Docents tallant la B-20 aquest dimarts al matí, en la primera jornada de vaga a l'educació
Docents tallant la B-20 aquest dimarts al matí, en la primera jornada de vaga a l'educació (ACN)

La USTEC reclama apujar els sous 400 euros al mes i Niubó respon: "Les peticions maximalistes no ajuden"

El sindicat diu que portarà la proposta a la reunió de dijous amb la Generalitat i assegura que inicialment demanaven "un increment d'entre 700 i 800 euros"
Redacció
6 min

El sindicat USTEC reclama incrementar uns 400 euros el sou mensual dels docents respecte a l'acord salarial d'Educació amb CCOO i UGT, una proposta que ha donat a conèixer coincidint amb la primera de les tres jornades de vaga d'educació convocades a tot Catalunya.

En declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", la portaveu del sindicat, Iolanda Segura, ha afirmat que traslladaran la petició d'aquest increment retributiu a la reunió de dijous de la mesa sectorial amb Educació.

"Amb un augment d'entre 400 i 500 euros mensuals podríem parlar-ne. És una proposta que es podria posar sobre la taula i veure si el col·lectiu la considera acceptable, perquè amb això revertim una situació d'injustícia salarial", ha dit Iolanda Segura.

A veure si és una fórmula possible. Vam anar a les negociacions amb una proposta superior, d'entre 700 i 800 euros.

Tot i això, Segura ha assenyalat: "No signarem mai res que el col·lectiu no hagi avalat abans."

Aquesta pujada de sou se sumaria a l'augment ja pactat amb CCOO i UGT, que consideren que equival a la pujada que els pertoca per l'IPC. En l'acord amb aquests sindicats hi consten 3.000 euros anuals extres del sou dels mestres i professors d'aquí al 2029 --l'equivalent a 200 euros mensuals més. Segons Segura, això "no ens situa al capdavant dels salaris de la resta de comunitats ni reverteix la pèrdua salarial".

Iolanda Segura, USTEC: "Plantegem 400 euros més. Hi ha fórmules que no són ni el tot ni el res"

29 min

També a "El matí de Catalunya Ràdio", la consellera d'Educació, Esther Niubó, s'ha mostrat confiada que la reunió d'aquest dijous amb els sindicats serveixi "per rebaixar la tensió que es viu en aquests moments al sistema educatiu", una tensió, ha afegit, "que no està contribuint a millorar el sistema, sinó al contrari".

Tot i així, sobre la proposta de pujada de sou ha estat taxativa:

Les peticions maximalistes no ajuden a acostar posicions.

I ha assegurat que "amb l'increment previst en l'acord, ens situarem d'aquí a quatre anys entre els docents més ben pagats, entre les tres millors comunitats autònomes a nivell retributiu".

La consellera ha insistit a defensar l'acord a què va arribar Educació amb CCOO i UGT: "Ens sembla que és un acord prou ampli i potent perquè puguem sumar-hi la resta de sindicats i explorar els marges d'aquest pacte", especialment pel que fa a les mesures per a l'educació inclusiva.

"La setmana passada vam aprovar un increment de més de 500 professionals de suport a l'educació a partir del curs vinent, mesura que els diferents sindicats han valorat positivament", ha subratllat Niubó.

En aquest sentit, la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, ha reconegut que aquest increment "no era a l'acord inicial amb CCOO i UGT" i ha valorat que l'anunci "és un pas endavant per poder assentar les bases per caminar cap al model d'escola inclusiva".

Niubó: "Ja hem aprovat una millora de 3.000 euros en 4 anys. Les posicions de màxims no ajuden"

8 min

Des d'USTEC han tornat a rebutjar l'acord com a punt de partida per reprendre les negociacions: "És un acord que ha rebutjat el 95% del col·lectiu i que no reverteix les mancances ni les necessitats que tenim sobre la taula."

La USTEC, sobre la infiltració de mossos: "Han de rodar caps"

Segura ha carregat de nou contra la infiltració d'agents en una assemblea de docents: "És un escàndol que vulnera drets fonamentals. S'ha traspassat la línia vermella. Han de rodar caps."

Niubó ha assegurat que no en tenia coneixement i que el departament no ho va encarregar. La consellera ha mostrat la seva confiança en els Mossos d'Esquadra i compta que el Departament d'Interior donarà les explicacions pertinents.

Per la seva banda, la portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha dit que la infiltració va obeir a una decisió que van prendre "estrictament" des de l'àmbit "operatiu" els comandaments policials, sense "ingerències" ni "cap tipus de directriu política". Tot i això, ha remarcat que es revisarà si va ser una mesura oportuna i proporcional.

Paneque manté la "mà estesa" però demana "principi de realitat"

La portaveu del govern ha assegurat que l'executiu manté "la mà estesa" als sindicats convocants de les vagues. Per aquest motiu, ha afegit, Educació anirà a la mesa sindical de dijous "amb la voluntat d'escoltar" i també "amb la voluntat d'explicar el desplegament" que preveu l'acord amb CCOO i UGT, que ha tornat a defensar.

Segons Paneque, "en un procés de diàleg, hi ha un procés d'escolta i, per tant, esperem a la reunió de dijous". Un procés d'escolta i de diàleg, ha afegit, "que obrim en l'àmbit de l'escola inclusiva", referint-se, ha dit, "a tots els elements vinculats la complexitat a les aules que ens traslladen els docents".

No obstant això, ha tornat a defensar l'acord amb CCOO i UGT "perquè no és menor: preveu 2.000 milions d'euros, una quantitat econòmica que fins ara no s'havia destinat mai al sistema educatiu català". I ha demanat als sindicats "principi de realitat" perquè "els recursos són els que són".

La portaveu ha assegurat que el govern "és molt conscient del malestar de la comunitat educativa", que atribueix a dos factors: "als anys de desinversió acumulada" a l'educació i també "als nous reptes socials i al canvi social a les aules".

Junts reclama la destitució de Niubó, Parlon i Trapero

Per la seva banda, Junts ha reclamat aquest dimarts al president català, Salvador Illa, que destitueixi les conselleres d'Educació i d'Interior, Esther Niubó i Núria Parlon, respectivament, així com el director dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, per la infiltració de mossos en una assemblea de docents.

Segons la presidenta de Junts al Parlament, Mònica Sales, "no poden seguir en el seu càrrec ni un dia més, Illa els ha de cessar". Sales també ha instat el president a apartar del càrrec la consellera de Territori, Sílvia Paneque.

Junts també acusa ERC i els Comuns de ser "corresponsables" de les infiltracions per no haver trencat converses amb el govern en la negociació dels nous pressupostos.

Sobre el nou cicle de vagues educatives, Junts ha expressat el seu suport a les reivindicacions del col·lectiu docent i retreu al govern que segueixi "enrocat", sense voler "escoltar certs sindicats".

ERC i els Comuns demanen al govern que negociï

La portaveu d'ERC al Parlament, Ester Capella, veu "fora de mida" que Junts acusi els republicans i els Comuns de "corresponsables" de les infiltracions per no trencar les converses pels pressupostos.

Capella ha insistit que la infiltració de dos mossos en l'assemblea de docents és un "fet intolerable" i ha reiterat la demanda de cessar el director general de la policia, Josep Lluís Trapero.

En una jornada marcada per les mobilitzacions dels docents, la portaveu republicana ha demanat al govern que "tingui cintura" i "proposi solucions" a la comunitat educativa.

També la presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha defensat que és "plenament compatible" l'acord amb el govern sobre els pressupostos amb "discrepar i demanar explicacions, la rectificació i l'assumpció de responsabilitats" a l'executiu per la infiltració de dos mossos en l'assemblea de docents.

Sobre les protestes dels docents, Albiach ha demanat a la consellera d'Educació, Esther Niubó, que vagi la reunió de la taula sectorial de dijous amb una "proposta concreta i disposició de negociar".

La CUP reclama trencar converses pels pressupostos

Per la seva banda, la CUP ha instat ERC i els Comuns a trencar les negociacions dels pressupostos catalans si Trapero no dimiteix o és cessat.

El diputat de la CUP Xavier Pellicer ha reclamat a Esquerra i els Comuns que "deixin clar" si la seva demanda de cessament "va de debò o, simplement, s'han vist obligats a demanar-la".

"És evident que si tu demanes la dimissió del director de la policia per uns fets tan greus i el govern no et fa cas, això hauria de suposar la ruptura de les negociacions pels pressupostos", ha defensat.

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Educació

Mostra-ho tot