Nova jornada de mobilitzacions a França amb 70.000 agents desplegats
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
França afronta aquest dijous una altra jornada de vagues i mobilitzacions convocada pels principals sindicats del país, a la qual se sumen col·lectius com els Armilles Grogues o organitzacions estudiantils.
Les autoritats han anunciat que tornaran a desplegar 70.000 agents, com han fet els últims dissabtes 24 i 31 d'octubre. La decisió, tal com va explicar aquest dimecres el ministre francès d'Interior, Laurent Nuñez, s'ha pres després d'haver detectat risc que es cometin més actes violents.
"És una jornada important per als sindicats, i s'ha de desenvolupar amb calma; si no és així, actuarem amb contundència", ha dit Nuñez, que vol evitar enfrontaments amb la policia, manifestacions descontrolades i atacs a comerços i edificis públics.
Incidència sobretot a universitats i instituts
En les primeres hores on s'han notat més les mobilitzacions és a instituts i universitats, tot i que a París els responsables de la Torre Eiffel han decidit tancar-la tot el dia, i també els museus del Louvre i d'Orsay han limitat els horaris i les visites.
Segons el govern francès, 51 dels 184 campus universitaris han vist alterada l'activitat, però els estudiants han dit que els 50 campus estan "bloquejats" i han augmentat la xifra d'universitats tancades a "una de cada 2".
Pel que fa als instituts, que són els centres on van començar les mobilitzacions, el govern diu que només n'hi ha hagut 80 de tancats, però els estudiants han dit que són un miler del total de 3.700 que hi ha al país.
Hi ha convocades unes 250 accions de protesta, la més important a París: una manifestació que comença a les 2 del migdia que no arribarà a la plaça de la Concòrdia, perquè el govern ho ha prohibit.
Sense acord en algunes ciutats
El motiu de la prohibició, que és general als centres de les ciutats i als llocs "sensibles", és evitar el risc que les protestes hi arribin i s'hi produeixin aldarulls i destrosses. No tots els sindicats han acceptat la mesura, per bé que "s'ha pogut arribar a un acord en la majoria de casos", segons Nuñez.
"Queden algunes ciutats on no [es podran fer manifestacions], i serà la justícia la que decidirà", ha afegit el ministre, que dimecres puntualitzava que s'han detectat fins a 220 manifestacions, la majoria de les quals han estat declarades.
Entre els llocs on no hi ha acord destaca París. Els sindicats volien que la manifestació arribés a la plaça de la Concòrdia, però el ministre va considerar que no és possible perquè hi ha "centres de poder" a prop, com ara el palau de l'Elisi o l'Assemblea Nacional.
Un mes i mig de mobilitzacions que han anat a més
Aquestes mobilitzacions a França van començar a finals de setembre amb protestes i tancaments en instituts de la perifèria de París, i es van estendre els dies i setmanes següents per tot França.
Són mobilitzacions que inicialment protestaven contra l'organització classista del sistema educatiu, però de seguida s'hi van afegir reclamacions contra el cost de la vida i el deteriorament dels serveis públics en general.
El punt d'inflexió va ser el 17 d'octubre, quan en moltes ciutats les manifestacions van acabar amb atacs contra edificis oficials, com l'Ajuntament de Llemotges, i en saquejos massius en establiments comercials.
La quarta jornada de mobilitzacions, "Acte IV"
La jornada d'aquest dijous els convocants l'han anomenada "Acte IV", després de les tres jornades dels dissabtes 17, 24 i 31 d'octubre, i els Armilles Grogues volen que s'allargui fins al cap de setmana.
Nuñez ha dit que han detectat a internet propostes "per fer degenerar les manifestacions amb grups violents per atacar comerços", i per això ha demanat als prefectes que apliquin restriccions administratives per evitar aldarulls.
Entre les mesures que els ha demanat hi ha prohibir portar objectes de risc, tancar estacions de transport i impedir que les persones considerades de risc es puguin moure lliurement.
Dilluns i dimarts ja va haver-hi mobilitzacions més modestes de les previstes per a aquest dijous, però van suposar el tancament d'una cinquantena d'instituts i de facultats, i una manifestació no autoritzada al centre de París.
L'Assemblea tomba els pressupostos per unanimitat
Mentrestant, aquest dimecres el govern del primer ministre Sébastien Lecornu ha rebut un nou cop: la primera part del seu projecte de pressupostos per al 2027 ha estat rebutjada a l'Assemblea francesa per unanimitat, 458 vots en contra i cap a favor.
El motiu és que les esmenes que s'hi han acabat incorporant proposades pels partits de l'oposició han fet que el text definitiu no hagi agradat a ningú, ni tant sols als partits que donen suport al govern.
El ministre d'Hisenda, David Amiel, ha defensat sense èxit el projecte apel·lant a la responsabilitat de les forces polítiques:
No podem dir que no a tots els estalvis ni a tots els ingressos quan els necessitem tots per reduir el dèficit públic.
