Mor als 103 anys Josep Vallverdú, creador del Rovelló i un dels escriptors més prolífics en català
Ha mort als 103 anys l'escriptor Josep Vallverdú, creador del quisso més entremaliat i cèlebre de Catalunya, el Rovelló.
Ha estat un dels autors en català més prolífics, amb més de 300 títols publicats com a narrador, poeta, dramaturg, assagista i traductor autodidacte, tal com ell mateix es definia.
Aquest any es va acomiadar de la vida pública amb un acte a l'Arxiu Comarcal de la Noguera, a Balaguer, que va servir per repassar la seva llarga trajectòria, personal i literària.
Nascut a Lleida l'any 1923, Vallverdú va estudiar Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona, on va conèixer figures clau per a la llengua catalana com Antoni Badia i Margarit i Joan Triadú.
Va ser professor d'institut i universitat, es va casar amb la pedagoga Isabel Arqué, però ell sempre va tenir clar que el que li agradava era escriure:
Si alguna cosa m'ha divertit a la vida és crear històries.
I no va deixar de fer-ho mai des que als dotze anys va crear el primer poema i als tretze va engegar una versió de la representació nadalenca "Els pastorets", que ell mateix va il·lustrar i que es va perdre durant la Guerra Civil.
El juliol de l'any passat, el dia que feia 102 anys, va presentar nou llibre, la seqüela de "Rovelló". Ha estat la seva obra més universal, amb edicions arreu del món i una sèrie de dibuixos animats que podeu recuperar a la plataforma 3Cat, i forma part de l'imaginari dels catalans des que es va publicar el primer llibre, l'any 1969:
Un dia vaig pensar: podries escriure una història d'un gos, ximplet, intel·ligent com tu, i vaig pensar en el Rovelló.
El creador de les aventures del gos amb nom de bolet (malgrat que no li agradaven ni els gossos ni els bolets) va conrear tota mena de gèneres literaris, però sobretot va destacar en la novel·la infantil i juvenil, amb títols de capçalera per a diverses generacions, com "En Roc Drapaire" o "Tres xacals a la ciutat".
El mateix Vallverdú es definia com un home de pau:
El periodista i escriptor Francesc Canosa ha reivindicat l'extens llegat de Vallverdú en àmbits molt diversos. En una conversa amb Agnès Marquès a 3CatInfo, ha defensat que es tracta d'un "personatge únic, no un escriptor" i assegura que "no tenim res al nostre país absolutament com ell".
És una barana de ferro de la literatura i la cultura catalana. Sempre ha estat allà. Ho ha tocat tot, tots els gèneres, i quan no hi havia literatura infantil, ell la va crear.
Canosa insisteix que Vallverdú "no ha defallit mai" en la defensa de llengua i la cultura catalanes. I l'ha definit "com un Stanley Kubrick que ha tocat tots els gèneres". Per això assegura que "cal llegir-lo i llegir-lo i no deixar de llegir-lo".
Francesc Canosa: "Vallverdú és un núvol de memòria, un disc dur del nostre país"
Un guerriller de la llengua
Diversos premis Folch i Torres i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes són alguns dels molts reconeixements que va rebre l'obra de Josep Vallverdú, que des de fa anys dona nom a Lleida a un premi d'assaig en català, la llengua que sempre el va ocupar i preocupar.
En l'entrega de la Medalla Centenària de la Generalitat, l'escriptor, que es definia com un guerriller de la llengua, va constatar certa "aversió a la realitat catalana" i va llançar un missatge clar sobre la manera de rellançar l'ús social del català:
La llengua retrocedeix perquè no s'empra prou. L'hauríem d'usar constantment.
Pocs dies abans havia presentat el seu últim llibre de memòries, "Mosaic de tardor", on repassa tots els esdeveniments que l'han marcat a les últimes cinc dècades.
Tot plegat va ser el 2023, en el marc de l'Any Vallverdú, una commemoració que ell mateix explicava que vivia amb serenor i emoció per les moltes mostres d'estimació i afecte que va rebre. "No només és corprenedor, sinó també molt emocionant", va admetre en l'homenatge al Palau de la Generalitat.
Sempre atent a l'actualitat, l'escriptor admetia que el preocupava el canvi climàtic i el fet que el món electrònic domini excessivament sobre el món reflexiu.
L'any 2020 es va convertir en el primer fill predilecte que es nomenava a Lleida des del 1927, però durant la seva vida va viure en diferents punts del país.
Els últims anys a Balaguer, amb la seva segona esposa, Antonieta Vilajoliu. Allà els anys no li van impedir mantenir fins al final l'activitat, dibuixant i escrivint una estona cada dia, amb un optimisme que molts trobaran a faltar.
Obra inèdita
Precisament producte d'aquest treball infatigable, el llegat Vallverdú creixerà més enllà de la seva desaparició. La comissària de l'any del seu centenari, Carme Vidal, ha revelat que l'escriptor ha deixat un parell de títols inèdits i un tercer que "amb les anotacions els editors anirem acabant".
Després del traspàs, Vidal defensa que ara arriba el moment del "llegat" que ha deixat i la responsabilitat dels "lectors i del país sencer" de moure el conjunt de l'obra que deixa.
En aquest sentit, l'editora Pepa Maymó, recorda que "Vallverdú és el capità dels grumets de La Galera, perquè és l'autor de l'editorial amb més grumets publicats, en té 17, i això es diu molt ràpid".
Per la seva banda, la presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans, Teresa Cabré, subratlla que Vallverdú "es va posar a escriure perquè volia crear lectors en català. I això és la màxima lleialtat que un pot tenir a la llengua".
Havent celebrat l'any del seu centenari d'una forma "intensa", Carme Vidal ha descrit Vallverdú com "incansable i treballador", un home que "ha viscut la seva vida amb emoció, intensitat i molt sentit de l'humor".
Mostres de condol
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat en una publicació a X que "la mort del mestre Josep Vallverdú ens deixa un buit difícil d'omplir, però tenim la sort de comptar amb un llegat immens per a les lletres i la cultura catalanes".
Illa l'ha definit com un "narrador de sentiments i personatges que formen part de l'imaginari de grans i petits com l'entranyable Rovelló". "El seu llegat viurà en cada nou lector que va descobrir el plaer de llegir amb els seus llibres", ha assegurat, a més de mostrar el seu condol als familiars i amics.
També ho ha fet la consellera de Cultura, Sònia Hernández, que ha donat les gràcies a Vallverdú "per haver fet estimar la lectura i la llengua catalana a tantes generacions".
L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, s'ha afegit al condol definint el lleidatà com un "escriptor immens, referent i compromès amb la cultura i les lletres". "La seva obra i la seva saviesa ens acompanyaran per sempre", assegura.
Òmnium Cultural, que li va concedir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, ha lamentat la mort i ha remarcat el compromís de mantenir viu el llegat i el compromís amb la llengua: "No oblidarem els teus persones, com en Rovelló, que han fet somniar tantes generacions".
Unió de Pagesos ha fet una piulada en què ha recordat que les paraules de Vallverdú els guiaran: "pels valors democràtics, republicans, de servei i de defensa de la terra i de Ponent".
Finalment, el Gremi de Llibreries de Catalunya ha celebrat que el llegat de l'escriptor "continuarà viu a les prestatgeries de les nostres llibreries".
