Mark Carney accepta l'oferta de Von der Leyen al Canadà: "Podem crear el pròxim ordre mundial"
El primer ministre del Canadà, Mark Carney, ha celebrat la proposta de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, de convertir el seu país en el primer estat associat a la Unió Europea.
Ho ha dit aquest dijous a Estrasburg davant dels diputats del Parlament Europeu, el dia després d'assistir al mateix lloc al discurs de Von der Leyen com a convidat d'honor.
En el seu discurs, Carney ha apel·lat a les "fortaleses comunes" i als "valors compartits", i ha negat que l'associació Canadà/UE hagi de servir per "dominar els altres" sinó per defensar-se mútuament:
Que ningú pugui controlar els nostres mercats, prendre'ns la sobirania, amenaçar la nostra integritat o perjudicar les nostres llibertats, les nostres democràcies i el nostre estat de dret.
En un discurs molt aplaudit pels eurodiputats, Carney ha dit que la col·laboració Canadà-UE pot ser "un far per a altres democràcies" i pot "ajudar a crear el pròxim ordre mundial, just, estable i pròsper".
Ha celebrat la proposta de Von der Leyen d'anar més enllà de l'actual acord comercial amb el Canadà, i ha desitjat que l'associació sigui "prou oberta" perquè "altres països s'hi puguin afegir" després.
El primer ministre del Canadà ha resumit la proposta dient que "Europa i el Canadà són més forts junts" i que l'objectiu ha de ser una associació "prou forta com perquè ningú pugui dictar-nos les decisions".
La reacció de Trump a la proposta de Von der Leyen
Carney ha fet aquest discurs hores després que el president dels Estats Units, Donald Trump, reaccionés de manera inusualment tèbia a la proposta llançada per Von der Leyen.
De tota manera, ho ha qualificat de "ridícul" i ha amenaçat de posar més aranzels a la UE, però ho ha matisat de seguida dient que només ho farà si es fa "amb mala intenció":
Si ho fan i considero que es tracta d'un acte hostil, imposaré aranzels molt elevats o deixaré de comerciar amb Europa en molts àmbits.
Ho ha dit aquest dimecres a preguntes dels periodistes quan ha arribat a Carolina del Nord per participar en un acte en suport a un candidat republicà al Senat, i ha afegit que si l'associació del Canadà amb la UE "és amb bona intenció, està bé".
Estat associat, categoria inexistent a la UE
Von der Leyen va fer la proposta aquest dimecres en el discurs de l'estat de la UE davant del Parlament Europeu a Estrasburg, discurs al qual ja va assistir Mark Carney.
La proposta de la presidenta de la CE implica crear una categoria nova a la UE, la d'estat associat, que ara no existeix, però va anar molt més enllà: va proposar també la creació d'un Consell de Seguretat europeu.
Segons va dir, serviria per fer front a amenaces com l'actual de Rússia, i la proposta contempla que aquest organisme nou inclogui el Canadà, i també el Regne Unit, Noruega i Ucraïna.
Trump no diu res sobre l'alternativa a l'OTAN
En les declaracions als periodistes, Trump no ha dit res sobre aquesta segona proposta, que, si es porta a terme, suposarà organitzar almenys part de la defensa de la UE i aquests altres països al marge de l'OTAN.
Tampoc no ha fet cap referència a aquest moviment estratègic del Canadà i la UE a la seva xarxa social, Truth, que acostuma a utilitzar per comunicar novetats i per avançar les seves intencions en múltiples assumptes.
El cert és que l'aproximació del Canadà a la UE forma part de l'estratègia de Carney per fer front a la intenció de Trump d'influir en la política i l'economia canadenca en benefici de la dels Estats Units de manera molt agressiva, amb aranzels molt alts.
Propostes molt difícils d'implantar a la UE
A força països de la UE les propostes de Von der Leyen els han agafat per sorpresa, i no està clar com es poden portar a terme i quin recorregut poden tenir en el futur, que, sigui quin sigui, serà a llarg termini.
Almenys això és el que han vaticinat els experts en política comunitària, que veuen difícil aconseguir la unanimitat necessària dels 27 membres per convertir-les en realitat tal com les ha formulat Von der Leyen.
És el que opina Pol Morillas, director del Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona, el CIDOB, que ha recordat que són propostes que impliquen canviar els tractats de la UE, cosa que serà molt llarg i complicat:
Generalment els estats acostumen a dir: "Molt bé, gràcies per la proposta, portem-ho al Consell, que és on ens asseiem els estats membres i debatem quin és l'encaix real".
Entrevistat al programa "Matins" de TV3, Morillas ha recordat que l'actual acord comercial entre la UE i el Canadà va entrar en vigor el 2017, i encara ara grans països com França o Itàlia no l'han acceptat ni ratificat.
Trump ha imposat aranzels del 50% al Canadà
Carney va fer la primera visita a Trump el maig del 2025 a Washington en plenes negociacions pels aranzels del 25% a les importacions que Trump volia imposar al seu país, però el president dels EUA volia anar molt més enllà.
En aquest sentit, llavors l'alarma al Canadà era notable, perquè Trump insistia que volia incorporar aquest país al seu, i convertir-lo en l'estat número 51 dels EUA. Les negociacions pels aranzels es van acabar eternitzant i fa un mes es van trencar.
Trump havia apujat llavors els aranzels al 50%, el primer ministre canadenc va avisar que hi respondria "dòlar per dòlar", i va engegar una estratègia alternativa que passa per accelerar l'aproximació a la Unió Europea.
Carney va guanyar les eleccions l'abril del 2025 precisament gràcies a l'agressivitat política i comercial de Trump amb el Canadà, que va fer reaccionar els canadencs i va contribuir decisivament a fer que el partit liberal conservés el poder.
