Barcelona: ciutat segura o insegura?

La inseguretat és la principal preocupació dels barcelonins. Segons l'últim baròmetre de l'Ajuntament de Barcelona, del desembre del 2018, el 21% dels ciutadans la situen com a primer problema, seguit de l'habitatge en segon lloc i l'encaix de Catalunya a Espanya com a tercera preocupació. Això no passava des del 2009. Què justifica aquesta percepció? Hi ha més delictes? Se'n parla més? Els furts generen inseguretat?

Què diuen els polítics?

La inseguretat ha pujat 15 punts -del 6% al 21%- als últims sis mesos i és una qüestió que els polítics inclouen inevitablement en el seu discurs. Aquest diumenge sense anar més lluny, ha estat un dels punts importants del debat al programa "Salvados", entre l'alcaldessa Ada Colau i el candidat Manuel Valls. Colau relaciona que la seguretat lideri el rànquing de preocupacions amb una manca d'efectius de Mossos d'Esquadra i amb una qüestió merament judicial:

Barcelona és una ciutat, en termes generals, segura. Quan es va fer el baròmetre de l'Ajuntament era el moment de la crisi dels narcopisos, on s'ha actuat amb una força enorme i crec que és un problema que està més controlat. Però tenim problemes específics de seguretat, com qualsevol ciutat gran, amb els furts i els robatoris. Entren a un jutjat per furt, paguen i marxen.

Manuel Valls, d'altra banda, assegura que a Barcelona hi ha "caos" i "droga". Fa uns dies, ja remarcava la inseguretat en una entrevista a "El suplement" de Catalunya Ràdio:

La inseguretat sempre ataca la gent més fràgil, és la primera preocupació dels barcelonins en el baròmetre municipal. La gent en parla molt, a tots els barris: els robatoris, la violència, l'ocupació també de l'espai públic.

Què diuen les dades?

Hem parlat amb Mossos d'Esquadra i aquestes són les xifres que ens han traslladat de l'any 2018 i la comparativa amb el 2017.  

• Més de 220.000 delictes, gairebé un 18% més que el 2017. Això significa 25 delictes cada hora.
• El 64% del total de delictes són furts. Cada any se'n produeixen 131.000. O dit d'una altra manera, hi ha 1 furt cada 4 minuts. Aquest tipus de delictes van créixer un 16% respecte al 2017, quan es van denunciar 112.000 furts. L'any 2016 eren 103.000.
• De robatoris amb força al domicili se'n van denunciar 6.300. I de robatoris amb violència i/o intimidació a l'espai públic, 7.200. En conjunt els robatoris amb força representen el 6% del total de delictes denunciats.
• L'any passat es van denunciar 253 agressions sexuals, això vol dir 5 a la setmana. I d'abusos sexuals, 416, una xifra que es pot traduir en 8 a la setmana. En aquest sentit també hi ha hagut un augment de les denúncies. Al 2017 es van denunciar 212 agressions, per tant hi ha hagut un increment del 19%. I d'abusos sexuals n'hi va haver 327, i per tant han crescut un 29%.
• Els districtes amb més denúncies són l'Eixample, amb 56.000, i Ciutat Vella, amb 54.000. Concentren, doncs, la meitat dels delictes que es cometen a tot Barcelona. Són també les zones de la ciutat amb més turistes.

Què diuen els experts?

Josep Maria Tamarit, director del grau de Criminologia de la UOC, posa l'accent en els delictes que són més visibles dins de l'espai públic i poden produir-se en un context de sorpresa quan la persona és al carrer.  

El sentiment de seguretat i el que es trasllada normalment més als debats públics sobre el problema de la delinqüència i la seguretat fa referència al que es produeix a l'espai públic.

Per Miquel Fernández, antropòleg, s'ha concentrat tota la definició d'inseguretat en una qüestió molt lligada a la criminalitat de carrer, en la petita delinqüència: "Poques vegades es parla que la corrupció provoca inseguretat, molt poques vegades es parla que l'especulació provoca inseguretat. Evadir impostos provoca inseguretat, està provocant sensacions, diríem, d'impunitat."

Segons Santiago Redondo, professor de Psicologia i criminòleg, una cosa és la realitat i l'altra la percepció de la realitat:

Tenim una percepció pessimista, tenim més por que la realitat delictiva. Barcelona és una ciutat segura, les ciutats espanyoles en general ho són. Les taxes de delinqüència a Espanya són de les més baixes del món.

No podem valorar si la percepció d'inseguretat és un fet o un "fake". Que cadascú tregui la seva pròpia conclusió.

Aquí pots consultar tots els #fetsOfakes que hem fet fins ara