Fets o Fakes

Catalunya i el País Valencià sí que es poden seguir comunicant en català

Dues sentències del Suprem sobre la llengua han generat confusió sobre si es pot fer servir el català en la comunicació entre els governs català i valencià. Ho analitzem al "Fets o Fakes".

Carlos Baraibar / Laia ClaretActualitzat

"Fa uns dies que n'anem plens, de la brama "el Suprem ha prohibit que els governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes es comuniquin en català". Malgrat el rebombori que ha generat aquesta afirmació, ens trobem davant una interpretació errònia del que ha resolt el Tribunal Suprem.

El malentès

Els passats dies 2 i 9 de juny, el Tribunal Suprem va resoldre dos recursos del govern valencià i la Intersindical Valenciana contra una sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJCV), que retallava el Decret 61/2017 d'usos del valencià aprovat per la Generalitat valenciana el 2017. 

Ràpidament, les xarxes es van omplir de titulars i interpretacions que consideraven que el Suprem havia prohibit a la Generalitat Valenciana relacionar-se amb la Generalitat de Catalunya i el govern de les Illes en català.

Moltes personalitats públiques van reaccionar i van condemnar la decisió del Suprem.

Així mateix, hi ha hagut posicionaments de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i d'Acció Cultural del País Valencià. 

El president de la Generalitat de Catalunya ha enviat una carta als governs valencià i balear en què els insta a "no (...) acceptar aquesta decisió uniformitzadora" i a "continuar utilitzant la llengua catalana en les (...) comunicacions".

Què ha dit, realment, el Suprem?

Tot i la contundència dels posicionaments, un cop analitzades les resolucions del Suprem queda clar que l'alt tribunal no prohibeix l'ús del català en les comunicacions entre les administracions catalana, valenciana i balear.

El que fan les sentències 634/2020 i 704/2020 emeses pel Suprem és deixar clar que cap govern autonòmic no té competències a l'hora de decidir en quina llengua es comunica amb les altres comunitats. 

Aquesta és una competència exclusiva de l'Estat, recollida en la llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), concretament en l'article 15.3. Aquest és un fragment de les sentències 634/2020 i 704/2020 emeses pel Suprem. 

 

I què diu l'article 15.3 de la LPAC? 

 

Així doncs, llegint el contingut de les sentències del Suprem, el que estan dient és que el govern valencià es pot comunicar en català amb altres comunitats que tinguin aquesta mateixa llengua com a cooficial.

Així ho ha confirmat al "Fets o Fakes" Eva Pons Parera, professora de Dret Constitucional de la UB i directora de la revista Llengua i Dret:

"Considerem que (la sentència) no canvia la situació actual en què es poden fer les comunicacions o les notificacions en el marc del procediment administratiu en català, anomenat valencià a la Comunitat Valenciana, igualment com es feia fins ara. És purament una qüestió competencial. El que diu el Suprem és: com que el procediment administratiu en allò bàsic està en la norma estatal, el decret no pot canviar o alterar aquesta norma bàsica."

Ho veu de la mateixa manera Vicent Maurí, portaveu de la Intersindical Valenciana, que és qui va recórrer davant del Suprem la sentència del TSJCV:

"Les darreres sentències del Suprem no tindran cap efecte pràctic perquè l'article 15.3 de la LPAC permet que les comunitats autònomes que tinguin una llengua cooficial compartida puguin comunicar-se en aquella llengua sense que sigui necessari traduir al castellà. I com que, tant el Tribunal Suprem com el Constitucional han determinat que valencià i català són la mateixa llengua, la Generalitat Valenciana podrà seguir relacionant-se en català amb Catalunya i les Balears." 

Rogeli Montoliu Casals, degà del Col·legi d'Advocats de Vic i president de la Comissió de Llengua del Consell de l'Advocacia de Catalunya, és del mateix parer:

"El primer tema és que el TS no diu que la Generalitat Valenciana i la Generalitat de Catalunya només es puguin relacionar en castellà. Això no ho diu el TS. El TS només diu que la Generalitat Valenciana no pot fer normes que regulin aspectes que afectin a les bases del procediment administratiu comú."

I encara afegim el punt de vista de Jordi Marsal, advocat expert en dret administratiu de l'associació Drets i del Col·lectiu Praga, que també considera que el Suprem no prohibeix les comunicacions en català, però alerta del que significa una sentència d'aquesta mena:

"La sentència del Suprem no és tan greu a efectes pràctics, al cap i a la fi el Suprem remet a una llei estatal que també diu que es podran enviar en la llengua cooficial aquelles notificacions que una comunitat autònoma vulgui enviar fora del seu territori, sinó que ho és perquè consolida una línia jurisprudencial que va començar amb la sentència de l'Estatut que estableix que aquestes qüestions són competència de l'Estat. Això sí que és greu perquè el que s'està fent és furtar una competència a les comunitats amb llengua cooficial a l'Estat."

I si el Suprem interpretés que ‘valencià' i ‘català' no són el mateix?

En aquest punt, l'Estatut d'Autonomia del País Valencià es podria interpretar com una petita escletxa per mirar d'evitar comunicacions en català entre Catalunya i el País Valencià. Ho apunta el catedràtic de Dret Processal, advocat i diputat de Junts per Catalunya, Jaume Alonso-Cuevillas:

"(Al fet que la sentència entri bàsicament en un tema competencial) s'hi afegeix el problema pràctic, que és que, jurídicament, des de l'època del PP, català i valencià no són el mateix. Al final pel que han anul·lat és per un tema competencial, però està per veure."

L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana recull que "l'idioma valencià és l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l'idioma oficial de l'Estat". Si algú es volgués agafar a una interpretació rigorista dels termes, el valencià reconegut com a llengua cooficial seria diferent del català.

Tot i això, aquesta interpretació sembla que té molt poc recorregut. En primer lloc, perquè el mateix Estatut valencià reconeix que "L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és la institució normativa de l'idioma valencià" i aquesta institució reconeix que el valencià i el català són la mateixa llengua en aquest dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa i la denominació de l'entitat del valencià.

La secretària de l'AVL, Verònica Cantó, ho ha subratllat al "Fets o Fakes":

"L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és una entitat estatutària, això vol dir que està dins de l'Estatut d'Autonomia valencià, i l'Estatut forma part del bloc de constitucionalitat. I aquest Estatut determina que és l'AVL la institució de la Generalitat que té la competència d'establir quina és la naturalesa i l'entitat del valencià. I això es fa en base a criteris científics de la romanística internacional."

En segon lloc, hi ha jurisprudència abundant que estableix que el valencià i el català són la mateixa llengua, tant pel que fa a sentències de tribunals ordinaris com del Suprem o el Constitucional. 

Per tant, considerar que la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana no es poden comunicar en català per aquesta distinció gens gratuïta, fortament connotada i intencionada políticament entre català i valencià no sembla tenir gaire cobertura legal. 

En la relació amb el govern balear, el cas és encara més clar, ja que l'Estatut de les Illes Balears, en l'article 4, recull que la llengua de les Illes és el català. 

En quins punts les sentències de Suprem o el TSJCV sí que anul·len l'ús preferent de la llengua?

A banda del que resol en les dues sentències que hem revisat, el que fa el Tribunal Suprem és desestimar un recurs de cassació (anul·lació) contra una sentència prèvia del TSJCV, en la qual sí que es retalla substancialment el decret sobre l'ús preferent de la llengua aprovat per la Generalitat Valenciana. Per tant, el Suprem avala la retallada del decret sobre la llengua que va redactar la Generalitat. Rogeli Montoliu Casals: 

"La sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (que el Suprem avala) és un exemple més. No garanteix la protecció lingüística del català o d'altres llengües minoritàries que hi pugui haver a l'estat espanyol. És un exemple paradigmàtic del fet que les llengües minoritàries a Espanya no queden correctament protegides. En decrets com el del govern valencià, el Suprem hi veu una preferència del valencià per sobre del castellà quan el que és, és un intent de protegir una llengua minoritària."

Segons els experts consultats, un altre dels efectes greus de les sentències del Suprem i el TSJCV té a veure amb el que fa referència al concepte d''àmbit lingüístic', que no queda reconegut jurídicament. Verònica Cantó, de l'AVL:

 "(De les sentències) no compartim la part que es refereix a la manca de validesa jurídica del concepte ‘àmbit lingüístic'. Aquest concepte està plenament assumit en el nostre ordenament jurídic. Tant en la llei de creació de l'AVL com en el dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa i la denominació de  l'entitat del valencià, que es va aprovar el 2005. Reconèixer el concepte ‘àmbit lingüístic', que també està arreplegat en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, és que les llengües, a banda de les seues divisions administratives, tenen unes extensions  geogràfiques que abasten més del que és purament administratiu."

Repassem alguns dels articles del Decret 61/2017 que els tribunals han deixat sense efecte: 

- Queda sense efecte l'article que diu que el "personal de l'Administració de la Generalitat que atén directament la ciutadania iniciarà en valencià la comunicació". 

- Queda suspès també l'article 18.1 sobre les publicacions i publicitat institucional, que diu: "Els fullets, cartells i avisos de caràcter informatiu o divulgatiu, en qualsevol suport i, en general, totes les publicacions de l'Administració de la Generalitat, es redactaran o emetran, almenys, en valencià".

- També queda anul·lat l'article 9 sobre retolació informativa. El decret diu que "als territoris de predomini lingüístic valencià, els rètols indicadors, interiors i exteriors, qualsevol que en siga el suport, d'oficines i la resta d'instal·lacions de l'Administració de la Generalitat, es redactaran en valencià". 

- També l'article 10, que regula que les actuacions internes de l'Administració de la Generalitat de caràcter administratiu es redactaran en valencià. 

- També suspèn els punts 1, 2 i 3 de l'article 20 del decret que regula els contractes de l'Administració. 

Article 20. Contractes 

  1. L'Administració de la Generalitat procurarà que els contractistes utilitzen el valencià en els béns i en els serveis que són objecte del contracte, d'una manera especial en l'etiquetatge, en l'embalatge, en les instruccions d'ús, si pertoca, i en l'atenció a la ciutadania, sense perjudici del dret de la ciutadania a l'opció lingüística. Aquests requisits han de constar en el plecs de clàusules administratives particulars i tècniques o documents anàlegs que aproven els òrgans de contractació. 
  2. En el cas d'estudis, projectes i treballs anàlegs que l'Administració de la Generalitat encarregue a tercers, hauran de ser-li lliurats, almenys, en valencià. 
  3. Els documents contractuals subscrits pels òrgans de contractació de l'Administració de la Generalitat es redactaran en valencià. Si  l'altra part contractant ho sol·licita, es redactaran també en castellà.
     
compartir a Whatsapp
Següent
Anar al contingut