Eines per verificar i combatre les fake news

Ja sabem que una imatge val més que mil paraules però també que no tot és el que sembla. Contínuament rebem missatges amb imatges, àudios o vídeos que estan fora de context o directament manipulats. L'aparició de rumors, insinuacions o missatges de l'estil "m'han dit que" o "jo us puc dir que" és habitual en moments de tensió informativa al voltant d'un tema.

Xarxes com WhatsApp, que ofereixen molts avantatges, també generen un problema de traçabilitat de la informació o la desinformació, ja que gairebé mai no es pot desfer el camí fins a l'origen d'un missatge, d'una imatge o un àudio que s'han enviat anònimament.

En aquesta mena de situacions, els missatges esbiaixats o els rumors s'aprofiten de la viralitat del tema que tracten i del que s'anomena biaix de confirmació (la nostra tendència natural a creure'ns una cosa que encaixa amb la nostra manera de pensar) per fer córrer missatges amb baixa credibilitat o sense cap relació amb els fets.

És per això que des dels equips de verificació es recomana que, en plena onada informativa, es miri de verificar la font d'on ens arriba una imatge, vídeo o àudio. 

Sentit comú, abans de fer servir eines

1. Dubta dels titulars i sospita (mira la url, la font, el format, la data, si és satíric o no, i quina intenció pot tenir)
2. En el cas d'una imatge, atura't, mira i pregunta't això:
   1. La foto rebuda és l'original?
   2. QUI l'ha fet?
   3. ON s'ha fet?
   4. QUAN s'ha fet?
   5. PER QUÈ s'ha fet?
3. No comparteixis si tens sospites

És molt important no compartir missatges si no es té la certesa que són certs o d'on surten, qüestionar informacions que apareixen de fonts anònimes i acudir als mitjans de comunicació de confiança. 

Eines per verificar

Imatges i vídeos

Quan volem comprovar l'origen d'una fotografia les dues eines que més es fan servir són Google Imatges i Tin Eye. Ens permeten fer el que s'anomena "Cerca inversa d'imatges", és a dir, escanejar la xarxa per saber en quines pàgines web trobem les imatges que intentem verificar.

• Google Imatges. Només cal que pugem un arxiu (png, jpeg, jpg, etc.) o l'enllaç d'una imatge per saber si una fotografia s'ha fet servir anteriorment, on s'han fet servir o si tot i ser antiga s'han tornar a penjar recentment com si fos d'un fet actual amb una intenció maliciosa al darrere.
• Tin Eye. Funciona de manera molt similar a Google Imatges. A vegades no dona tants resultats però permet ordenar els resultats per data de manera molt clara.
• Bing. El cercador d'imatges funciona especialment bé per reconèixer fragments de fotos i cares de persones.
• Reveal. Molt útil també per detectar fotos trucades, que en un context de guerra circulen encara més per polaritzar l'opinió i poden ser més difícils de detectar. En aquest cas, la fotografia forense ens ajuda a detectar zones d'una imatge que no són originals.

• Forensics. És una eina més sofisticada. És molt útil per saber si una imatge està manipulada. A través del color, per exemple, ens ajuda a treure conclusions sobre una possible manipulació, com en aquest cas que va circular molt arran de l'1-O:

• InVid. Permet analitzar imatges i les metadates o els keyframes de vídeos de YouTube, Facebook i Twitter de manera que permet recuperar informació de context, ubicació (si es detecta), hora de publicació o els comentaris. La mateixa eina ofereix eines per fer una cerca inversa d'imatges, verificar si una imatge s'ha manipulat, fragmentar un vídeo en frames, anàlisi de metadades d'una imatge o detectar sobreposicions o retocs. Aquesta caixa d'eines també ofereix plugins per a Chrome i per a Firefox. Algunes eines estan reservades a periodistes i fact-checkers i cal registrar-se per poder fer-les servir.

• Youtube Data Viewer. Quan introduïm un enllaç de YouTube, l'eina genera informació sobre el vídeo que és útil per verificar-lo. Podem saber en quin canal s'ha penjat, el dia que es va pujar i ens facilita imatges que alhora podem analitzar a través de la cerca inversa. Està impulsada per Amnistia Internacional.

Xarxes

Les xarxes socials són el principal vehicle de difusió de desinformació. Per això hi ha alguns criteris a tenir en compte per mirar de minimitzar les mentides que ens creiem.

Si parlem de Twitter, és important mirar si el compte que difon un missatge determinat està verificat (si té el tic blau) o si el nom d'usuari coincideix amb el que es visualitza (un perfil que assegura ser de Pere Aragonès, podria tenir com a nom d'usuari real @Antoni3583). 

Cal desconfiar de les captures tant de tuits com de titulars de diaris perquè és molt fàcil fabricar-los artificialment. Si el que corre és una imatge, és molt fàcilment manipulable. En canvi, si tenim l'enllaç al tuit, es pot seguir i confirmar o desmentir que aquella persona ha dit allò que se li atribueix.

Per aprofundir en la cerca si tenim dubtes sobre una informació que ens arriba només per WhatsApp o Twitter, el més recomanable és veure si hi ha més mitjans o usuaris de qui ens en refiem que se'n facin ressò. Si un cop feta la cerca encara ens queden dubtes, hi ha altres eines per buscar més informació:

• Cerca avançada de Twitter. Permet buscar piulades antigues, per data, o veure només les d'un compte que mencionen una paraula en concret, o al contrari, que no incloguin determinades paraules, etc. Tenim una infinitat d'opcions
• Tweetbeaver. Útil per analitzar comptes de Twitter i el seu comportament
• Who posted what. Per fer cerques avançades a Facebook
• Namechk. Per localitzar un usuari en diferents xarxes socials

Detectar bots o perfils falsos

És important no confondre bot amb compte fals o anònim, ja que hi ha molts bots legítims que s'han programat per publicar informació veraç. De tota manera, la gran majoria de bots es fan funcionar automàticament per tal d'amplificar un discurs determinat. Els algoritmes de les xarxes sovint beneficien els missatges i els usuaris amb més interaccions i aquests bots poden proporcionar la falsa sensació d'interacció.

Els comptes falsos són aquells que es fan per mirar de simular que ets una altra persona i les mateixes xarxes els persegueixen i intenten eliminar-los. Pel que fa als comptes anònims, que són molt habituals, sovint es fan servir per emetre missatges d'odi, no contrastats o amb una agenda política al darrere per la qual cosa cal posar-los sempre en quarantena. 

Per mirar de detectar els bots a xarxes tenim aquestes opcions:

• Botometer. És una de les més conegudes. Botometer és fàcil de fer servir, a partir d'introduir l'usuari de Twitter que es vulgui analitzar. Com més alta sigui la puntuació que ens doni l'eina, amb un algoritme basat en machine learning, més probabilitats hi haurà que sigui un bot. 
• BotSentinel. Permet identificar els hashtags, i les frases i enllaços que més fa servir un perfil de Twitter. És a dir, útil per detectar quins missatges està intentant promoure.
• twXplorer. Per detectar d'on surt un determinat hashtag i quins comptes són els que el mouen. És una eina finançada per la fundació Knight i la fundació McCormick.

Arxiu: recuperar continguts 

• Way back machine. Aquesta eina permet recuperar versions anteriors de webs de manera que puguem recuperar continguts que s'hagin publicat en el passat però que, per qualsevol motiu, l'administrador ha volgut eliminar. Resulta molt útil per recuperar informacions manipulades i després retirades o per saber quan es va publicar un contingut determinat.
• Who Is. Serveix per tenir alguna pista inicial sobre qui hi pot haver al darrere d'alguna web. La majoria de pàgines contenen informació en segon pla sobre els seus creadors o en quins servidors estan allotjades.

Deepfakes

El deepfake és l'última tecnologia d'intel·ligència artificial que es pot aplicar a la desinformació. De moment no hi ha hagut cap cas rellevant en què s'utilitzi aquesta tecnologia per simular que una persona rellevant ha dit alguna cosa que en realitat no ha dit, però no trigarem a veure com aquestes opcions es fan servir per afegir soroll en determinats contextos.

El deepfake utilitza la intel·ligència artificial i els efectes especials per recrear una cara i "fer-li dir el que vulguis". 

• DeepWare. Escaneja un vídeo a través d'un enllaç o de pujar-lo, com Google Imatges i la cerca inversa. InVid també pot ser útil en aquests casos.

Cercadors

A banda de Google i la seva cerca avançada, també existeix Yandex, que és el motor de cerca rus, actualment amb el focus a sobre per la censura sobre la guerra d'Ucraïna. En cas que vulguis cercar alguna informació sense deixar rastre, pots fer servir DuckDuckGo.

Geolocalització

• Google Maps
• Google Earth
• Pic2Map

Si malgrat tot, t'arriba algun missatge o algun element que et grinyola, ens el pots fer arribar a l'equip de "Fets o fakes" a través de WhatsApp al número 677 07 09 40.