L'ONU assumeix que se superaran els 1,5 ºC d'escalfament global i marca un nou objectiu climàtic
A Catalunya, aquest ha estat un estiu de calor extrema rècord, nits sufocants, sequera, risc elevat d'incendi i pluges torrencials. Signes visibles del que els científics fa anys que vaticinen.
Fa anys que s'assenyala que la finestra d'oportunitat per no superar el grau i mig d'escalfament respecte a l'era preindustrial s'estava tancant, però ara un nou informe del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) afirma que ja no serà possible limitar l'escalfament al grau i mig respecte als nivells preindustrials, com a mínim, temporalment.
I també adverteix que cal fer molts esforços perquè aquest increment sigui petit i breu perquè cada dècima de grau agreujarà els impactes climàtics.
Per a Catalunya i el Mediterrani, superar aquest grau i mig significa més onades de calor, més sequeres, més nits tropicals, més pressió sobre l'aigua, l'agricultura i la salut, i un risc més alt d'incendis. També implica costos creixents per a les ciutats, les infraestructures i el litoral.
Però aquest informe de l'ONU recorda que encara és possible limitar-ne els danys. La directora executiva del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, Inger Andersen, subratlla que la prioritat absoluta és reduir les emissions dels gasos d'efecte hivernacle, perquè "arreu del món, les onades de calor extremes ja estan demostrant que els impactes climàtics arribaran més ràpidament i costaran més vides":
Ara és el moment de redoblar l'acció climàtica. Ho podem fer i ho hem de fer: reduint les emissions de gasos d'efecte hivernacle, enfortint la resiliència i l'adaptació.
Dels 1,5 °C al repte de no arribar als 2 °C
Els informes anteriors del PNUMA han posat xifres, any rere any, a una evidència incòmoda: els compromisos climàtics dels estats no eren suficients per mantenir l'escalfament global al llindar més ambiciós de l'Acord de París.
El diagnòstic es manté, però aquest informe canvia el focus: "sobrepassament, pic i descens".
La recepta té tres passos: contaminar menys per frenar la pujada de temperatures; arribar a un equilibri entre el CO₂ que emetem i el que retirem per estabilitzar les temperatures, i, després, extreure més carboni del que encara emetem per començar a fer-les baixar.
Els autors de l'informe asseguren que, si es fa tot bé, trigarem dècades a tornar al grau i mig d'increment de temperatura, però encara ho veuen possible.
L'informe subratlla que no és un pla B còmode. És la millor opció que queda després de dècades de retard i d'accions insuficients, i només és viable si el pic de pujada de temperatura es manté clarament per sota dels 2 °C.
L'objectiu ara és que la temperatura pugi tan poc com sigui possible. En el millor dels casos, l'augment màxim seria d'1,8 °C, però si no es reforcen les mesures, podria superar els 2 °C.
També destaquen que la retirada de diòxid de carboni (ja sigui a través de la reforestació, la restauració d'ecosistemes o bé la captura del CO₂ de l'atmosfera amb tecnologia) pot ser útil en l'última fase, però no pot substituir una reducció ràpida i sostinguda de les emissions.
Frenar l'escalfament global
Inger Andersen, directora executiva del PNUMA, també ha volgut remarcar que des que es va signar l'Acord de París s'han fet avenços per frenar l'escalfament global.
Aleshores, les projeccions apuntaven a un augment d'uns 4 °C a finals de segle. Ara, amb les polítiques i els compromisos actuals, l'últim informe del Programa de Medi Ambient de l'ONU el situa entre els 2,3 i 2,8 °C.
A més, també subratlla que el preu de les energies renovables s'ha abaratit i que han sorgit noves tecnologies que poden ajudar a capturar carboni de l'atmosfera.
No avancem prou de pressa, però avancem. I el propòsit d'aquest informe és preparar-nos per al que ve: limitar al màxim l'increment respecte als 1,5 graus i aconseguir que la temperatura global torni a baixar com més aviat millor.
Impactes més intensos
El PNUMA avisa que cada dècima de grau addicional i cada any per sobre dels 1,5 °C intensifiquen els riscos.
Entre els impactes previstos hi ha fenòmens meteorològics extrems més greus, pèrdua d'ecosistemes, danys a la salut, afectacions sobre l'aigua i els aliments, i perjudicis creixents per a les ciutats, les infraestructures i les economies.
El document també adverteix que un escalfament més alt i més prolongat augmenta el risc de creuar punts d'inflexió difícils de revertir.
Com, per exemple, la desestabilització de les grans masses de gel, la degradació de l'Amazònia i l'alteració del gran sistema de corrents de l'Atlàntic, conegut com a AMOC, que és clau en la regulació del clima.
Alguns d'aquests impactes podrien sorgir de manera sobtada; d'altres s'acumularien durant anys o dècades.
Menys fòssils, menys metà
La resposta que planteja l'informe comença amb una acceleració de la transició energètica: abandonar els combustibles fòssils, desplegar les energies renovables i retallar ràpidament les emissions de metà.
La reducció del metà és especialment important perquè pot ajudar a frenar l'escalfament durant les pròximes dècades, mentre que la reducció sostinguda del CO₂ és imprescindible per estabilitzar la temperatura a llarg termini.
António Guterres, secretari general de les Nacions Unides, reclama accelerar de manera urgent l'abandonament dels combustibles fòssils, desplegar més renovables, retallar la contaminació per metà i protegir la terra, els boscos i els oceans.
El PNUMA remarca que aquesta transformació té beneficis més immediats que la reducció d'emissions: més bona qualitat de l'aire, menys danys a la salut pública, costos energètics més baixos i més accés a l'electricitat.
Adaptar-se a un futur diferent
L'informe sosté que la mitigació i l'adaptació s'han de desplegar alhora. Reduir emissions és l'única manera de contenir el pic d'escalfament, però la població i els territoris també han de preparar-se per als impactes que ja són inevitables.
Aquesta adaptació ha d'anar més enllà de les respostes d'emergència. El PNUMA reclama mesures transformadores, capaces de respondre a canvis sobtats i no lineals.
Prioritza intervencions que aportin alhora adaptació i mitigació, com el refredament basat en la natura.
L'informe reconeix que hi haurà límits: fins i tot si el món aconsegueix tornar per sota dels 1,5 °C, alguns danys seran irreversibles.
Comunitats senceres podrien haver de reubicar-se o transformar els seus mitjans de vida, fet que obre qüestions de justícia, poder i legitimitat política.
Qui ha d'actuar
El PNUMA situa l'equitat i la justícia al centre de la resposta. Reivindica que els països amb més responsabilitat històrica en l'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle han d'actuar primer, més de pressa i amb més ambició.
I avisa que no n'hi ha prou amb anunciar objectius: cal que els governs es posin d'acord, aprovin mesures que funcionin i hi destinin diners.
El que es faci ara determinarà fins on puja la temperatura: si el màxim es pot contenir al voltant d'1,8 °C o si el món s'encamina cap a superar els 2 °C, amb impactes encara més greus.
La conclusió de l'informe és clara: encara és possible reduir el dany, però cal fer-ho ara, combinant retallades d'emissions, protecció dels ecosistemes, adaptació social i una transició que no traslladi el cost als col·lectius més vulnerables.
