Tunísia, en estat d'excepció: persecució política i racisme institucional

El president tunisià, Kaïs Saïed, reforça la seva deriva autoritària amb el tancament de les oficines dels dos principals partits de l'oposició: la formació islamista moderada Ennahda i el Front de Salvació Nacional. A més, el líder d'Ennahda i expresident del Parlament, Rached Ghannouchi, ha estat detingut. Escorcoll a la seu del principal partit opositor, Ennahda, a Tunis, el 18 d'abril del 2023 (REUTERS/Jihed Abidellaoui) Des del 25 de juliol del 2021, quan va decretar l'estat d'excepció, el president ha desmantellat totes les estructures democràtiques del país, aparegudes després de la revolució del 2011. Ara comença a establir els fonaments del nou règim. Senén Florensa, president executiu de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i ambaixador d'Espanya a Tunísia entre el 2000 i el 2004, explica a Catalunya Ràdio quina és la situació política al país: "Continua l'aplicació de l'article 80 de la Constitució i el president segueix ostentant tot el poder. La Constitució que ell mateix ha redactat, sembla que de pròpia mà, no es pot qualificar de democràtica." Tunísia va ser l'origen i també l'excepció de les primaveres àrabs del 2011. L'enderrocament del dictador Ben Ali, que portava gairebé 25 anys al poder, va donar pas a una transició cap a la democràcia. Però, ara, ha caigut l'última esperança d'aquelles revolucions. El president tunisià, Kaïs Saïed, el febrer del 2020 (REUTERS/Fethi Belaid) Aquest any s'ha constituït un nou govern a partir d'unes eleccions on només va votar l'11% de la població. Uns comicis que l'oposició va boicotejar i que no reconeix com a legítimes. Detencions sistemàtiques i acusacions de terrorisme A banda de l'arrest del líder d'Ennahda, la policia ha detingut una vintena d'opositors des d'aquest mes de febrer: tant polítics, com advocats, jutges, empresaris i periodistes. Com ja passava en època de Ben Ali, Saïed acusa els dissidents de "terroristes", "traïdors" i de conspiració contra la seguretat de l'estat. Manifestació en defensa de les llibertats a Tunis, aquest mes de març (Europa Press) La periodista tunisiana i activista en defensa dels drets humans, Sihem Bensedrine, diu que es troben en una "veritable dictadura". Ella mateixa té prohibit sortir del país perquè ha estat imputada recentment de causar perjudicis a l'estat i de falsificar l'informe de la Comissió Veritat i Dignitat, que investigava els crims i la corrupció al país entre el 1955 i el 2011, durant les dictadures de Habib Burguiba, Ben Ali i l'època postrevolució: "Vivim en un estat policial, que ens ha pres la llibertat i viola els drets dels ciutadans. Totes les persones que alcen la veu són empresonades de manera immediata i acusades de terrorisme." Precisament, a mitjans d'abril, l'exfutbolista tunisià Nizar Issaoui es va immolar per protestar contra "l'estat policial". Issaoui va anar a comissaria per denunciar un venedor ambulant, que inflava el preu dels aliments, i després d'un enfrontament amb la policia va ser acusat de terrorisme. Issaoui es va calar foc com Mohamed Bouazizi el 17 de desembre del 2010, un fet que va desencadenar la revolució tunisiana i el derrocament del dictador Ben Ali. Violència contra els migrants negres D'altra banda, en un context de profunda crisi econòmica, el president ha adoptat un discurs racista contra els migrants subsaharians. Saïed, aquest febrer, va dir que hi ha un complot per alterar la demografia del país. Migrants demanen l'evacuació a fora de l'Oficina Internacional per a les Migracions de Tunis (REUTERS/Jihed Abidellaoui) Des d'aquestes declaracions, moltes persones negres han estat expulsades dels apartaments on vivien o els han fet fora de la feina. Les autoritats han detingut, de manera arbitrària, desenes de migrants. Per al diplomàtic Florensa es tracta d'una cortina de fum: "Sembla un discurs fet per distreure l'atenció, populista, i per desviar els sentiments de la gent cap als migrants, que tampoc són tants, sinó que representen una part ínfima de la població." L'any 2021 hi havia 21.000 migrants a Tunísia, un país de 12 milions d'habitants. Aquest país nord-africà era el destí de molts subsaharians. Hi anaven per estudiar o per treballar però ara, els que han pogut, han tornat als seus països: Mali, la Costa d'Ivori o el Camerun, entre d'altres. Migrants de Costa d'Ivori repatriats des de Tunísia, després de les declaracions xenòfobes del president (REUTERS/Luc Gnago) Segons Sihem Bensedrine, darrere del discurs del president també hi ha l'acord entre Tunísia i Itàlia. Roma, entre el 2021 i el 2022, ha donat 47 milions a Tunis per controlar les seves fronteres i els fluxos migratoris. Més naufragis i morts a les costes tunisianes El drama dels migrants no s'acaba aquí. Any rere any, augmenta el nombre de persones que moren en naufragis a les costes de Tunísia. Són tant subsaharians com joves tunisians, que fugen d'un país amb poques perspectives de futur. De fet, segons ACNUR, el 21% dels migrants que arriben avui a Europa per la via marítima són de nacionalitat tunisiana. L'any passat van perdre la vida 575 persones a les costes tunisianes, segons el Fòrum Tunisià pels Drets Econòmics i Socials.

Tunísia, en estat d'excepció: persecució política i racisme institucional

El president Kaïs Saied intensifica la repressió a la dissidència i la criminalització cap als migrants subsaharians en aquest país nord-africà, bressol de les Primaveres Àrabs