Canvi climàtic. "Jo soc optimista. Ho vull ser. I tu?"

Girona va acollir ara fa uns dies el primer Fòrum Internacional sobre Gestió de Residus.Tècnics i polítics de ciutats tan diverses com Adelaide, a Austràlia; Seül, a Corea del Sud; San Francisco, a Califòrnia; Sanremo, a Itàlia; Anvers, a Bèlgica, o Cardiff, al Regne Unit, han explicat durant tres dies per què aquestes ciutats superen el 50 o 60% de recollida selectiva. Fins i tot, San Francisco arriba al 80%.

Diversos sistemes conviuen en funció del tipus de ciutat, barri, població, etc. L'anomenat "porta a porta", en actiu a més de cent municipis de Catalunya i en creixement constant, i els contenidors tradicionals en superfície o soterrats, que ens han portat fins al 39% de reciclatge en el global de Catalunya. Fa temps que estem estancats. En aquest article de Néstor Gómez, hi trobareu les xifres d'alguns municipis i comarques. Totes les dades, a la pàgina web de l'Agència Catalana de Residus.

Aquestes ratlles inicials, però, són l'excusa per reflexionar sobre els residus. Els que vàrem néixer als anys 60 recordem perfectament els rius catalans als anys 70 plens d'escuma i de colors diferents en funció del riu i l'activitat que s'hi desenvolupava. A principis dels 70, arriba el primer hipermercat al Baix Llobregat. És la revolució. Els prestatges dels antics "colmados" i les botigues de barri, amb molts productes a doll (a granel), van canviant en aquestes grans superfícies. Els envasos de vidre retornables van donant pas als envasos d'un sol ús, de plàstic. Més endavant, desembarquen els tetrabrics.

Ara mateix, en supermercats i grans superfícies, trobar envasos retornables és impossible i el vidre gairebé ha desaparegut. L'aigua, els residus, la mobilitat, l'energia i altres elements, els hem utilitzat i generat sense miraments. Doncs bé, toca canviar completament.

La tercera revolució industrial es va acabar. Ara som a la quarta, però la cinquena ja arriba. L'economia verda és una oportunitat per capgirar l'espoliació salvatge dels recursos. És una oportunitat de negoci única.

El govern de Catalunya, pioner en aquesta matèria al sud d'Europa, en suport de l'economia circular i altres aspectes importantíssims de cara al futur, aposta clarament per un canvi de funcionament. Això sí, amb les mans lligades per una nefasta política estatal en matèria energètica.

Curiosament, a finals dels anys 90 i principis del 2000, els governs del Partit Popular i del PSOE van apostar per les renovables de manera molt decidida, i Espanya es va convertir en un exemple mundial en el camp de l'eòlica. Els darrers anys, en canvi, el bloqueig i la guerra contra les renovables han estat evidents. Des de Brussel·les, s'ha advertit les autoritats espanyoles perquè canviïn les polítiques.

No és un problema d'unes empreses, d'uns governs o d'uns països determinats. Tots hi estem immersos, en aquesta aposta per la supervivència del planeta. Ja no es tracta només d'un sentiment mediambientalista. Si no canviem, el col·lapse de les societats que formen els cinc continents arribarà aviat.

En el passat, durant el segle XVIII, la Guerra dels Cent Anys o la Revolució Francesa van ser desencadenades, entre altres factors, per unes duríssimes condicions meteorològiques, amb fred i no maduració dels conreus. La gana va fer esclatar, en part, els conflictes. Entre el 2007 i el 2009, el canvi climàtic accentua una greu sequera a l'interior de Síria. Uns dos milions de persones fugen de la fam cap a llocs més favorables. Les tensions augmenten i la dictadura, la geoestratègia i l'extremisme islàmic hi fan la resta, que, desgraciadament, ja coneixeu. Antigament, ja hi havia conflictes arran del clima. Ara, l'escalfament global o canvi climàtic ens porta els canvis molt de pressa i, per tant, el nostre poder d'adaptació trontolla. Jo soc optimista. Ho vull ser. I tu?