El Front Ampli, però, ha rebutjat la contraproposta de Podem assegurant que "han plantejat totes les opcions sense línies vermelles" però que el partit liderat per Irene Montero "no ha volgut acceptar" la seva proposta.
On sí que hi ha hagut acord entre la majoria de forces d'esquerres, inclòs el PSOE, és a anar amb una única llista al Senat. Es dirà "Senat de Progrés" i inclourà el PSOE, Esquerra Unida, Moviment Sumar, Compromís, Més Madrid, Chunta Aragonesista i Batzarre.
El PSOE també ha anunciat que ja ha tancat la llista de les candidatures que presentarà el Partit Socialista al Congrés i al Senat el pròxim 29N, una llista que ha de ser ratificada aquest dissabte en una reunió del Comitè Federal del partit.
Aquest dissabte els Comuns han ratificat el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, com a número 2 de la llista del Front Ampli per la província de Barcelona, mentre que l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau serà la número 1 i la presidenciable de la coalició.
Què proposava Front Ampli?
En aquesta "proposta d'acord" que han fet pública als mitjans de comunicació, el Front Ampli ha ofert a Podem, com a primer punt, un "lloc de sortida prioritari" per a Madrid i Catalunya, sense especificar qui ocuparia la primera posició com a candidat o candidata de la coalició a la presidència del govern.
També proposava la "incorporació de Podem amb tots els drets en totes les circumscripcions en les quals es presenta el Front Ampli", una distribució "equitativa" dels recursos entre totes les organitzacions de la coalició i que Podem nomenés "una de les portaveus" del grup parlamentari.
Fins llavors, tot estava obert i només hi havia acords puntuals entre diferents partits d'esquerres a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Aragó i les Canàries.
En el cas d'aquests acords puntuals, la proposta també contemplava que Podem i el Front Ampli es presentessin conjuntament amb Compromís, la Chunta Aragonesista (CHA), ARA Més o Nova Canàries, entre d'altres, en territoris com el País Valencià, l'Aragó, les Balears o les Canàries, on les organitzacions que conformen aquests partits tenen "una gran trajectòria".
La proposta acabava assegurant que estaven oberts a arribar a més acords per tancar una coalició abans d'exhaurir el termini:
Si cal, fins i tot estem disposats a anar més enllà.
La proposta entrava en conflicte, però, amb l'acord de col·laboració al qual van arribar ERC i Podem a Catalunya, segons el qual Podem no presentarà candidatura a cap demarcació catalana i ERC donarà suport als candidats de Podem fora de Catalunya.
Podem no vol trencar el pacte amb ERC
Podem ha contestat, també en un comunicat fet públic als mitjans de comunicació abans de les onze de la nit, que no estaven disposats a trencar l'acord de col·laboració amb ERC de cara al 29N i "la participació de Gabriel Rufián" en aquestes eleccions:
"No acceptem l'exigència de trencar una aliança que està implícita en la proposta que ens heu enviat", deia el comunicat. "Al contrari, creiem que cal reforçar la col·laboració, no rebutjar-la", afegia.
El comunicat proposava concentrar-se en els territoris on Podem ja té acords tancats o "molt avançats" amb partits d'esquerra que "s'estan bloquejant des de la direcció del Front Ampli" (com Extremadura, Euskadi, Cantàbria, Galícia o Múrcia) i tancar-ne a Andalusia, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Astúries, Navarra i La Rioja. I que Catalunya, on competiran Comuns i ERC, i Madrid, fossin "singularitats que no impedeixin l'acord en la resta de territoris".
Acord entre ERC i Podem a Catalunya
A Catalunya, Esquerra Republicana va tancar un acord amb Podem perquè aquesta formació s'integri a les llistes d'ERC. Malgrat això, no es tracta d'una coalició, sinó d'un acord per col·laborar durant la campanya electoral.
El Front Ampli també presentarà llista a Catalunya.
En una entrevista a RAC1 aquest divendres al matí, Gabriel Rufián ha qualificat de "fracàs" la seva intenció d'unir les esquerres de cara als pròxims comicis. Al cap de llista d'ERC li ha dolgut no haver estat capaç d'arribar a una entesa amb els Comuns i també ha lamentat que Ada Colau, cap de llista del Front Ampli, no hagi pogut aconseguir tampoc el front unitari d'esquerres que defensava.
Per la seva banda, Colau ha retret a Rufián que tanqués un acord amb Podem. Segons la cap de llista de Front Ampli, l'entesa entre ERC i Podem a Catalunya ha "complicat la situació" i ha contribuït a "la divisió" de l'esquerra.
Podem i Front Ampli, junts al País Valencià i les Canàries
Podem i el Front Ampli es presentaran de manera independent a totes les circumscripcions estatals, amb l'excepció de les Canàries i el País Valencià. A la resta de l'Estat, les dues formacions han tancat acords puntuals amb altres partits.
Al País Valencià, Compromís ha tancat inicialment un acord amb Podem i Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) per presentar una llista conjunta. Al cap de poc, Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) s'ha sumat a la llista després que dijous a la nit la formació rebutgés integrar-se a la coalició. La candidatura conjunta portarà per nom Compromís-Front Valencià.
En un comunicat, Compromís ha qualificat l'acord inicial de "candidatura 100% valenciana" i ha apuntat que "representa la unitat de les forces de l'esquerra valenciana". L'acord, negociat des de València, contempla la creació d'un grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats.
A les Balears, Ara Més s'integra al Front Ampli i presentaran una llista conjunta, mentre que Podem es presentarà de manera separada.
A l'Aragó també s'ha tancat un altre acord entre el Front Ampli i la Chunta Aragonesista (CHA) per presentar-se conjuntament.
Les Canàries són l'altre territori on s'ha aconseguit un acord unitari entre Podem i el Front Ampli, juntament amb altres partits. En aquest cas, es presentarà una llista conjunta que integrarà les formacions Nova Canàries - Bloc Canarista (NC), Podem, Esquerra Unida i Moviment Sumar (aquestes dues últimes, impulsores del Front Ampli). La llista es presentarà sota la marca Unitat del Poble Canari.
A Andalusia, aquest divendres a la tarda s'ha anunciat un acord dels partits a l'esquerra del PSOE que ha deixat fora Podem. Esquerra Unida, Moviment Sumar, Iniciativa del Poble Andalús i Verds Equo es presentaran com a coalició sota el paraigua de la marca Front Ampli per Andalusia. Han quedat fora d'aquesta llista unitària Podem, Alternativa Republicana i Aliança Verda.
En les eleccions andaluses del 17 de maig, totes aquestes formacions es van presentar formant la coalició Per Andalusia, llista única que ara no s'ha reeditat. Fonts de Podem Andalusia han explicat a Europa Press que el partit feia "tres dies que plantejava a la taula de partits de Per Andalusia tenir una reunió urgent per arribar a un acord", i han lamentat que finalment no hagi arribat.
Per la seva banda, aquest divendres al matí el Front Ampli ha anunciat que ha tancat acords en diferents territoris amb el partit navarrès Batzarre, amb Som Astúries, amb Retallades Zero i amb el Partit Humanista. En un comunicat, la formació ha insistit en la necessitat de continuar negociant per "assolir un acord global i de país".
Hi ha temps, estem davant unes hores decisives.
Colau ofereix a Montero ser número 2 o 3
El partit encapçalat per Colau apunta que havia ofert a la dirigent de Podem, Irene Montero –guanyadora de les primàries obertes de Podem–, ocupar el número 2 o 3 a la llista per Madrid. També aquest divendres al matí, la coordinadora general de Moviment Sumar, Verónica Barbero, ha tornat a demanar a Podem que s'integrés a les llistes del Front Ampli.
Per la seva banda, en una entrevista aquest dijous a RNE, la secretària general de Podem, Ione Belarra, assegurava que la formació morada no s'hviaa integrat al Front Ampli perquè no han acceptat les primàries obertes que proposaven i perquè no els han volgut reconèixer el pes que es mereixen.
A Madrid, una de les comunitats on hi ha més escons en joc, les negociacions continuaven encallades.
Acord entre el PSOE i les esquerres per al Senat
Minuts abans que es tanqués el termini, sí que s'ha arribat a un acord perquè la majoria de partits d'esquerra vagin en una llista única al Senat. Es dirà "Senat de Progrés" i inclourà el PSOE, Esquerra Unida, Moviment Sumar, Compromís, Més Madrid, Chunta Aragonesista i el partit navarrès Batzarre.
Des del PSOE s'ha parlat "d'acord històric". Segons han explicat en un comunicat el moviment civil Senadores i Senadors per la Democràcia, aquesta llista unitària es presentarà "pràcticament a tot Espanya". També hi ha un acord perquè a les Balears i a l'illa de La Gomera, a les Canàries, es presenti una llista unitària en la qual hi haurà el PSOE, Més, Esquerra Unida i Moviment Sumar.
La presentació d'aquesta llista única del PSOE amb diferents formacions en algunes províncies té per objectiu frenar una majoria absoluta del Partit Popular a la cambra alta. Socialistes i Front Ampli han estat negociant la presentació d'una llista conjunta per al Senat en una vintena de províncies, les decisives per fer decantar la balança a favor de les esquerres.
Recurs al TC pel veto als nacionalitzats per la llei de nets
Aquest divendres a la nit també s'ha sabut que el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, ha presentat un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional en què demana mesures cautelaríssimes i un pronunciament sobre la interpretació del Tribunal Suprem que ha suspès el vot a milers de nacionalitzats per la llei de nets.
Gabilondo ha presentat aquest recurs després d'haver rebut "diverses peticions de sol·licitud d'empara de particulars i entitats" afectats per la decisió del Suprem. Més de 163.000 persones que es van nacionalitzar com a descendents d'exiliats de la Guerra Civil gràcies a la llei de memòria democràtica han quedat fora del cens electoral per decisió del Suprem.
