Els sindicats d'educació passen la nit al departament i Niubó els emplaça a reunir-se a les 10
Els representants dels sindicats d'educació en vaga, una quinzena de persones, passaran la nit tancats a la seu del departament per exigir una negociació directa amb la consellera Esther Niubó.
La decisió l'han pres després d'una reunió maratoniana amb el departament aquest dijous a la tarda amb pocs avenços i amb els salaris com a escull principal.
Poc després de l'anunci de la tancada, Niubó ha baixat dels despatxos i ha anat a trobar els representants sindicals per emplaçar-los a una nova reunió aquest divendres a les 10 del matí. Fonts d'Educació expliquen que, "en principi", la consellera hi participarà.
A l'exterior de l'edifici s'han concentrat uns 300 manifestants, segons la Guàrdia Urbana, per donar suport a la protesta que els representants sindicals mantenen a dins.
Després de protestar amb cassoles, xiulets i pancartes demanant la dimissió de la consellera a les portes del departament, sobre les onze de la nit la meitat d'aquests manifestants han tallat la Via Augusta i l'altra meitat ha mantingut la protesta davant de la conselleria mateix.
Els manifestants han aprofitat les tanques que hi havia a tocar de la seu del departament, col·locades precisament per les mobilitzacions dels darrers dies, i les han situat enmig del carrer per fer un tall a l'alçada del carrer Calvet.
Passos en alguns àmbits
En una atenció a la premsa, la portaveu del sindicat USTEC, Iolanda Segura, ha insistit que no renuncien a la negociació però ha lamentat que el govern no s'ha mogut "ni un mil·límetre" de la proposta que ja els havia presentat.
Tot i això, la USTEC explica que aquest dijous hi ha hagut passos en punts com "el deute dels estadis, càtedres o dotacions", però manté que hi ha "qüestions fonamentals" en què no hi ha hagut acord.
"Per això mateix és una llàstima que per un desacord no puguem arrodonir un acord que aquest dijous s'hauria d'haver perfilat", ha insistit Segura. "Què esperen, que incrementem més la mobilització?", s'ha preguntat.
"El departament ha vingut sense proposta en matèria salarial i hi ha hagut una operació mediàtica perquè sembli que s'ofereix més, quan no és cert, mentre que altres matèries com la clàusula de l'IPC o ràtios no s'han ni tractat", afegeixen des del sindicat.
Ignasi Giménez, el secretari de Millora Educativa, ha assegurat que l'"esforç pressupostari" que està fent el govern és "enorme" i ha demanat als sindicats que reconsiderin la seva posició:
Difícilment en cap altre moment de la història del departament hi ha hagut una proposta d'augment de 400 euros mensuals.
En declaracions als mitjans després que acabés la reunió de la tarda, Giménez ha afirmat que l'administració està "pràcticament doblant" la quantitat que inclou l'acord signat al març amb CCOO i UGT i que han fet "evolucionar" la seva proposta inicial.
Des de Professors de Secundària, Ignasi Fernández, ha afirmat que els professors volen una millora retributiva per compensar la pèrdua del poder adquisitiu i que per això han sortit als carrers i han fet vagues. En aquest sentit, ha dit que "no hi ha ni un euro més sobre la taula" respecte de la proposta de dimecres.
Laura Gené, de la CGT, ha considerat també que l'oferta no és suficient i ha afirmat que el Departament "no està entenent el missatge". "No ens conformarem amb molles, 120 euros no arreglen l'emergència educativa que tenim", ha manifestat.
A més, ha dit que no s'han tractat altres qüestions com les condicions de treball de molts professionals i ha afirmat que els avenços en inclusiva "queden molt lluny del que seria un acord acceptable".
La primera proposta escrita
Els sindicats i la conselleria s'han tornat a asseure aquest dijous des de les tres de la tarda i fins ben entrat el vespre en una reunió que el govern volia que fos la definitiva per poder resoldre el conflicte en el sector de l'educació, que fa mesos que s'allarga.
Els representants sindicals han rebut per primer cop una proposta escrita per part del departament, que inclou un increment salarial de gairebé 400 euros mensuals bruts en quatre anys. Critiquen, però, que aquesta xifra inclou els augments estatals, i per això es mostren escèptics.
El departament, que precisa que els increments marcats per l'Estat també els paga la Generalitat, ha confirmat que es tracta de 392 euros al mes per als mestres de primària i 398 euros al mes per als docents de secundària de cara al 2029. Aquest dimecres la proposta era de 340 euros al mes.
L'augment s'explica perquè la pujada del complement específic es faria d'acord al salari vigent cada any i no d'acord al sou actual.
Els sindicats insisteixen que la seva reclamació és un augment d'entre 400 i 500 euros de la part autonòmica i que la xifra que ha posat Educació sobre la taula inclou l'increment específic que fa l'Estat. Si es treu aquesta part, diuen, l'augment seria de 333 euros a primària i uns 338 euros a secundària.
També s'ha concretat per primera vegada la convocatòria de 5.000 càtedres en secundària i batxillerat (curs 27-28 i curs 28-29) i l'augment de professionals per a l'escola inclusiva: 1.631 més cada curs i 1.983 el curs 29-30.
Rebuig a l'ultimàtum
L'ultimàtum de la consellera Esther Niubó en una compareixença al Parlament per explicar el pressupost del seu departament no han agradat al sindicat USTEC, que creu que la reunió ha de servir per "negociar amb garanties una bona proposta" i no per "validar una proposta de caixa o faixa".
Niubó ha dit que la proposta que presentarien seria "més completa" que la que van treballar en la reunió d'aquest dimecres, que va acabar sense acord, i inclouria una previsió de nous efectius per atendre la complexitat, així com un increment salarial.
Esperem que permeti assolir una entesa per estabilitzar el sistema educatiu.
La consellera ha defensat "el molt bon acord" tancat amb CCOO i UGT al març, que espera poder ampliar amb els altres sindicats convocants de les vagues al sector. Aquest dijous hi ha una aturada territorial al Maresme i al Vallès.
"El govern en cap cas s'aixecarà de la taula", ha dit Niubó, que ha afirmat que el departament "ha fet esforços molt importants" per al diàleg amb un increment del 30% del complement específic dels docents després de 25 anys congelat.
En la compareixença, la consellera ha detallat que els pressupostos del 2026 --que s'estan tramitant al Parlament-- permetran gastar més de 8.000 milions d'euros, 1.500 més que fa tres anys.
Educació representa el 20% del total del pressupost de la Generalitat, amb una inversió de 6.300 euros per alumne i curs. Diners que, segons Niubó, permetran reforçar plantilles, ampliar l'oferta d'FP i accelerar inversions, entre d'altres.
