Cinc portades top del Puyal a "LaTdP" de Catalunya Ràdio

1. L'última portada del Puyal, la primera de la tria

Un 20 de maig, com la final de Wembley del 1992. La data del comiat d'Iniesta del Barça i també de l'última transmissió del Puyal. A la portada de la "transmi", el recorda així

"Aquell futbolista que a 'LaTdP' va començar sent 'Andresín" i que amb el pas del temps i de la seva evolució futbolística, va acabar sent 'San Andrés de Stamford Bridge'"

2. Una portada amb tres apunts: la pilota, la mentida i la llibertat

El 4 de novembre del 2017, Puyal arrenca la seva portada amb un: "Fa dies que el nostre país viu situacions excepcionals". I la tanca així

"Qui m'havia de dir que, gairebé 50 anys després de la meva primera transmissió d'un partit del Barça, ara estaria pensant també en homes i dones que són a la presó sense una raó proporcional i intel·ligent que empari la decisió d'un jutge"

3. Un crit a favor dels mitjans públics de comunicació

Tres reiteracions en un dia intranscendent futbolísticament. Un partit de Copa a Múrcia, el debut del Barça als setzens de final, serveix a Puyal per fer dues reiteracions i un crit, i recordar "el professor Sebastià Serrano". Llengua, comunicació i llibertat

"Reiterem el compromís amb la llibertat, reiterem la defensa de les nostres institucions i fem un crit a favor dels nostres mitjans públics de comunicació. Sebastià Serrano deia: 'La informació genera incertesa i la incertesa ansietat'"

4. Coutinho pren el protagonisme a Valdés

Els 160 milions que el Barça paga per Coutinho fan reflexionar a Puyal, que diu: "El mercat s'ha tornat boig"

"Entre Dembélé i Coutinho, ens hem gastat més de 300 milions d'euros. Sistemàticament no ens podem gastar aquestes quantitats, sobretot si no som capacos de capitalitzar talent quan venem, i aquesta és una assignatura pendent"

5. "Quins límits ha de tenir 'el típico apretón' de Ramos?"

Una defensa aferrissada del bon periodisme, en un temps en què alguns mitjans de comunicació busquen el clic fàcil a les xarxes. Puyal sentencia amb una frase concluent: "El periodisme de merda!"

"A 'LaTdP' hi ha de caber de tot, però ens interessa fer periodisme. El negoci sense condicionants i la quantificació sense objectiu marquen el nord d'aquest negoci que tant ens agrada. Quina mena de rigor ens apliquem si anem a remolc dels estímuls de la xarxa?"