Joves birmans: de la resistència pacífica a la lluita armada

El general Min Aung Hlaing governa Birmània des del cop d'estat del 2021. Fa poc, va ordenar bombardejar un poblat del nord-est del país on s'inaugurava una seu del govern d'unitat nacional, hereu clandestí de l'executiu que va deposar el general fa dos anys. Hi van morir uns dos-cents civils: dones, homes i nens. Des de l'exili, Al Li Aung, universitària i activista birmana, documenta fets com aquest. La seva manera d'ajudar la resistència democràtica és preparar el camí per quan arribi el moment de passar comptes: "Detenen la gent sense cap motiu: per fer una foto, per participar en una protesta... Els militars maten la gent que protesta de manera pacífica. A Birmània ningú està segur." A dins del país altres joves han triat un camí diferent i ha sorgit una organització armada: les Forces de Defensa del Poble. Nois i noies que es manifestaven pacíficament fa dos anys contra el cop d'estat ara són combatents entrenats i assistits per les minories ètniques que durant dècades han estat perseguides a Birmània: els shan, els kachin, els rohingyes, els karens... Aliances inesperades El comandant de les forces especials Aung San Shar, de 31 anys i sense experiència militar prèvia, s'ha convertit en només dos anys en un experimentat guerriller: "Vam haver de fugir de les ciutats i refugiar-nos a les zones controlades pels grups armats ètnics. Amb l'ajuda d'alguns amics vaig arribar a la zona karèn, on jo i altres persones en la mateixa situació vam rebre instrucció militar de les seves forces armades." Aung San Shar s'ha convertit en només dos anys en el comandant de les forces especials (Aung San Shar) Però com han acceptat les guerrilles de les minories ètniques els nous companys birmans? No deixen de ser unes aliances impensables no fa gaire: "Ens mirem els uns als altres com a germans encara que siguem d'ètnies diferents. Lluitem contra un exèrcit dominat majoritàriament per un grup ètnic, el birmà, i quan caigui volem crear un país amb un sistema federal. Una nova nació que tingui un nou exèrcit basat en la participació de tots els grups ètnics." Una resistència interna no armada i clandestina els dona el suport que pot: en Kun en forma part. Ens assegura que la junta militar ha perdut ja el control d'almenys la meitat del territori: "Molts generals han perdut la confiança en Min Aung Hlaing i es neguen a executar segons quines ordres. Per tant, hi ha la possibilitat que la junta caigui. Si això passa, potser no hem d'esperar més d'un any. Però si les forces de la resistència es veuen obligades a fer-la caure, potser trigarem dos o tres anys, si no més." Formació i estratègia militar de les Forces de Defensa del Poble (Aung San Shar) La lluita pel futur La Veu Democràtica de Birmània és una gran cadena de ràdio, televisió i mitjans digitals declarada il·legal per la junta militar. El seu director, Toe Zaw Latt, analitza les causes que han empès alguns joves a la lluita armada: "No estan lluitant per qüestions ètniques, per la seva ideologia política, lluiten pel seu futur. La majoria són estudiants, molt joves, d'entre 20 i 25 anys. No són soldats professionals, però aprenen ràpid i tenen coneixements de noves tecnologies. Per exemple, de drons per llançar bombes. És una forma molt nova de resistència." Des de la independència de Birmània de la corona britànica el 1948, el país ha estat gairebé sempre governat per militars i la repressió no és nova, però ara ja no es concentra en les minories ètniques. I segons Zaw Latt, les noves generacions que han tastat la transició no volen renunciar a la democràcia: "Han anat massa lluny els dos bàndols. Jo crec en la reconciliació, en el diàleg, però hem arribat a un punt sense retorn." Les Forces de Defensa del Poble, després d'una victòria militar (Special Operation Force a la KNU area) Crítica a la comunitat internacional Per la seva banda, el comandant de les forces especials, Aung San Shar, creu que els calen més suports: "Necessitem el suport de tots els que creuen en la democràcia i en els drets humans. A més, necessitem suport internacional, polític i financer. Vencerem algun dia, però no sabem quan. Pot ser d'aquí molt de temps." Les violacions dels drets humans per part de la junta militar han comportat algunes condemnes i sancions internacionals, però segons Zaw Latt, cada cop hi ha més birmans que confien només en la seva pròpia força: "Fins i tot hi ha una ressolució de les Nacions Unides. I què ha passat? Res. No he cregut mai en la comunitat internacional, especialment si es tracta de països com Birmània. Només tenen interès en la Xina. Són tigres de paper, especialment les Nacions Unides. Fan pena, aquests buròcrates de l'ONU. Reben salaris altíssims per passar-s'ho bé sense fer res." En qualsevol cas, les Forces de Defensa del Poble descarten una negociació o resolució pacífica del conflicte amb l'exèrcit birmà.

Joves birmans: de la resistència pacífica a la lluita armada

Els combatents són entrenats per les minories ètniques que durant dècades han estat perseguides al país