128 detinguts, 72 menors, pels aldarulls i saquejos d'aquest dissabte al centre de Barcelona

Aldarulls i saquejos al centre de Barcelona aquest dissabte al vespre, després que una convocatòria feta per xarxes derivés en enfrontaments de grups violents amb la policia, vehicles tombats i mobiliari urbà cremat. Hi ha 128 detinguts, segons ha explicat a "El Suplement" de Catalunya Ràdio la comissària en cap dels Mossos, Sílvia Catà. Més de la meitat dels detinguts, 72, són menors i la gran majoria –122–, nois.

A més, hi ha hagut 450 persones identificades i s'han obert 68 actes administratives per comís d'armes blanques, esprais, passamuntanyes, pirotècnia i pedres, entre d'altres.

Els Mossos han informat que hi ha també 14 agents lesionats, que s'han vandalitzat 23 comerços i que els Bombers han intervingut en 33 incendis.

Tant la consellera d'Interior, Núria Parlon com l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, han condemnat la violència. En una compareixença dissabte a la nit, Parlon ha dit que en aquests aldarulls hi han participat unes 500 persones "no organitzades" que han atacat comerços del centre de la ciutat, a partir de les sis de la tarda. Assegura que aquests actes no responen a cap reivindicació concreta.

Jaume Collboni ha avisat que aniran al darrere dels "culpables i causants d'aquests fets", tant dels adults com dels "responsables legals dels menors" que hi han participat. L'Ajuntament "es personarà per defensar els béns públics que han estat vandalitzats", ha afegit.

Collboni també en fa responsables els pares

"Que no pensin que això acabarà aquí. Tindrà conseqüències per als majors d'edat i també per als progenitors dels menors d'edat", ha dit l'alcalde, tant a nivell judicial com patrimonial, ha afegit.

La consellera d'Interior ha explicat que en el dispositiu han participat més de 210 agents dels Mossos, inclosos 30 agents de la BRIMO. Comptant el suport de la Guàrdia Urbana s'ha arribat a 524 efectius, segons la policia.

Els Bombers, que han apagat 33 punts de foc al centre de la ciutat.

Parlon diu que no es tracta de grups organitzats, sinó de gent que s'ha dedicat a fer destrosses.

"Un pot tenir ràbia, estar en contra de les injustícies, però res del que ha passat a Barcelona té a veure amb això", ha dit Parlon, que creu que episodis com aquest deslegitimitzen les reivindicacions dels moviments que es mobilitzen amb respecte.

"Hem de garantir el dret a la manifestació, a la protesta i la llibertat d'expressió. Però hem de garantir que ningú vandalitza ni atemoreix la gent ni trenca vidres ni roba botigues", ha dit l'alcalde.

"El que ha passat avui a Barcelona és violència gratuïta i vandalisme. No té res a veure amb l'acampada", ha insistit l'alcalde de Barcelona. De fet, els responsables de l'acampada per l'habitatge s'han desmarcat de la convocatòria i han explicat que no han permès l'entrada als violents i han ajudat els vianants que havien quedat atrapats en els disturbis.

Collboni ha coincidit amb Parlon que hi pot haver un efecte mirall amb protestes d'altres països, com les que s'estan fent a França, però que això no justifica la violència. I que feia dies que veien convocatòries a les xarxes socials que els han permès desplegar els dispositius policials que hi havia sobre el terreny i retirar "objectes o mobiliari urbà que pogués ser utilitzat pels grups violents". També s'havien reforçat els serveis de neteja, ha dit.

Plaça Catalunya, epicentre de les destrosses

Les protestes van començar cap a les cinc de la tarda d'aquest dissabte amb la participació de desenes de joves, la majoria encaputxats i amb una actitud desafiant amb la policia, que ha fet un gran desplegament a la zona.

La concentració va anar creixent i hi va haver llançament de pedres i corredisses. Els manifestants van crear una barrera amb mobiliari urbà davant del centre comercial El Triangle i, posteriorment, la van encendre.

Els aldarulls es van anar estenent pels voltants de plaça Catalunya, el carrer Balmes i ronda Universitat. Els concentrats van destrossar les marquesines d'algunes parades d'autobús i van cremar bicicletes al passeig de Gràcia.

Al vespre, Renfe va haver de tancar l'estació de Plaça Catalunya, on no paraven els trens de Rodalies. Els Ferrocarrils de la Generalitat tampoc paraven a plaça Catalunya. Segons van informar en un missatge a X, seguint recomanacions dels Mossos, la línia S1 Barcelona-Vallès començava i acabava a l'estació de Provença.

Diversos grups violents es van dispersar i van continuar els enfrontaments amb la policia als voltants de la plaça Catalunya, que va quedar blindada pels Mossos d'Esquadra.

En una publicació a X, demanaven a la població que no s'hi acostés, recomanació que també feia la Guàrdia Urbana de Barcelona.

L'helicòpter de la policia va sobrevolar la zona tota la nit.

A la Rambla Catalunya, també hi va haver saquejos en alguns comerços de telefonia i electrònica i pillatges en botigues de moda i joies. També s'han vandalitzat establiments de restauració.

Els Bombers han intervingut per apagar les flames que han cremat bicicletes, contenidors i elements de terrasses de la zona i de mobiliari urbà.

Una convocatòria per xarxes no comunicada

La convocatòria es va fer a través de les xarxes socials, seguint l'estela de les protestes que hi ha hagut sobretot a França, algunes violentes, després de les manifestacions pacífiques promogudes pels estudiants d'institut –organitzats en el moviment Lycéens indignés– i els sindicats en defensa de l'ensenyament públic i contra l'alt cost de la vida.

Els Mossos d'Esquadra han explicat que la manifestació de Barcelona no ha estat prèviament comunicada.

No hi havia lemes clars i només s'hi va veure una pancarta, a l'inici, on es podia llegir "Contra el sistema, instituts en lluita".

Botigues tancades

Davant d'aquesta situació, s'ha decidit tancar El Corte Inglés de plaça Catalunya i les botigues del passeig de Gràcia. A Apple, per exemple, els empleats van retirar tot el material que hi havia exposat.

Moltes van abaixar la persiana i alguna van arribar a protegir els aparadors amb plafons de conglomerat, en prevenció de possibles incidents.

La gran presència d'agents dels Mossos i també de la Guàrdia Urbana va sorprendre molts vianants que hi havia a la zona, perquè no constava que hi hagués cap manifestació ni cap acte previst.

Illa: "Ens assegurarem que qui ho faci, ho pagui"

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va condemnar els aldarulls i les destrosses que s'estaven produint. En una publicació al seu perfil d'X, el president va apuntar que "protestar és un dret democràtic", però que "no hi ha cap causa que justifiqui la violència". Illa, que va mostrar el seu suport als Mossos, va afegir que s'asseguraran "que qui ho faci, ho pagui".

Qui hi pot haver al darrere?

Tant l'alcalde de Barcelona com la consellera d'Interior han insistit que darrere d'aquests incidents no hi ha activistes o organitzacions com els que es mobilitzen els últims mesos pel dret a l'habitatge, les millores en educació o contra la precarietat i l'alt cost de la vida.

La portaveu dels acampats a plaça Catalunya pel dret a l'habitatge, Kiara Monroy, s'ha desmarcat totalment d'aquesta protesta: "No volem que l'acampada sigui un refugi de persones violentes i no permetrem que l'espai que s'ha construït de manera pacífica des de fa 24 dies es trenqui", ha dit aquest dissabte.

El doctor en Humanitats Jordi Mir, expert en moviments socials, ha explicat a Catalunya Ràdio que la manifestació d'aquest dissabte no l'ha convocat cap persona o organització com les que s'estan mobilitzant darrerament.

"Hi ha missatges que comencen a circular i molta gent que els rep no sap d'on venen, però els animen a actuar. La d'avui no era de les que habitualment veiem que circulen en relació amb el dret a l'habitatge o l'acampada, era un altre espai", ha explicat.

Mir diu que encara que hi pugui haver un cert "efecte contagi o d'imitació" del que està passant en altres ciutats i països, en les imatges d'aquest dissabte s'ha vist certa "espontaneïtat" en accions que fan pensar que s'ha aprofitat el context de mobilització d'altres col·lectius "per liar-la". Jordi Mir també ha explicat que encara no es pot saber si al darrere de la convocatòria hi ha una intencionalitat política o no, tenint en compte que estem a les portes d'unes eleccions generals, però que cal tenir en compte a qui beneficia i a qui perjudica que hi hagi aldarulls i episodis de violència com els d'aquest dissabte.

El cap de verificació de 3CatInfo Carlos Baraibar ha afegit, també a Catalunya Ràdio, que en els últims dies, s'ha anat veient com això creixia del no-res. Va començar a TikTok amb la paraula "blocus", que és la que s'ha fet servir a França, per capitalitzar les protestes. Primer, amb una pàtina d'organització per exigir uns drets, una millor escola o instituts, "amb l'ordre de no trencar res, no atacar petits comerços ni mobiliari urbà o vehicles i dissoldre's quan ho digui la policia", ha explicat.

Uns missatges que després s'han traslladat a grups de WhatsApp, Telegram o Instagram, amb convocatòries a diverses ciutats. Baraibar ha explicat que els primers administradors dels grups donaven consignes molt clares de no-violència, però que "en les últimes hores s'han anat degradant, els administradors inicials han desaparegut".

"La sensació és molt amateur, ha dit Baraibair, molt "naïf" fet per gent sense experiència. "Hi havia gent molt jove organitzant això, penjant fins i tot QR on hi havia centenars de persones, inclosos periodistes i policies", ha explicat Carlos Baraibar.