El Parlament no té competències per nomenar jutges pel TSJC
Catalunya migdia

El Parlament té competències per nomenar jutges del TSJC, com diu Pablo Casado?

Triple fake de Pablo Casado al Congrés en què assegurava que l'Estatut del 2006 permetia el Parlament triar els jutges a Catalunya i que el judici es fa al Suprem i no a Barcelona gràcies al PP

Eva PinedaActualitzat

El primer dia del judici del procés, el president del PP, Pablo Casado, va aprofitar el debat dels pressupostos al Congrés per afirmar que és gràcies al seu partit que els presos són jutjats al Tribunal Suprem i no al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), amb jutges nomenats pels partits independentistes al Parlament:

El Parlament nomena jutges del TSJC?

Segons la Llei Orgànica del Poder Judicial, article 330.4, el Parlament de cada comunitat autònoma proposa tres jutges per cada plaça vacant. Aquests candidats poden cobrir un màxim d'un terç dels membres de la sala civil i penal del TSJC. Aquesta és la sala competent per jutjar els aforats, és a dir, consellers, diputats i jutges catalans.

Article 330.4

En les Sales del Civil i Penal dels Tribunals Superiors de Justícia una de cada tres places es cobrirà per un jurista de reconegut prestigi amb més de 10 anys d'exercici professional en la Comunitat Autònoma, nomenat a proposta del Consell General del Poder Judicial sobre una terna presentada per l'Assemblea legislativa; les places restants seran cobertes per magistrats nomenats a proposta del Consell General del Poder Judicial entre els que portin deu anys en la categoria i en l'ordre jurisdiccional civil o penal i tinguin especials coneixements en dret civil, foral i especial, propi de la Comunitat Autònoma.

Això no significa, però, que el Parlament triï directament aquest terç de jutges del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, com afirma Pablo Casado. "L'assemblea legislativa de la comunitat autònoma proposa tres noms, i és el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el que decideix qui ocuparà la plaça", assegura Joan Josep Vallbé, doctor en Ciència Política de la UB.

Posant els números sobre la taula, en el cas del Tribunal Superior de Catalunya, es tracta de dos magistrats. Actualment, només n'hi ha un en actiu. Es tracta del jutge Carlos Ramos, considerat del sector progressista, amb una carrera de 20 anys com a fiscal. El segon magistrat no s'ha substituït.

La majoria independentista tria els candidats?

Segons fonts jurídiques de la cambra catalana, la terna d'aspirants "s'aprova a proposta dels grups parlamentaris sense cap majoria especial". Normalment, la majoria parlamentària en proposa un, i la resta es pacta amb els grups minoritaris. "A la pràctica és una negociació política, que a l'època del bipartidisme era molt més senzilla. Ara, amb el canvi de composició del CGPJ i les dificultats de pactar res al Parlament, tot es manté aturat".

A banda de la "imprecisió" sobre el Parlament, Pablo Casado va afirmar que gràcies a què el PP va recórrer l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, els líders independentistes són jutjats al Tribunal Suprem.  

El catedràtic de Dret Constitucional de la UB, Xavier Arbós, creu que Casado potser es referia a la impugnació de l'article 97 de l'Estatut del 2006. Aquest article establia la creació d'un Consell de Justícia de Catalunya, que tenia previst participar en la designació dels membres del TSJC.

Aquí pots consultar els articles 95-98 de l'article III del poder judicial a Catalunya, dins de l'Estatut d'Autonomia

Aquest consell podia elegir els membres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però "l'article ho deixava tot en mans de la Llei Orgànica del Poder Judicial, com no podia ser d'una altra manera", assegura Arbós, que recordar l'existència de l'article 144 de l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia: "Un article paral·lel (al català) que ni va ser impugnat, ni va haver-hi cap moviment per rectificar-lo."

Amb impugnació de l'Estatut o sense, els jutges s'haurien escollit igual que s'escullen ara. "La decisió final correspon al CGPJ. L'Estatut del 2006 només aportava l'existència d'un òrgan que tenia facultats essencialment propositives. Tot plegat, és una distorsió de la realitat probablement per una confusió del senyor Casado", afegeix Xavier Arbós.

El CGPJ, com a màxim òrgan judicial a Espanya, no cedeix competències. La Llei Orgànica del Poder Judicial el que fa és tenir una deferència amb els parlaments autonòmics perquè puguin presentar candidats a un màxim de dos jutges per als seus Tribunals Superiors territorials. L'última paraula sempre la té el CGPJ.

A més, no fa ni un mes, el Suprem va rebutjar els recursos de súplica de cinc dels processats del judici del procés, que sol·licitaven ser jutjats pel TSJC. L'alt tribunal va dividir la causa en dos: els 12 líders independentistes que seuen actualment al banc dels acusats i 6 acusats més que seran jutjats al TSJC. Es tracta de l'exmesa del Parlament, tret de la presidenta Carme Forcadell, i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya.

Les paraules de Pablo Casado són, per tant, un "fake".  

 

 

ARXIVAT A:
Judici procés
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut