L'Ingrid amb el Blat
El Blat és capaç de detectar el càncer de pulmó amb una fiabilitat de fins a un 98% (Ingrid Ramón)

El Blat, el gos que és capaç de detectar càncer de pulmó

Ingrid Ramón explica a "La tarda" com el Blat pot identificar el càncer amb només una mostra d'alè
Actualitzat

El Blat és un gos únic. I és que aquest pelut, una barreja de golden retriever, pitbull i llaurador, és capaç de detectar el càncer de pulmó amb una fiabilitat de fins a un 98%. L'Ingrid Ramón, l'ensinistradora especialista en gossos d'assistència i detecció, el va adoptar de petit i el va formar, en col·laboració amb l'Hospital Clínic de Barcelona.  

Ensumant una mostra d'alè, el gos sap si la persona té la malaltia. Això el converteix en el primer gos de l'Estat capaç de fer-ho.

De què fa olor el càncer només ho sap ell

Una de les grans preguntes és de què fa olor el càncer. Nosaltres, els humans, no podem identificar-ne l'olor exacta, tot i saber què és cancerós. El Blat, en canvi, sí. El seu olfacte li permet identificar cèl·lules canceroses i, fins i tot, detectar nòduls pulmonars de només 4 mil·límetres.

"Nosaltres tenim uns 7 milions de receptors olfactius i ells, entre 220 i 300 milions. Els gossos veuen la vida a través del nas", explica Ingrid.

Com l'entrenament especial del Blat li permet detectar el càncer

Per aconseguir que el Blat detecti el càncer, s'ha hagut de formar una impressió de l'olor mitjançant associació positiva.  

Tot i que els gossos tenen un olfacte extraordinari, cal entrenar-los per identificar olors específiques i localitzar-les amb precisió.

L'entrenament consisteix a ensenyar al gos a diferenciar olors i a trobar-les amb exactitud. Quan ja està preparat, el Blat comunica la seva troballa amb un senyal passiu: s'asseu davant de la mostra per avisar la seva guia que ha trobat el que buscava. 

"Fan falta més diners per poder ensinistrar més gossos"

Tot i els èxits del Blat en la detecció de càncer de pulmó, l'Íngrid Ramón apunta que per expandir aquesta capacitat es necessita més finançament. L'ensinistrament d'aquests gossos requereix recursos i temps, i encara que en sis mesos poden estar preparats per detectar malalties com el càncer, amb més recursos es podrien formar més gossos i ampliar la detecció de diverses afeccions.

Gossos entrenats per detectar malalties i emergències

poden identificar molts altres estats mèdics. Són capaços d'alertar canvis de glucosa en diabètics, detectar reaccions al·lèrgiques greus com els xocs anafilàctics o fins i tot alertar davant d'una crisi epilèptica. Això és possible perquè si alguna cosa fa olor, el gos ho pot trobar.

Pots recuperar la conversa de "La tarda de Catalunya Ràdio" en aquest enllaç.  

NOTÍCIES RELACIONADES
EL MÉS ESCOLTAT
El més llegit

* Dades de les últimes 24h

Anar al contingut