Màxima igualtat a les eleccions de Suècia: les esquerres guanyen per poc i poden frenar l'extrema dreta

Els partits d'esquerra guanyen per la mínima davant la dreta i l'extrema dreta juntes a les eleccions legislatives a Suècia. Amb el 90% dels vots escrutats, les esquerres obtindrien el 49,3% dels sufragis, i els partits de centredreta i extrema dreta junts, el 49,1%. Només hi hauria un escó de diferència entre tots dos blocs (175 per a les esquerres i 174 per als conservadors).

Els resultats són tan ajustats que podria no haver-hi un guanyador clar entre els dos blocs fins dimecres, segons han advertit les autoritats electorals.

El més votat, en aquests primers resultats, és el Partit Socialdemòcrata (SAP) liderat per Magdalena Andersson, que va guanyar les eleccions fa quatre anys, però no va aconseguir prou suport per formar govern. Andersson obtindria el 28% dels vots, davant el 30,3% de fa quatre anys. Tot i guanyar, aquests són els pitjors resultats del partit en nombre d'escons des del 1928.

La segona força més votada seria el Partit Moderat (M) de l'actual primer ministre Ulf Kristersson, que obtindria el 19,9 % dels vots, per sobre del 19,1% del 2022. La tercera seria l'extrema dreta de Demòcrates de Suècia (SD) que, en contra del que havien dit anteriors sondejos, perd força. Obtindria el 17,6% dels vots, davant el 20,5% de fa quatre anys.

Els segueixen el Partit de l'Esquerra (V), que puja del 6,8% al 8,1% dels vots; el Partit del Centre (C), que també puja, del 6,5% al 7,1%; els Democristians (KD), que passen del 5,3 al 6,2%; els Verds (MP), que encara en guanyen més i passen del 5% al 6,1%; i el partit Liberal (L), a qui algunes enquestes deixaven fora del Parlament, però que també pujaria i passaria del 4,6% al 5,4%.

L'actual oposició no compta amb una aliança clara amb les esquerres que li permeti governar en cas d'obtenir la victòria –sobretot amb el Partit del Centre (C) i el de l'Esquerra (V), els seus socis potencials, amb qui tenen desavinences en temes econòmics i fiscals–.

Sí que podria tenir el suport dels Verds (MP), amb qui ja van governar en anteriors legislatures (entre el 2014 i el 2021) i a qui Andersson necessitaria, matemàticament, per entrar al Rosenbad, l'oficina del primer ministre.

Andersson confia en un canvi de govern

Magdalena Andersson s'ha adreçat als seus militants, a Estocolm, per celebrar que van al capdavant en l'escrutini. La líder dels socialdemòcrates ha reconegut que caldrà esperar fins al recompte de l'últim vot, però que està disposada "a assumir la responsabilitat dels resultats" i buscar suports per governar.

L'actual primer ministre estudiarà totes les opcions

Per la seva banda, el primer ministre sortint, Ulf Kristersson ha assegurat que farà tot el possible per reeditar el seu govern de coalició, amb totes les forces que vulguin sumar-s'hi. Kristersson ha dit que investigarà "si és possible trobar una constel·lació governamental que funcioni", encara que "sigui complicada".

Pel que fa al líder de l'extrema dreta, Jimmie Åkesson, ha reconegut que han perdut "uns quants punts percentuals", abans de marxar sense acceptar cap pregunta dels periodistes.

Participació al voltant del 80%

El recompte ha començat a les vuit del vespre, després d'una jornada marcada per les llargues cues, de fins a tres hores, en alguns col·legis electorals.

De fet, hi ha col·legis electorals on encara es votava després de fer-se públic els sondejos i els primers resultats. I és que tots els que feien cua a les vuit tenien dret a votar, encara que alguns ho hagin fet gairebé una hora després de tancar els col·legis.

Vuit milions d'electors han estat cridats a les urnes aquest diumenge en una jornada en què han coincidit les eleccions parlamentàries amb les regionals i les municipals. Més de 3,6 milions ja havien votat per correu abans de l'obertura dels col·legis. És una xifra rècord que és un 30% més alta que el 2022.

La participació fins ara se situa en el 80,4%, per sota que fa quatre anys, que va ser del 84,2%. Una dada que va canviant a mesura que avança el recompte.

A les eleccions parlamentàries, hi ha en joc 349 escons. Les enquestes prèvies a l'obertura dels col·legis donaven la victòria a les forces de centreesquerra, ara a l'oposició, que obtenien el 50% dels vots, davant el 47% de la dreta. Cap partit obtindria la majoria absoluta, situada en els 175 escons.

L'extrema dreta no puja, com preveien els sondejos

Aquests primers resultats encaixen amb el sondeig publicat per SVT, la televisió pública sueca, en tancar els col·legis electorals, que donava el 51,3% dels vots al bloc d'esquerres, davant el 46,8% de la dreta.

Els sondejos anteriors, però, preveien una pujada de l'extrema dreta, que havia anat guanyant suport a cada enquesta. Fins aquest diumenge, les enquestes els donaven la clau de la governabilitat del país i la possibilitat de formar part del govern, per primer cop a la història de Suècia. Una extrema dreta d'arrels neonazis que s'ha fet una rentada de cara els últims anys per domesticar el seu missatge extremista i entrar a les institucions.

El partit de Magdalena Andersson ja va guanyar les eleccions fa quatre anys, però no va aconseguir formar govern. Sí que ho va fer, en canvi, el líder del Partit Moderat suec (M), l'actual primer ministre Ulf Kristersson, que ha governat en minoria, juntament amb el Partit Liberal (L) i el Partit Cristianodemòcrata (KD), gràcies al suport extern del partit d'extrema dreta Demòcrates de Suècia (SD).

Els partits conservadors de l'actual coalició de centredreta han arribat als comicis molt desgastats per aquests anys de gestió de govern i amb una caiguda en picat de la popularitat. El Partit Liberal, de fet, no obtenia el 4% mínim necessari per entrar al Parlament, segons anteriors sondejos.

Davant d'aquestes perspectives, els Moderats han promès que, si sumen prou escons per repetir mandat, permetran l'entrada a l'executiu de l'extrema dreta liderada per Jimmie Akesson.

El partit d'extrema dreta, que és obertament antiimmigració, vol carteres com les d'Interior, Justícia, Migracions o Cultura. Demòcrates de Suècia va permetre la investidura de Kristersson el 2022 a canvi que apliqués bona part de la seva agenda en immigració, asil i control fronterer.

Migració i seguretat, temes claus de la campanya

La previsió d'uns resultats molt ajustats deixa en l'aire la governabilitat del país, clarament fragmentat, sobretot en el tema de la immigració, que ha centrat bona part de la campanya electoral, al costat d'altres qüestions clau com la seguretat o l'economia.

Moderats i socialdemòcrates estan d'acord a augmentar el pressupost de defensa. L'actual govern conservador ja ha reforçat les forces armades durant aquesta legislatura, especialment després de la invasió russa d'Ucraïna i l'entrada del país a l'OTAN, fa dos anys. Ulf Kristersson aposta per augmentar encara més la despesa en defensa i Magdalena Andersson vol que el país sigui encara més fort i actiu tant a l'OTAN com a la Unió Europea.

Les principals desavinences estan en com afrontar la immigració i els alts índex de criminalitat del país. Els conservadors han fet seus molts arguments de l'extrema dreta que vinculen tots dos factors, han reduït dràsticament l'acollida de migrants i han impulsat polèmiques mesures de reimmigració.

Kristersson assegura que la violència mortal de bandes criminals ha caigut un 75% durant el seu mandat i que els tirotejos ho han fet un 80%. Fa quatre anys, Suècia era un dels països més perillosos d'Europa en índex de criminalitat, amb el nombre d'homicidis per arma més alt del continent, sobretot pel narcotràfic.

Aquest any el govern ha intentat reduir l'edat penal als 13 anys per evitar que les bandes reclutin adolescents, com demanava l'extrema dreta. Davant el rebuig de la majoria de partits i de la cúpula judicial, la reducció ha passat dels 15 als 14 anys. També ha presentat una reforma legal per endurir les penes per tràfic d'armes.

Els socialdemòcrates critiquen que es vinculi immigració i violència i proposen més mesures de prevenció en famílies vulnerables per reduir la criminalitat. Pel que fa a la immigració, avalen mesures més estrictes d'acollida als migrants i que hagin d'aprendre suec per obtenir la ciutadania.

Què està en joc a les municipals i regionals

Pel que fa a les eleccions regionals i municipals, també està en joc temes claus per al futur del país, com l'atenció sanitària o la gestió escolar, de la qual tenen competències en gestió.

La saturació dels serveis d'urgència o les llargues llistes d'espera per a una operació quirúrgica poden ser elements clau per decantar la balança en zones molt importants com Estocolm o Vastra Götaland. Mentre l'oposició denuncia retallades pressupostàries que amenacen la contractació de personal i la proliferació de clíniques privades finançades amb fons públics, el centredreta defensa el model de llibertat d'elecció dels pacients.

Els socialdemòcrates també proposen fixar un límit en el nombre d'alumnes per docent i restringir el model que permet que empreses privades guanyin diners gestionant les escoles amb fons públics. La coalició de govern al·lega que aquest model permet reforçar la seguretat als centres escolars i destinar més recursos a la salut mental de l'alumnat.

Les paperetes no es comencen a comptar fins que acaba el recompte de vots de les legislatives.