Per què amb Ucraïna sí s'està facilitant l'acollida de refugiats i en altres crisis no?

La guerra ha tornat a Europa i està provocant l'èxode més gran de refugiats en 75 anys a Europa. Ja són més d'un milió les persones que han fugit d'Ucraïna des de l'inici de la guerra, segons les Nacions Unides, que calculen que s'arribarà a la xifra de 4 milions de refugiats.

El gruix dels refugiats ucraïnesos s'està quedant als països fronterers, com Polònia, Hongria, Eslovàquia, Moldàvia i Romania, molts d'ells amb el desig de tornar a casa quan s'aclareixi la situació. S'han tancat les fronteres aèries a Ucraïna i l'única possibilitat que tenen de fugir de casa seva és per via terrestre. 

Acollida il·limitada a Europa, ara sí

En aquest context, per primera vegada en 20 anys, la Comissió Europea activarà una directiva per facilitar l'acollida il·limitada de refugiats. La norma es va aprovar el 2001 després de la guerra dels Balcans, però mai fins ara s'havia utilitzat, malgrat les crisis migratòries dels últims anys, la més recent la de Síria el 2015, i tot i que el Parlament Europeu ho havia reclamat en diverses ocasions.

Per això, entitats i activistes que treballen en qüestions de migracions i refugi denuncien el "racisme institucional" dels països europeus, que fins ara han aplicat majoritàriament una política de "portes tancades".

Bienvenida sea una medida que certifica:

- Que esta opción no se activó en anteriores conflictos por voluntad política.
- Que el efecto llamada nunca existió.
- Que el asilo nunca se utilizó como una herramienta puramente humanitaria.
- Que las fronteras más altas son raciales. https://t.co/eUkbTKQSOu

— Moha Gerehou (@mohagerehou) February 28, 2022

Tal com ha explicat a "El matí de Catalunya Ràdio" la responsable d'incidència social i política de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, Dilara Ekmen, la crisi d'Ucraïna ha posat de manifest la "doble vara de mesurar" d'Europa, que en altres situacions d'emergència humanitària, com la que va desencadenar la guerra de Síria, "va dir que no tenia capacitat de resposta i ara s'està veient que sí".

"És paradoxal que els països que en els darrers anys s'han mostrat més insolidaris, com és el cas de Polònia i Hongria, ara estan fent uns esforços immensos."

Protecció temporal i urgent als refugiats ucraïnesos

Segons Ekmen, aquesta normativa permetrà concedir "de forma immediata i amb caràcter urgent" protecció temporal a les persones que venen d'Ucraïna, sense haver de passar per tots els tràmits que comporta demanar una sol·licitud d'asil.

"Ja no s'hauran d'estudiar les peticions cas per cas, sinó que pel sol fet de fugir del país, se'ls donarà protecció i se'ls facilitaran les condicions perquè puguin tenir de forma immediata una vida el més normalitzada possible. Esperem que la mesura beneficiï a totes les persones que fugen d'Ucraïna, no només a les que tinguin la nacionalitat ucraïnesa."

En principi, la norma hauria de facilitar que aquestes persones puguin estar-se a la UE durant almenys un any, termini ampliable en cas que sigui necessari. També hauria de permetre agilitzar els permisos de residència i de treball i facilitar l'accés a l'educació per als adults, l'atenció mèdica i a prestacions econòmiques i socials. 

Per últim, hauria d'establir "mecanismes de repartiment equitatiu" de refugiats arreu d'Europa i garantir el reagrupament de les famílies que estiguin separades en diversos països.

Catalunya, preparada per acollir refugiats

Els atacs russos del 2015 a les regions de Crimea i del Donbass ja van provocar desplaçaments de població ucraïnesa. Aleshores, Espanya va ser el tercer país de la Unió Europea a rebre més peticions d'asil, i majoria es van adreçar a Catalunya. 

Ara, arran de la invasió russa, almenys 139 ucraïnesos han sol·licitat protecció internacional a Catalunya. Són persones que, o bé han vingut pel seu propi compte o bé han rebut l'ajuda d'algú per arribar fins aquí. N'hi ha d'altres que ja eren a Catalunya i ara s'han trobat amb aquesta circumstància sobrevinguda i no poden tornar. Totes elles, segons la responsable de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, podran demanar asil.

"Tenim totes les capacitats per donar asil a aquestes persones. És una qüestió de voluntat política."

En total, el govern calcula que hi ha mig miler d'ucraïnesos que són a Catalunya sense possibilitats de tornar al seu país, i a la inversa, una dotzena de catalans a Ucraïna, pendents de ser evacuats. De moment, el president, Pere Aragonès, ha ofert "tota la infraestructura d'acollida en cas que sigui necessari".

Segons les últimes xifres del Departament de Drets Socials, un centenar d'ucraïnesos ja estan allotjats en equipaments de la Xarxa d'Albergs de Catalunya. Es tracta de 91 persones que són a l'alberg de Coma-ruga i 17 al de Vic, tot i que des del consolat apunten que fins a 168 persones podrien acollir-se a aquest servei.