Quatre instituts es retiren del pla pilot per introduir mossos de paisà en centres educatius

Comença el degoteig de centres que no volen participar en el pla pilot per enviar mossos de paisà a centres educatius que ha posat en marxa el Departament d'Educació.

Les direccions de com a mínim quatre dels catorze centres on s'havia de desplegar aquest pla ja han acordat que no en formaran part, tenint en compte la decisió dels claustres de mestres i professors.

Són l'institut Margarida Xirgu, de l'Hospitalet de Llobregat, i els instituts Comtat d'Osona, Jaume Callís i La Plana, de Vic.

Ho ha assegurat a Catalunya Ràdio el sindicat USTEC. Tot i això, fonts del Departament d'Educació confirmen que tenen constància de dos centres -un de Tàrrega i un altre de l'Hospitalet- que han demanat formalment no participar del projecte. En canvi, assegura la conselleria, un centre del Baix Llobregat ha demanat adherir-se.

"El cost d'un mosso és el de dos integradors socials"

Pepa Vidal, professora de l'institut Margarita Xirgu de l'Hospitalet de Llobregat ha parlat al "Matí de Catalunya Ràdio" i ha rebutjat que el seu sigui un institut conflictiu que requereixi cap mesura addicional de les que els treballadors i professionals del centre duen a terme.

Vidal reclama que no els treguin els professionals que ja tenien, com una tècnica d'integració social, i recorda que tampoc tenen psicòleg, pedagog o orientador, perfils que caldrien en un centre d'alta complexitat.

També ha afirmat que l'ha sorprès que algú plantegés la necessitat de tenir mossos dins de l'aula, no només pel contingut del pla, sinó per la manera com s'ha comunicat: "Una manera impositiva i antidemocràtica. El Departament actua darrerament a correcuita".

Els directors no ens sabien res

La Junta Central de les Direccions, l'òrgan de consulta de les direccions de centres públics amb el departament, asseguren que Educació no els va informar en cap moment del pla pilot per introduir mossos als centres educatius.

Jordi Satorra, director d'institut, membre de la Junta Central i president de l'Associació de Directius de l'Educació Pública, ha qüestionat el pla pilot en una entrevista al programa "Matins" i ha assegurat que la mesura els ha agafat per sorpresa: "No forma part dels debats. Apareix com un bolet."

Segons Satorra, els centres ja tenen una relació fluida amb els Mossos i hi poden recórrer quan és necessari: "Els Mossos estan formats per fer mediacions i venen a fer xerrades i, quan els avisem, venen." Per això considera que no cal una presència permanent d'agents als instituts.

El director també ha posat el focus en el cost de la mesura: "Amb el cost d'un mosso tindríem dos tècnics d'integració social en un institut. És un malbaratament de recursos."

Sobre els centres que s'han despenjat del pla, Satorra creu que pot haver estat "una decisió en calent" i assegura que desconeixen "si els centres han fet un debat amb totes les parts".

Tot i això, Satorra ha admès que alguns centres viuen situacions complexes i que "el que no pot ser és que alumnes o professors vagin al centre amb por". Segons ha explicat, els equips directius afronten cada vegada més pressió per part d'algunes famílies i se senten desprotegits a l'hora de prendre mesures disciplinàries: "Quan expulses un alumne dos dies t'envien directament l'advocat, i tu no ets jurista. Ens toca anar al jutjat cinc o sis vegades l'any."

I ha afegit: "Les mesures ens diuen que hem de protegir la víctima, però no ens deixen fer fora un alumne". En aquest sentit, ha criticat el "bonisme universal" de certes normes que xoquen amb la realitat a les aules.

Per a Satorra, la resposta no hauria de passar necessàriament per tenir Mossos dins dels centres, sinó per donar més eines i suport als equips educatius: "Cal tenir les mesures per resoldre aquests temes i la seguretat jurídica que tot el que fem està ben fet. No podem obviar la mediació, però potser calen altres mesures".

"Hem de provar qüestions diferents"

La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, s'ha referit a aquest pla al "Més Nit" de 3CatInfo, on ha dit que entén "els neguits", però ha defensat que "la ciutadania ha d'entendre que hem d'innovar":

Al Parlament, aquest dimecres el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat el pla i l'ha definit com una "prova de concepte" que s'ha organitzat "a demanda d'alguns sectors educatius". "En funció dels resultats es decidirà si aquesta política s'estén o no", ha dit.

La qüestió ha centrat bona part de la sessió de control al govern i suposa un nou front en els conflictes oberts en el sistema educatiu català, amb els sindicats majoritaris planejant més vagues.

Durant el ple, la consellera d'Educació, Esther Niubó, ha afirmat que els agents dels Mossos facilitarien les tasques de prevenció i mediació i acompanyarien els docents per reforçar la convivència.

Rebuig de les entitats educatives

Els que s'han despenjat de la idea són centres on aquests darrers dies s'han fet concentracions de docents per mostrar el rebuig a la mesura, que s'ha posat en marxa aquesta setmana.

Un rebuig que se suma al de diverses entitats del món educatiu, que refusen una iniciativa que, asseguren, s'ha engegat sense comptar amb la veu dels docents.

Aquest dimecres, abans de saber-se la decisió dels centres, han exigit la retirada de la mesura i han assegurat que la comunitat educativa en cap cas l'havia demanat.

Des de La Pública-l'Escola de Tothom, Jordi de Carreras reclama més perfils pedagògics i socials a les aules i la retirada immediata d'aquest pla pilot que, diuen, està ple de contradiccions.

Mar Hurtado, presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, assegura que la presència de mossos "no resol el conflicte d'arrel ni construeix convivència".

Mariano Flores, membre de Desmilitaritzem l'Educació, denuncia que el pla és "antidemocràtic, perquè no s'ha consultat amb la comunitat educativa" i, a més, diu, no afavoreix la convivència.

Mentrestant, el sindicat majoritari dels Mossos, el SAP-ME, lamenta que el pla no s'hagi rebut amb els braços oberts i defensen que els agents poden millorar la prevenció de conflictes.