Arreglar el món en un pim-pam
Cinc noies amb indumentàries pastades fan un cafè en una de les moltes cafeteries de modernitat clonada al centre de Barcelona. Deuen tenir uns 20 anys. Mentre espero a demanar el meu cafè amb gel paro l'orella accidentalment.
La conversa gira al voltant dels seus plans per a l'estiu. Dues es dedicaran a anar a la platja, que prou dur ha estat el curs universitari, i les altres dues tenen una feineta. La cinquena calla, esperant que l'hi preguntin. "I tu, Berta?", diu una de les noies."Me'n vaig a fer un voluntariat d'un mes a Cambodja. A fer classes en una escola". "Que guai, tia!", diuen les altres a l'uníson.
Cada any més d'un milió de joves d'entre 20 i 25 anys trien el "volunturisme", la combinació entre voluntariat i vacances a països pobres. Aquest altruisme s'ha convertit en una indústria que mou centenars de milions d'euros. La Berta haurà de pagar entre 2.000 i 3.000 euros a una agència per fer el seu voluntariat, bitllets d'avió a banda.
Amb el rebombori excitat de les noies de fons, faig un glop de cafè i em pregunto si tot plegat té sentit. Deixaríem l'educació dels nostres fills en mans de joves d'un altre país sense experiència i sense la formació adequada? No. Per què pensem que això és acceptable per als nens de Costa Rica, el Nepal o Cambodja?
A més, tenint en compte el que paguen els turistes-voluntaris, no seria millor donar aquests diners? Un mestre de primària de Cambodja cobra uns 180 euros al mes. Amb els diners que pagarà la Berta per les seves vacances solidàries, es podria contractar aquest mestre un any sencer.
En alguns països l'impacte del "volunturisme" és molt greu. L'Unicef ha denunciat l'existència d'orfenats al Nepal amb nens que encara tenen pares. A canvi de diners i de la promesa d'una educació millor, les famílies deixen els seus fills com a part de l'escenografia per als "volunturistes", que poden, d'aquesta manera, desfogar la seva ànsia altruista cuidant nens nepalesos "orfes".
Hi ha vegades en què els nens són "deliberadament separats de les seves famílies i viuen en molt males condicions", adverteix l'Unicef en un article del 2015 sobre aquest fenomen.
L'escriptora J.K. Rowling, creadora de Harry Potter, també va alertar dels efectes col·laterals del voluntariat als orfenats de països pobres.
No tot és blanc o negre. Que un metge vagi dues setmanes a passar consulta en un país pobre sí que ajuda, i molt. La responsabilitat la tenen les empreses que treuen profit de la bona fe, però també nosaltres, per no pensar en les conseqüències dels nostres actes. Potser podríem adonar-nos-en si no estiguéssim hipnotitzats per un egocentrisme malaltís i si penséssim més enllà de la propera foto que penjarem a Instagram.