Hi ha mots mites i mitges veritats sobre com cal fer servir la crema solar (Fets o fakes)

Congelar la crema solar o llençar la de l'any passat, mites i certeses per afrontar l'estiu

Un vídeo viral convida a congelar la crema però només és un dels molts mites i veritats a mitges sobre la protecció solar
Enllaç a altres textos de l'autor

Carlos Baraibar

Subdirector de "La tarda de Catalunya Ràdio" i responsable de "Fets o fakes"

@carlosbaraibar
Actualitzat
TEMA:
Salut

La viralització d'un vídeo de TikTok on es congela la crema solar perquè estigui fresqueta quan ens la posem ha obert la capsa de Pandora dels mites i llegendes al voltant dels protectors, a les portes de les vacances.

@veryinterestingshorts #tiktokhacks #beachhack #beach #suncream #viral #fypシ ♬ Summer day - TimTaj

Afortunadament, els vídeos que també s'han viralitzat són els que expliquen que congelar la crema és absurd i, de fet, contraproduent. 

La vocal de Dermofarmàcia i Productes Sanitaris del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Marta Alcalde, explica per què no hem de congelar la crema. 

"Les marques garanteixen la qualitat i el funcionament de les cremes en condicions 'normals'. Si es congela, les marques ja no poden garantir que actuï correctament."

Aquest, però, no és l'únic mite que arrossega la crema solar i ens fa dubtar un any darrere l'altre. 

Es pot aprofitar la crema solar d'un any per a l'altre?

Segons la directora de màrqueting mèdic d'ISDIN, Georgina Logusso, és recomanable que no fem servir les cremes solars d'un any per a l'altre. En general, als envasos de les cremes hi apareix una imatge d'un pot obert amb una xifra (el que s'anomena "period after opening", PAO) que és el que indica els mesos que pot estar oberta mantenint les propietats. 

En el cas de les cremes solars, aquest temps sol ser 12 mesos, tal com ens ha confirmat també Marta Alcalde. 

El "period after opening" és el temps que un producte pot estar obert sense fer-se malbé (Vecteezy)

Cada quant ens hem de posar crema?

En aquest aspecte no hi ha cap mena de dubte ni de debat. Tant l'OMS com els fabricants com els dermatòlegs asseguren que cal posar-se crema cada dues hores o després de suar, banyar-se o jugar a l'exterior.

Segons la doctora Anna López, adjunta del servei de Dermatologia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la protecció de la crema és finita: 

"Al cap d'una hora i mitja o dues, les molècules que actuen com a fotoprotecció, deixen de funcionar. Això passa amb totes les cremes i tota mena de filtres."

Els experts també recomanen posar-se la crema una mitja hora abans d'exposar-nos al sol. 

Si està núvol, cal posar-se crema?

Segons la doctora López, tant és que estigui núvol perquè els rajos ultraviolats del sol, els que ens afecten la pell, traspassen els núvols, per tant, cal posar-se crema encara que estigui núvol.

De la mateixa manera, si ens quedem sota el para-sol, també cal posar-se crema perquè aquests rajos reboten (a l'herba, la sorra, a l'aigua) i ens arriben igualment.

És que jo prenc el sol per tenir vitamina D

Si bé és cert que el nostre cos necessita vitamina D i que el sol és la millor manera de generar aquesta vitamina, la doctora López concreta que amb molt poca exposició n'hi ha prou:

"La quantitat d'exposició solar que fa falta per produir la vitamina D que necessitem és molt poca. N'hi ha prou que ens toqui el sol a dos pams de pell durant 10 minuts al dia."

Si tinc la pell fosca, no em cal crema?

Un altre dubte recurrent és què passa amb les persones de pell més fosca. La doctora López admet que estan més protegides però no del tot:

"Una pell fosca trigarà més temps a cremar-se o a que la llum ultravioleta li faci mal perquè té més melanina i està més protegida. Però això no vol dir que no hi hagi dany sobre la pell quan s'exposa al sol."

Els pèl-rojos tenen més risc de cremar-se?

Efectivament, les persones pèl-roges tenen una predisposició genètica més alta a patir càncers de pell i, per tant, s'han de protegir molt més del sol. 

El bronzejat és perjudicial? 

Que la pell es posi morena és una prova que la pell està patint un atac i hi està reaccionant protegint-se. Per protegir-se, genera melanina. És a dir, en paraules de la doctora López: "El procés de posar-se moreno implica que la radiació ultraviolada ha actuat sobre la pell i hi ha produït un dany."

Si prenc pastanagues, em posaré més moreno

Les pastanagues tenen carotè, que és una substància que, si en mengem molta, afavoreix la coloració de la pell. Per tant, menjar pastanagues pot ajudar que la pell se'ns posi taronja, que no és el mateix que posar-se moreno. 

És a dir, les pastanagues no estimulen la producció de melanina però sí que ens pinten la pell.

Si em banyo amb samarreta, estic protegit?

No del tot. Les samarretes haurien de tenir un filtre solar per ser del tot efectives. La roba que portem normalment protegeix però no de manera suficient. 

Filtres i factors de protecció

Un altre gran interrogant és si cal fer servir filtres químics o físics o de quin factor de protecció. Pel que fa al factor de protecció, els dermatòlegs recomanen sempre un 50 o més, per prudència. Val més començar molt protegit i així, si no som estrictes amb l'administració de la crema, com a mínim hem començat amb la màxima protecció possible. 

Pel que fa als filtres més adients, us ho expliquem amb deteniment en aquest article

ARXIVAT A:
Salut Onada de calor
EL MÉS ESCOLTAT
El més llegit

* Dades de les últimes 24h

Anar al contingut