Bombes de desinformació entre Israel i Hamàs: nens decapitats i fòsfor blanc
Fets o fakes

Bombes de desinformació entre Israel i Hamas: nens decapitats i fòsfor blanc

La informació i el llenguatge en temps de guerra serveixen per deshumanitzar l'enemic i justificar una resposta bèl·lica brutal

Enllaç a altres textos de l'autor Carlos Baraibar, subeditor del "Catalunya migdia" i responsable de "Fets o fakes"

Carlos Baraibar

Subdirector de "La tarda de Catalunya Ràdio" i responsable de "Fets o fakes"

@carlosbaraibar
Actualitzat

Una nova guerra està en marxa al Pròxim Orient i en només una setmana ja s'han instal·lat històries difícils de confirmar, desinformacions i manipulacions que pretenen deshumanitzar l'enemic i justificar l'aniquilació mútua. 

Hi ha milers de vídeos que han circulat descontextualitzats, que són d'altres guerres o d'altres llocs del món i que serveixen per consolidar discursos radicals. És pràcticament impossible desemmascarar-los tots però hi ha equips de verificació arreu del món fent bona feina que es pot consultar fàcilment a l'eina de Google Fact-Check Explorer.

A continuació analitzarem dues peces de desinformació concretes: la suposada decapitació de nadons per part de Hamas i el llançament de fòsfor blanc, una arma prohibida, per part d'Israel sobre Gaza. 

Assassinar civils deliberadament és una atrocitat i un crim de guerra, sigui quina sigui la forma que prenguin. Tot i això, distingir entre assassinats i decapitacions o entre bombardejos i bombardejos amb fòsfor blanc és rellevant en tant que les decapitacions i les armes prohibides suposen un salt qualitatiu en les acusacions mútues i les represàlies que poden generar.

La història dels nadons decapitats per Hamas

Dimarts, 10 d'octubre, la crònica d'un canal de notícies israelià, I24 NEWS, era la primera en llançar la informació que una quarantena de nens i nadons haurien estat decapitats per milicians de Hamas al quibuts de Kfar Azza. Nicole Zedek forma part d'un grup de periodistes que l'exèrcit israelià havia conduït fins allà:

La font que menciona la periodista per acreditar aquesta aberració és "some soldiers", "alguns soldats" que han recorregut el quibuts. Ella no ha vist cap prova del que explica ni té la informació confirmada oficialment per l'exèrcit. 

Com a mostra de la poca concreció i la confusió de la informació en aquell moment, a la crònica de la CNN, des del mateix lloc, Nic Robertson menciona que hi ha moltes víctimes i assegura que hi ha "caps tallats" sense concretar de qui són:

Minuts després de pujar a X, el vídeo de Nicole Zedek circula a tota velocitat. Milers i milers de retuits i visualitzacions instal·len el nou marc: Hamas, a més de massacrar civils, s'hi acarnissa fins al punt de decapitar nens. Això retrotrau als moments més durs d'Estat Islàmic, quan decapitava occidentals, ho gravava i ho difonia arreu. 

En plena explosió de la bomba desinformativa, l'agència turca Anadolu es pren la molèstia de demanar una confirmació oficial a l'exèrcit israelià. Que no ho confirma:

Hores després, els dubtes creixen quan ni tan sols el primer ministre israelià, Benyamin Netanyahu, avala la història de les decapitacions de nens. En una trucada amb Joe Biden, enumera les atrocitats que han presenciat els seus soldats. Menciona la mort de nens i nadons però només parla de "soldats decapitats":  

Malgrat tot, la brama continua circulant a les xarxes socials, on dona peu a crides a contraatacar amb tota la força que calgui contra els responsables que, per extensió, sovint son "els palestins" i no només Hamas. 

Les hores passen i amb el dubte encara en l'aire, ni més ni menys que la CNN assegura que té confirmat que "nadons van ser decapitats" al quibuts de Kfar Azza.

La font d'aquesta notícia és simplement un portaveu no identificat de l'oficina del primer ministre israelià. En un context de guerra, considerar el portaveu de l'exèrcit que està sent atacat com una font fiable pot generar, com a mínim, dubtes. 

Però la narrativa rep un nou impuls, aquesta vegada ni més ni menys que de part del president dels Estats Units, Joe Biden, que assegura que no hauria pensat mai que veuria nadons decapitats:

Biden, per tant, dona a entendre que ha vist les proves de la salvatjada. Seria la primera confirmació oficial d'una font amb noms i cognoms: Joe Biden, president dels Estats Units. Tot i així, poques hores després, la Casa Blanca ha de rectificar.

A preguntes del The Washington Post, explica que Biden no ha vist cap prova i que Biden basava els seus comentaris en declaracions israelianes i informacions de premsa. 

Finalment, l'oficina del primer ministre d'Israel aclareix quines són les imatges que ha compartit amb el secretari d'Estat, Antony Blinken (alerta perquè són imatges que poden ferir la sensibilitat). 

La brutalitat emprada per Hamas en el seu assalt a Israel del dissabte dia 7 d'octubre no té precedents en la lluita palestina, que històricament ha fet servir cotxes bomba, atacs suïcides o apunyalaments pràcticament individuals.

La mort de civils, de famílies senceres, està acreditada i confirmada durant aquesta ofensiva i els assassinats sumaris, amb presoners emmanillats, estan plenament verificats. 

Amb tant d'horror real, la història mai confirmada dels nadons decapitats és l'exemple de com sempre es pot anar més enllà en l'escalada retòrica i de com la desinformació pot afegir odi a uns esdeveniments terribles per si sols. 

Fòsfor blanc sobre la Franja de Gaza

Les narratives interessades, com sempre, no són només patrimoni d'un dels bàndols del conflicte. 

Les represàlies d'Israel contra Hamas i, per extensió, contra els civils de la Franja de Gaza està prenent, ara per ara, la forma de bombardejos a teòrics objectius de la milicia islamista. Israel assegura haver tirat 6.000 bombes en els últims dies, les mateixes que tiraven els Estats Units a l'Afganistan en un any. 

En plena ofensiva, van començar a circular vídeos per xarxes acusant l'exèrcit hebreu de fer servir fòsfor blanc, una substància incendiària que es pot fer servir per crear cortines de fum, per marcar objectius o per ocultar tropes, però que està prohibit fer servir sobre zones urbanes molt poblades perquè pot provocar cremades letals. 

En aquestes imatges, el fum blanquinós que s'hi veu podria ser fòsfor blanc, fum o boira. A poc a poc, altres imatges es van afegir a aquesta, cap d'elles feia possible de cap manera identificar si efectivament es tractava de fòsfor blanc. En alguns casos es van penjar imatges de Síria i en altres, vídeos de suposats atacs al sud del Líban per alimentar aquest relat. 

L'ús de fòsfor blanc per part d'Israel està acreditat i documentat l'any 2009 per un informe independent d'Amnistia Internacional. Aquesta confirmació feia versemblant que l'exercit israelià estigués tonant a utilitzar aquesta substància, però, inicialment i amb informacions de xarxes socials o des de la distància, era impossible de verificar-ho.

Tot i aquesta manca de certeses, les xarxes socials s'han omplert els darrers dies de clams contra aquesta nova atrocitat que ha afegit més virulència a les acusacions contra Israel d'estar incomplint qualsevol llei de la guerra. 

Per la seva banda, l'ONG Human Rights Watch ha assegurat que ha pogut certificar la veracitat de diversos vídeos presos des de Gaza que són testimoni de l'ús d'aquest producte químic sobre la població. 

La comprovació en temps real de crims de guerra no sol ser habitual

Tant a Síria com a Ucraïna, per exemple, com també al mateix conflicte del Pròxim Orient, aquesta mena de pràctiques requereixen investigacions costoses, sobre el terreny fetes per organitzacions independents i que, sovint, duren mesos o anys. 

De fet, l'exèrcit israelià nega que hagi fet servir aquest producte:

Amb els dubtes encara més presents que les certeses, el que sí que és una realitat és que la immediatesa de les xarxes socials contribueix a escalar els discursos i a radicalitzar les postures sense esperar a saber si allò que estem veient és real o és fals, vell o descontextualitzat. 

ARXIVAT A:
Guerra a Gaza
compartir a Whatsapp
Següent
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut