El gir d'una carrera a través de l'homenatge a un mestre. Avui, "Variacions sobre un tema de Frank Bridge", de Benjamin Britten, amb la Camerata Nordica (BIS, 2013).
La música entesa com a expressió humana i crua. Avui, el trio amb piano núm. 3 de Lera Auerbach, amb el Delta Piano Trio (Challenge Classics, 2023).
Veus hipnòtiques lluny de la mirada pública. Avui, el "Miserere" de Gregorio Allegri, en la versió de The Sixteen (Decca, 2011).
Escriptura simfònica per a distàncies curtes. Avui, el nonet per a cordes i vents de Louise Farrenc (Naïve, 2005).
L'espai com a impulsor de canvis estètics en la música. Avui, una canzona amb eco de Giovanni Gabrieli, en la versió del Concerto Palatino (Harmonia Mundi, 2007).
L'entusiasme de l'adolescència i la creativitat sense aturador. Avui, l'octet de corda de Felix Mendelssohn, amb l'Emerson String Quartet (Deutsche Grammophon, 2005).
La inspiració de la pintura simbolista. Avui, "Quatre poemes simfònics sobre Arnold Böcklin", de Max Reger, interpretats per la Simfònica Alemanya de Berlín, sota la direcció de Gerd Albrecht (Deutsche Grammophon, 1986).
La fascinació per l'ombra. Avui, l'òpera "Il Tabarro", de Giacomo Puccini, interpretada per Melody Moore, Brian Jagde i Lester Lynch, amb el Cor de Cambra de la Ràdio de Leipzig i la Filharmonia de Dresden. Dirigeix Marek Janowski. (Pentatone, 2020)
Expressió, virtuosisme i rotunditat. Avui, el concert per a piano i orquestra d'Edvard Grieg, amb Javier Perianes i la Simfònica de la BBC, dirigits per Sakari Oramo (Harmonia Mundi, 2015).
La fantasia orquestral que va sorgir del pianista. Avui, la simfonia núm. 3 en la menor, op. 44 de Serguei Rakhmàninov, amb la Filharmònica de Sant Petersburg i la direcció de Mariss Jansons (Warner, 1993).
L'atenció al detall d'una nova manera d'entendre la música. Avui, "Lasciatemi qui solo", de Francesca Caccini, amb Mara Galassi i Maria Christina Kiehr (Centre Culturel de Rencontre d'Ambronay, 2010).
La lluita, l'estrèpit i la manca de sentit de tot plegat. Avui, la "Batalla", de Heinrich Ignaz Franz von Biber, en la versió de Jordi Savall i Le Concert des Nations (Alia Vox, 2002).
El potencial intuït, la lírica expressada. Avui, les cinc cançons d'Alma Mahler publicades el 1911, en la interpretació de Karen Cargill i Simon Lepper (Linn Records, 2014).
Potència, virtuosisme i exotisme hipnòtic. Avui, el concert per a violí i orquestra d'Aram Khatchaturian, en la versió de James Ehnes i la Simfònica de Melbourne, dirigida per Mark Wigglesworth (Onyx Classics, 2014).
Una obra programàtica que glossa la condemna eterna. Avui, el poema simfònic "El caçador maleït", de César Franck. L'interpreta l'Orquestra Nacional de la BBC de Gal·les, dirigida per Tadaaki Otaka (Chandos, 1995).
La subtilesa de la cambra barroca francesa en una interpretació canònica. Avui, la sonata per a flauta en re menor, d'Anne Danican Philidor, amb Frans Brüggen, Anner Bylsma i Gustav Leonhardt (Teldec, 1970).
La fascinació pel vent i les cançons del passat. Avui, la suite per a banda simfònica "Lincolnshire Posy", de Percy Grainger. La interpreta la Banda Simfònica del Nord de Texas, sota la direcció d'Eugene Migliaro Corporon (GIA Windworks, 2006).