Els EUA anuncien un alto el foc entre Israel i Hezbollah hores després d'un nou atac al Líban

Israel i Hezbollah han acordat un alto el foc que ha entrat en vigor aquest divendres a les quatre de la tarda hora local (a les tres de la tarda hora catalana).

Així ho ha anunciat un alt càrrec dels Estats Units, després de la pitjor nit de bombardejos de l'exèrcit israelià contra el Líban en les últimes setmanes.

Tel Aviv insisteix que els tropes israelianes sobre el terreny tenen llibertat per a respondre en cas d'amenaça.

47 morts en una nova onada d'atacs al Líban

Almenys 47 persones han mort i 97 han resultat ferides al Líban per diversos atacs d'Israel al sud del país entre la mitjanit i primera hora de la tarda, segons ha informat el ministeri libanès de Salut.

L'exèrcit israelià ha emès un comunicat en què afirma, en la línia habitual, que ha atacat "terroristes i infraestructures de Hezbollah en diverses zones del sud del Líban".

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, manté d'aquesta manera el pols amb els Estats Units només hores després que dijous s'activés el compte enrere de 60 dies per arribar a un acord final per al cessament de les hostilitats entre els Estats Units i l'Iran arran de la signatura, dimecres, del memoràndum d'entesa.

Bombardejar el Líban és una violació flagrant del memoràndum, que estableix el cessament "immediat i permanent" de les hostilitats en tots els fronts, inclòs el Líban.

Netanyahu, a més, ha insistit aquest divendres que Israel no té cap intenció de marxar del Líban.

L'exèrcit israelià "es quedarà a la zona de seguretat del sud del Líban el temps que calgui per protegir les localitats del nord [d'Israel]", ha dit, en un comunicat.

De fet, ha tornat a publicar un mapa amb la zona ocupada per les seves tropes, que s'estén uns deu quilòmetres endins del territori libanès. A més, fa una projecció cap al mar, en direcció al jaciment de gas libanès de Qana.

Si Israel ocupés aquesta franja del Líban estaria violant l'acord marítim a què van arribar els dos països l'any 2022.

També que farà pagar "un preu molt alt" a Hezbollah per la mort de quatre soldats israelians.

Hezbollah, per la seva banda, ha respost que "es mantindrà vigilant" amb Israel després dels últims atacs al Líban.

De fet, el mateix dijous ja hi van morir tres persones, al Líban, a les ciutats de Kfar Tebnit i de Zebdin, arran d'uns primers bombardejos israelians poc després de la signatura del memoràndum.

El capteniment d'Israel a seguir atacant el Líban ha dut el vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance, a fer aquest advertiment a Netanyahu:

"Donald Trump és l'únic cap d'estat de tot el món que simpatitza amb la nació d'Israel, ara mateix", ha dit, abans d'afegir: "Si jo estigués al govern israelià, no atacaria l'únic aliat poderós que em queda al món."

A més, ha recordat que "dues terceres parts" de les armes de l'exèrcit israelià són fabricades als Estats Units.

Trump diu que l'Iran està "acabat"

Coincidint amb el dia que Washington i Teheran havien de signar l'acord de pau a Suïssa, Trump ha tornat a apujar el to per dir que l'Iran "està acabat" i que no rebrà "ni deu centaus" dels Estats Units.

El president nord-americà ha assegurat a la seva xarxa social, Truth Social, que van ser els iranians els qui van buscar un acostament per negociar la treva de 60 dies, i ha amenaçat de no pagar els fons que contempla l'acord per acabar la guerra.

Abans, el portaveu del ministeri d'Exteriors iranià havia responsabilitzat els Estats Units dels últims atacs israelians contra el Líban, i ha advertit que la República Islàmica "prendrà mesures per a protegir els seus aliats".

Suspeses les negociacions a Suïssa

El memoràndum d'entesa, signat a distància pels líders dels Estats Units i l'Iran, recull 14 punts i el compromís de seguir negociant per arribar a una entesa definitiva, i deixa per a més endavant les negociacions sobre el programa nuclear iranià.

La signatura ha anat seguida de missatges creuats, després que el líder suprem de l'Iran, Mojtaba Khamenei, afirmés en un comunicat que Donald Trump va buscar amb "desesperació" la firma del memoràndum, utilitzant tota mena d'argúcies.

El president dels Estats Units ho ha negat, mentre càrrecs electes republicans han criticat el memoràndum perquè consideren que és beneficiós per a Teheran.

Estava previst que les converses de cara a l'acord definitiu comencessin aquest divendres a Bürgenstock, un complex turístic de luxe situat enmig del llac de Lucerna, a Suïssa, amb la presència de negociadors dels EUA i de l'Iran, i també de mediadors de Qatar i el Pakistan.

Dijous, però, el vicepresident estatunidenc, J. D. Vance, va anunciar que no hi aniria, almenys fins al cap de setmana: "El nostre pla és anar a Suïssa, no sé exactament quan."

El govern dels EUA va assegurar que Vance estava a punt per viatjar, però va atribuir l'endarreriment a "problemes logístics" sobre els quals no va donar més detalls.

Aquest divendres al matí, el Ministeri d'Exteriors suís ha anunciat que les converses s'han suspès sine die:

"Els treballs preparatoris corresponents continuen", es pot llegir també en el missatge que Suïssa ha fet arribar a l'agència AFP, en què no es detalla cap data d'inici de les converses.

Les borses, dubtoses

L'anunci no ha agradat als mercats financers, que, immersos en els dubtes, han reaccionat amb lleugeres pujades o baixades.

L'índex Euro Stoxx50, on cotitzen les empreses europees amb una capitalització més gran, ha perdut un 0,11% en l'obertura.

També han obert a la baixa Madrid –la que més, un 2,7%– i Londres, mentre que Milà, Frankfurt i París ho han fet lleugerament a l'alça.

Reobert l'estret d'Ormuz

Una de les primeres conseqüències de la signatura del memoràndum d'entesa ha estat la reobertura de l'estret d'Ormuz per part de l'Iran i el desbloqueig dels ports iranians per part dels Estats Units.

Aquesta via marítima estratègica per al comerç mundial ha estat tancada durant més de tres mesos i mig arran de la guerra de l'Iran iniciada per part dels Estats Units i Israel el 28 de febrer.

Durant aquest temps, només un nombre ínfim de vaixells han aconseguit travessar-la.

Encara sobre Ormuz,l'Associació Internacional d'Armadors Independents de Petroliers (Intertanko) ha demanat claredat sobre les mesures previstes per garantir el trànsit segur dels vaixells per l'estret d'Ormuz.

Els armadors, en definitiva, necessiten certesa, remarca aquesta entitat amb seu a Londres.

Sobre qüestions immediates, com l'amenaça que suposen les mines. Però també sobre el futur, en què no està clar que el pas per Ormuz continuï "lliure de càrrecs i obert a tothom", tal com estableix la Convenció sobre el Dret del Mar de les Nacions Unides.

El memoràndum d'entesa deixa clar que no es cobrarà cap peatge durant el termini de 60 dies obert per arribar a un acord definitiu, però deixa la porta oberta al fet que més endavant sí que s'estableixin càrrecs de pas.

En aquest sentit, dilluns, Esmaeil Baghaei, portaveu del Ministeri d'Exteriors iranià, va declarar que el règim dels aiatol·làs no té "cap intenció de cobrar peatges per trànsit; tanmateix, es cobraran taxes a canvi de prestar serveis".

Experts consultats pel diari The New York Times assenyalen que la distinció entre peatge i taxa és rellevant, perquè la llei internacional prohibeix clarament els peatges per transitar per una via marítima, però permet el cobrament d'algunes taxes a canvi de serveis, com els que es presten en els ports, per exemple.

Khamenei diu que ha firmat a contracor

Pel que fa al memoràndum, el líder suprem de l'Iran ha admès algunes reserves i ha afirmat que ell inicialment hi estava en contra.

Assegura que al final hi va donar el consentiment per la insistència i el compromís del president iranià, Masoud Pezeshkian, per "salvaguardar els drets de la nació iraniana" i del "front de resistència davant d'Israel".

En el comunicat també ha explicat que les negociacions per buscar un acord definitiu seran "presencials", i ha expressat que la recerca d'acords amb la delegació estatunidenca "no suposarà l'acceptació de la posició de l'enemic".

Teheran ha presumit dels resultats de l'acord, que contempla l'aixecament de les sancions a la venda i el transport de petroli iranià, el cessament "immediat i permanent" de les operacions militars en tots els fronts, inclòs el Líban, i la reobertura de l'estret d'Ormuz.

Per la seva banda, Trump ha negat que els Estats Units hagin pagat 300.000 milions de dòlars a l'Iran per a la reconstrucció del país, i ho ha qualificat de "propaganda demòcrata". El memoràndum preveu inversions al país persa per aquesta xifra, però, segons fonts nord-americanes, els recursos els sufragaran països de l'Orient Mitjà.