El telescopi James Webb ha donat a conèixer avui dimarts la primera col·lecció d'imatges i dades que ofereixen una visió privilegiada de l'univers. Les fotografies mostren exoplanetes gegants, estrelles moribundes, nebuloses brillants i galàxies llunyanes amb una nitidesa sense precedents. Ignasi Ribas, director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, comenta les imatges a Catalunya Ràdio: "El James Webb és el telescopi més avançat que s'ha enviat mai a treballar fora, a l'espai. És tenir uns ulls nous que mirin l'univers. Esperem grans troballes i descobertes." El president dels Estats Units, Joe Biden, s'ha avançat a l'hora de donar a conèixer la primera imatge d'aquest projecte internacional, impulsat per les agències espacials dels Estats Units (NASA), Europa (ESA) i el Canadà (CSA). Des de la Casa Blanca, Biden compartia la imatge del cúmul de galàxies SMACS 0723. La primera imatge del telescopi James Webb mostra el cúmul de galàxies SMACS 0723 (Space Telescope Science Institute Office of Public) Ribas té clara la importància d'aquesta fotografia: "No és la imatge de l'objecte més llunyà vist mai, però sí que ens permet veure un objecte astrofísic amb una definició i una claredat mai vista. El Webb obre una nova manera de mirar l'univers amb llum infraroja." En una transmissió en directe, la NASA ha compartit tres fotografies més i dades d'un exoplaneta gegant, que permetran als científics acostar-se als moments posteriors al big-bang i aprofundir sobre l'origen del cosmos. La nebulosa de Carina Una de les instantànies que s'han pogut veure ha estat la de la nebulosa de Carina, el bressol d'estrelles molt més massives que el Sol. Les nebuloses són regions del cosmos on es formen les estrelles. En concret, la de Carina és de les més grans i brillants de l'univers, situada a 7.600 anys llum de la Terra, al sud de la constel·lació que porta el mateix nom. La nebulosa de Carina, fotografiada pel James Webb (Space Telescope Science Institute Office of Public) Segons Ribas, la nebulosa de Carina és una llar d'infants d'estrelles que acaben de néixer: "Són zones molt riques en gas i en pols que quan col·lapsen acaben formant uns nuclis que, a mesura que es van condensant més, acaben tenint prou temperatura per començar la fusió d'hidrogen, i això és el que dona lloc al naixement d'una estrella." L'Anell Sud L'altra fotografia que s'ha pogut veure és de la nebulosa de l'Anell Sud, també coneguda com la nebulosa dels Vuit Esclats. Aquesta nebulosa, a uns 2.000 anys llum de la Terra, és un núvol de gas en expansió que envolta una estrella moribunda. La nebulosa de l'Anell Sud, segons el telescopi James Webb (Space Telescope Science Institute Office of Public) Ignasi Ribas remarca que les estrelles fan el seu cicle vital: "Quan s'exhaureix el combustible al centre de l'estrella, entra en una fase de gegant vermella en què comença a refredar-se. Al final expulsa les seves capes externes, com en una mena de batecs finals, que formen la nebulosa que veiem." El Quintet de Stephan El Quintet de Stephan és una imatge que mostra un grup de cinc galàxies, el primer grup de galàxies que es va descobrir l'any 1877. Ara, el Webb ha aconseguit una fotografia on apareixen totes juntes, a 290 milions d'anys llum de la Terra, localitzada a la constel·lació Pegasus. El Quintet de Stpehan, un cúmul de cinc galàxies captat pel James Webb (Space Telescope Science Institute Office of Public) I quina és la gràcia d'aquesta fotografia?: "La gràcia d'aquesta imatge és que ens dona informació sobre l'estructura d'aquestes galàxies amb un nivell de detall mai vist. Podem arribar a veure què passa en el centre d'aquestes galàxies, on en un cas concret hi ha un forat negre actiu." Dades de l'exoplaneta WASP-96b Una de les missions del telescopi Webb és estudiar els exoplanetes, que se situen fora del sistema solar. La NASA ha presentat dades de l'espectre de l'exoplaneta gegant gasós WASP-96b, que va ser descobert l'any 2014. En aquest planeta un any dura 3,4 dies, que és el temps que tarda WASP-96b a donar la volta a la seva estrella, en lloc dels 365 dies que tarda la Terra a orbitar al voltant del Sol, explica Ignasi Ribas:  "Les dades ens mostren quan el planeta fa un trànsit per davant de la seva estrella i la llum de l'estrella brilla a través de l'atmosfera del planeta. I gràcies a això podem veure zones de l'espectre en què s'absorbeix més o menys llum segons quin sigui el component químic que hi ha a l'atmosfera del planeta. En el cas de WASP-96b, les dades mostren que es tracta d'un planeta amb vapor d'aigua." Webb vs. Hubble L'observatori James Webb supera les capacitats del seu predecessor. Mentre que el telescopi Hubble tenia 2,4 metres de diàmetre, el Webb té 6,5 metres. A més, el Webb ha pres les fotografies presentades avui en només una setmana. Segons Ribas, això potser és el més espectacular:  "Et pots passar hores i hores, dies i dies, recollint llum amb un telescopi, i aquí la gràcia és que tot plegat ho ha fet en una setmana, i això vol dir que el que queda per veure és encara més impressionant." A més, el Webb treballa amb llum infrarroja i permet obsevar a més profunditat, a diferència del Hubble, que ho feia dins l'espectre visible. Fa només mig any que el James Webb ha entrat en funcionament, després que finalment sortís el 25 de desembre de l'any passat, a bord del coet Ariane 5, des del port espacial europeu de la Guaiana Francesa. El telescopi James Webb abans del llançament El James Webb es manté a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra. La matemàtica Ariadna Farrés, investigadora al Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA, es va encarregar de calcular les òrbites de la trajectòria del telescopi:  "El James Webb és el telescopi més potent que s'ha construït fins avui en dia. És un telescopi que fa més de 10 anys que els científics i els astrònoms estaven esperant que es llancés per poder observar el cel profund." Mirar lluny per mirar enrere A l'espai, mirar lluny vol dir mirar enrere. L'objectiu del Webb és acostar-se el màxim al big-bang, l'explosió que fa 13.700 milions d'anys va originar l'univers, tal com destaca Ariadna Farrés: "S'especula que el James Webb podrà arribar a fer fotos 100 vegades més lluny que el Hubble i per tant ens respondrà preguntes essencials de com es van començar a formar les galàxies i les estrelles, com era l'univers els primers anys de vida..." Finalment, Ignasi Ribas subratlla que és una mena de màquina del temps:  "Estem mirant l'univers com era en el passat. Si mirem una estrella que està a mil anys llum, la llum que ens està arribant va sortir fa mil anys d'aquesta estrella." Per exemple, la imatge que va compartir ahir Joe Biden és un cúmul de galàxies que està situat a 4.600 milions d'anys, quan la Terra encara no s'havia format.