La Generalitat i l'Estat pacten el finançament per tenir més mossos i ratifiquen els acords amb ERC
La reunió entre la Generalitat i l'Estat que s'ha produït aquest dimecres a la tarda a Madrid ha finalitzat amb una sèrie d'acords que, segons el govern, "reforcen la gestió de les infraestructures i les inversions a Catalunya" i suposen un "nou pas endavant" en el desplegament de competències.
La llum verda al finançament per arribar a tenir 25.000 Mossos d'Esquadra el 2030, la línia orbital ferroviària, la creació d'un consorci d'inversions per supervisar les inversions estatals a Catalunya, la constitució d'un nou Consorci de la Zona Franca, l'ampliació de les competències en la gestió del litoral o l'impuls del reconeixement i ús del català, són alguns dels principals acords segellats.
Alguns dels pactes assolits formen part de l'entesa entre l'executiu de Salvador Illa i Esquerra escenificada aquest dilluns per a l'aprovació dels pressupostos del 2026.
La tercera reunió bilateral entre La Moncloa i Palau de la legislatura ha estat encapçalada pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, i també ha comptat amb la participació de la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero.
Segons Dalmau, aquests acords certifiquen "una nova etapa de relacions" marcada per la "cooperació". Per la seva banda, Torres ha destacat que el resultat de la reunió és fruit d'una tasca de negociació important en les últimes setmanes. Els acords, ha dit el ministre, no tenen "marxa enrere" i l'executiu complirà els seus compromisos.
Finançament per arribar a 25.000 Mossos d'Esquadra el 2030
A la tarda també s'ha reunit la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals, i les dues administracions han segellat l'acord per finançar l'ampliació del cos dels Mossos d'Esquadra fins arribar a una plantilla de 25.000 agents el 2030.
L'anunci d'aquesta ampliació de plantilla ja es va fer en el marc de l'anterior bilateral el febrer del 2025 i, ara, el que han fet ambdós executius és acordar el model de finançament.
Segons han detallat La Moncloa i la Generalitat, la transferència de l'Estat es calcularà anualment a partir de la diferència entre el nombre d'agents certificats l'any 2021 --l'any de referència per al càlcul--. Aquesta diferència es multiplicarà pel cost de cada efectiu addicional, fixat en 70.600 euros i s'actualitziarà cada any a partir de l'IPC.
D'acord amb el calendari pactat, la transferència de l'Estat s'anirà incrementat progressivament a mesura que es faci efectiu el desplegament, fins assolir, l'any 2030, els 25.000 efectius.
El Consorci d'Inversions
La creació d'un Consorci d'Inversions, coparticipat per ambdues administracions i adscrit al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, és un dels principals acords ratificats per la comissió bilateral Generalitat-Estat. Ambdós governs defensen que aquest ens "permetrà accelerar i millorar la planificació, l'execució i el seguiment de les inversions estatals a Catalunya".
En aquests sentit, el conseller Dalmau ha retret a Junts que fa un mes votés al Congrés en contra de la proposta d'ERC per crear el consorci d'inversions.
Segons assenyalen la Generalitat i l'Estat, "aquest nou model de governança compartida és una "resposta als dèficits estructurals acumulats en infraestructures estratègiques a Catalunya com Rodalies o l'AP-7", que afecten directament "la mobilitat, la qualitat de vida i la capacitat productiva del país".
Tanmateix, es constituirà la Societat Mercantil Estatal d'Inversions de Catalunya, coparticipada pels dos governs, amb l'objectiu de "dotar de més agilitat, flexibilitat i capacitat operativa l'execució d'estudis, projectes i obres vinculades a infraestructures i altres inversions públiques".
Els execuitus de Salvador Illa i Pedro Sánchez també justifiquen la seva creació per abordar les principals necessitats derivades del creixement demogràfic com són la crisi de l'habitatge, l'augment de la mobilitat o la descarbonització del transport, entre d'altres.
La línia orbital ferroviària
En la bilateral d'aquest dimecres, el govern i l'Estat també han posat les bases per a l'execució de la línia orbital ferroviària, una infraestructura que ha d'unir Vilanova i la Geltrú i Mataró sense passar per Barcelona, amb parades a les ciutats de l'anomenada segona corona metropolitana com Vilafranca del Penedès, Terrassa, Sabadell o Granollers.
Aquesta línia de tren, plantejada durant el govern tripartit i presentada per la consellera Sílvia Paneque el juliol de l'any passat, tindrà un cost de 5.200 milions d'euros, que està previst que l'assumeixi l'Estat--. Hauria d'estat finalitzada el 2041.
Allò que han acordat ambdues administracions és la signatura aquest any d'un protocol de col·laboració, que posteriorment haurà de ser desenvolupat en un conveni de finançament, amb l'objectiu de garantir la redacció dels estudis i projectes, i l'execució de les obres necessàries.
L'actual R8 serà la primera fase funcional del sistema orbital, segons l'acord ratificat. El ministre Ángel Víctor Torres ha remarcat que es destinaran els diners que calguin per permetre unes obres que han de beneficiar fins a cinc milions de catalans. "No té volta enrere", ha destacat. Dalmau ha defensat que l'aposta del govern per la nova línia és compatible amb l'objectiu d'invertir més a Rodalies.
Segons el govern, la línia podria arribar als 30 milions d'usuaris anuals, reduir 29.000 vehicles diaris en corredors radials i evitar 45.000 tones de CO₂ a l'any.
Nou Consorci de la Zona Franca
La constitució d'un nou Consorci de la Zona Franca de Barcelona és, també, un dels principals pactes assolits en la bilateral. En el nou ens, la Generalitat tindrà una participació del 40%, l'Ajuntament de Barcleona del 15% i l'Administració General de l'Estat del 45%.
Tot i ser un òrgan de nova creació, es conservarà la denominació històrica del consorci, la presidència continuarà assumint-la l'alcalde de Barcelona i el plenari mantindrà una àmplia representació de les entitats econòmiques i socials de Catalunya.
Més competències en la gestió de les costes
Durant la comissió bilateral Generalitat-Estat també ha acordat incrementar les competències del govern en l'ordenació i la gestió del litoral català. Per fer-ho possible, ambdues administracions impulsaran, en el termini de tres mesos, la modificació del decret pel qual s'aprova el Reglament General de Costes amb l'objectiu d'adaptar-lo al marc competencial previst a l'Estatut.
La modificació seguirà els criteris establerts en els acords de traspàs de funcions aprovats recentment per al País Basc i Galícia.
En aquest sentit, també s'ha aprovat la cessió d'una part de l'Edifici Siza, situat al litoral de Barcelona, actual seu del Centre Meteorològic de Barcelona.
Impuls del català
En matèria lingüística, govern i Estat s'han compromés a "seguir avançant en la promoció i l'ús del català en les relacions entre l'administració i la ciutadania, i reforçar la garantia efectiva dels drets lingüístics".
Els dos executius han acordat crear un grup de treball que haurà de presentar una proposta abans del 31 de desembre d'aquest any per estendre la formació en català en diferents àmbits i cossos de l'Administració General de l'Estat a Catalunya. També s'ha pactat que l'Estat promogui progressivament una major disponibilitat de l'opció de català en els recursos de l'administració digital, llocs web i tràmits electrònics.
El traspàs de l'IRPF ha quedat fora de la reunió
En canvi, ha quedat fora de la reunió alguns dels punts pactats entre el govern i Esquerra que també requereixen la participació de l'executiu espanyol.
És el cas de la delegació de les competències per recaptar l'IRPF, una de les condicions inicials dels republicans. La consellera Romero va afirmar aquest dimarts que les dues parts es comprometen a treballar-hi "conjuntament".
Junqueras va dir que espera tancar un acord amb el govern espanyol per incloure aquesta reivindicació dins del nou model de finançament i, en cas de no aconseguir-ho, ho posaran a les esmenes de la tramitació.
Aquest dimecres tampoc s'ha abordat la creació d'un òrgan Estat-Generalitat per coordinar la governança del sistema aeroportuari català, prevista per a una futura comissió bilateral.
