Durada: 59 min

Memento #317. Convertida en un dels mites més populars del segle XX, en la biografia de Marilyn Monroe es fa difícil destriar entre realitat i llegenda. Al llarg de la seva carrera, i gràcies a pel·lícules tan diferents entre si com "Els senyors prefereixen les rosses", "Ningú no és perfecte" o "Vides rebels", Monroe va saber reivindicar-se com una actriu molt completa, més enllà de l'etiqueta de sex-symbol. Repassem una filmografia intensa, i una vida personal complicada, amb l'actriu Bea Segura.

Durada: 59 min

Memento #316. La seva rigorosa formació teatral li ha permès despuntar com a intèrpret shakespearià, però també en tota mena de gèneres. Ralph Fiennes és d'aquells actors capaços d'encarnar la maldat més subtil i els personatges més fràgils --dels que t'emportaries a casa-- resultant igual de convincent. Repassem la carrera de l'actor de "La llista de Schindler" i "El pacient anglès", entre algunes altres joies, amb Marcel Barrena, director d'una de les pel·lícules catalanes de la temporada: "El 47".

Durada: 59 min

Memento #315. En el terror, les bandes sonores són fonamentals, ja sigui en forma de climaxs orquestrals que potencien els ensurts, acompanyats d'un cop de percussió o de violins, o bé de manera més subtil, creant atmosferes inquietants amb sintetitzadors, murmuris... i algun crit. L'escriptora Elisenda Solsona, que recentment ha publicat la novel·la "Mammalia", una reflexió sobre la maternitat en clau de gènere, ens proposa repassar algunes de les músiques més esborronadores de la història del cinema. 

Durada: 59 min

Memento #314. Va ser una de les actrius de repartiment imprescindibles del Hollywood clàssic, que va donar vida a personatges d'aparença dura però amb un cor immens, tant disposada a deixar anar un comentari àcid com a ajudar els altres. Thelma Ritter era la mare, l'amiga, la infermera, la criada... La recordem sobretot pels seus papers a "Tot sobre Eva" i "La finestra indiscreta", però l'Àlex Gorina, que de finestres en sap una estona llarga, repassa amb nosaltres tota la carrera de l'actriu preferida de la seva mare.  

Durada: 59 min

Memento #313. En els últims vint anys l'hem vist resoldre amb la mateixa solvència drames romàntics ensucrats, distòpies futuristes i musicals de prestigi. Amanda Seyfried és d'aquelles actrius que s'han format com a cantants, i que sense tenir la millor tècnica saben com emocionar-nos explicant una història a través d'una cançó. No és estrany que sigui un dels mites cinèfils de la nostra convidada, Alèxia Pascual, igual de convincent fent de Blanca al vaixell de "Mar i cel" com ho va ser al plató d'"Eufòria".

Durada: 59 min

Memento #312. A banda de produir més de 500 pel·lícules, l'hiperactiu Roger Corman en va dirigir més de 50. El seu instint negociador li permetia rodar amb els pressupostos més ajustats i sovint en menys de deu dies, al marge dels grans estudis. Se'l recorda especialment pel seu cicle d'adaptacions d'Edgar Allan Poe, però va conrear tots els gèneres populars i va ser un mentor per a la generació de cineastes del Nou Hollywood. Repassem aquesta carrera monumental amb el cinèfil Ovidi Domènech.

Durada: 59 min

Memento #311. De les nou pel·lícules que va dirigir l'hongarès Béla Tarr, només l'última, "El cavall de Torí", va tenir estrena comercial entre nosaltres. L'actor Francesc Garrido ens convida a repassar la filmografia d'un cineasta auster i rigorós, explorador de la monotonia de la vida quotidiana dels més desafavorits i de la lluita per la seva dignitat, en plans seqüència cada vegada més llargs i meticulosos. 

Durada: 59 min

Memento #310. En diferents èpoques, la preocupació pels problemes del present ha derivat en històries futuristes de to pessimista i apocalíptic: catàstrofes mediambientals, règims totalitaris, tecnologies amenaçadores, crisis de fertilitat... Curiosament, qui ens proposa parlar de les millors distopies viscudes en una pantalla és una cineasta que deu molt a la mirada cap al nostre passat: Patrícia Font, directora de l'exitosa "El mestre que va prometre el mar". 

Durada: 59 min

Memento #309. La dels guerrers samurai ha estat una de les figures més exportades de la cultura japonesa. Amb els anys, s'ha envoltat d'una aura llegendària que ha idealitzat el seu suposat sentit de l'honor i la lleialtat. El cinema ha contribuït a engrandir el mite, tot i que algunes de les pel·lícules del gènere més famoses, de Kurosawa i d'altres cineastes, eren molt crítiques amb la societat feudal. Repassem els millors samurais de pel·lícula amb Oriol Estrada, coautor del llibre "Samurai pop. Entre la historia y la cultura popular". 

Durada: 59 min

Memento #308. Encara que tenia totes les qualitats per assumir papers protagonistes, molt sovint era el secundari que aconseguia fer brillar qualsevol escena. L'escriptor i traductor Krmpotic comparteix amb nosaltres la seva admiració per la carrera de Donald Sutherland, a qui sempre recordarem per pel·lícules com "Amenaça a l'ombra", "La invasió dels ultracossos", "JFK" o "Orgull i prejudici", per posar-ne uns pocs exemples, entre gairebé dos centenars de treballs per al cinema i la televisió.

Durada: 59 min

Memento #307. El 2010, una de les sensacions del Festival de Sitges va ser "Rubber", la història d'un pneumàtic assassí. Des d'aleshores, el guionista i director Quentin Dupieux, que també és DJ i productor musical, ha continuat treballant en la mateixa línia de la comicitat surrealista, amb pel·lícules de pressupost reduït i durada curta que cada vegada atrauen més estrelles del cinema francès. L'artista visual, escriptora i crítica de cinema Marla Jacarilla ens introdueix en l'univers marcià d'un cineasta sorprenent.

Durada: 59 min

Memento #306. Va ser un dels actors shakespearians més importants del segle XX, un intèrpret consagrat al teatre que va acceptar ser estrella de Hollywood a canvi de tenir sempre un peu posat a l'escenari. Pel casament amb Vivien Leigh i per la participació en pel·lícules com "Cims borrascosos", "Rebeca", "Ricard III" o "El animador", va ser una autèntica celebritat del seu temps. La traductora i historiadora teatral Margarida Araya ens ajuda a repassar la llarga trajectòria de Sir Laurence Olivier.

Durada: 59 min

Memento #305. No és un nom gaire conegut pel gran públic, però és fonamental per entendre el cinema nord-americà dels anys setanta i vuitanta. Ja fos a partir de novel·les seves o de material aliè, William Goldman va escriure guions tan rodons com els de "Dos hombres y un destino", "Tots els homes del president" i "La princesa promesa". Qui ens en parla és un col·lega de professió, Enric Pardo, guionista de les sèries "Arròs covat", "Mira lo que has hecho" i la recent "Vintage", entre moltes d'altres.

Durada: 59 min

Memento #304. Qui ens havia de dir, quan triomfava entre el públic adolescent gràcies a la saga "Crepuscle", que Kristen Stewart s'acabaria convertint en una de les actrius més interessants i inconformistes del cinema actual. El cert és que ha sabut combinar sense problemes les pel·lícules més comercials, les produccions independents i les obres d'autors tan destacats com Olivier Assayas, Pablo Larraín i Rose Glass. Repassem la seva carrera amb l'actriu que la dobla habitualment al català i al castellà: Isabel Valls.

Durada: 59 min

Memento #303. A través d'una concepció lúdica de la violència i d'un humor negre marca de la casa, Quentin Tarantino ha esdevingut un dels directors més populars del cinema contemporani. Arrenquem la vuitena temporada amb un autèntic festival d'imatges i músiques icòniques, gentilesa d'un creador molt hàbil a l'hora de reciclar els gèneres i els referents que formen part de la seva extensa cultura audiovisual, des del cinema negre al western i les arts marcials. En parlem amb l'actor i humorista Txabi Franquesa.

Durada: 59 min

Memento #302. Acomiadem la setena temporada del "Memento" homenatjant un dels directors britànics més inclassificables. En les seves pel·lícules, Terence Davies componia autèntiques simfonies visuals, ajudat per la música, per una concepció cíclica del temps i, molt sovint, pels records d'infància i joventut al Liverpool de postguerra. Repassem la filmografia de Davies amb un dels crítics més prestigiosos del país, Quim Casas.