El prebunking, la millor tècnica per lluitar contra les fake news?

La lluita contra la desinformació, les notícies falses i la infoxicació són reptes que els ciutadans afrontem cada dia en un entorn en què els impactes informatius s'han multiplicat exponencialment.

En aquesta lluita, a la majoria els comencen a sonar termes com el fact-checking o la verificació, que és la feina d'intentar desmuntar mentides, manipulacions o missatges esbiaixats un cop s'han produït. El que en anglès s'anomena debunking (literalment "exposar que una cosa no és tan certa com s'ha pretès mostrar").

Un neologisme de què sentirem a parlar

Però un estudi publicat la setmana passada conduït per investigadors de les universitats de Cambridge i de Bristol i Google Jigsaw ha confirmat un nou enfocament que pot ser més útil que els que hem mencionat: el prebunking.

Aquest neologisme es podria definir com la tècnica de refutar narratives falses, desinformacions o tècniques de manipulació abans que ens hi exposem. És a dir, suggereix que es pot actuar de manera efectiva per prevenir que ens empassem una notícia falsa, un argument fal·laç o un missatge esbiaixat.

L'estudi en qüestió ha demostrat que aquest mètode és efectiu en la lluita contra la propaganda i la desinformació.

Com funciona el prebunking?

La tesi del prebunking es basa en la teoria de la inoculació, en analogia amb el que fem amb les vacunes tradicionals. Aquesta teoria de la inoculació assegura que, proporcionant a les persones una petita dosi no nociva de l'element negatiu (la desinformació, la fal·làcia, la mentida), i explicant-li com aquell missatge que ha rebut està elaborat deliberadament per manipular-la, aconseguim desactivar en bona part aquestes eines propagandístiques.

Els investigadors responsables de l'estudi han elaborat cinc vídeos curts on s'expliquen cinc tècniques de desinformació habituals:

1. Fer servir llenguatge sentimental que apel·la a les emocions:

2. Els atacs ad-hominem (atacs a la persona que emet el missatge sense tenir en compte què diu el missatge):

3. L'assenyalament d'un cap de turc:

4. Les falses dicotomies o dilemes:

5. Els arguments incoherents:

En els dies posteriors que les persones participants en l'estudi fossin exposades a aquests vídeos, se'ls realitzava una enquesta per posar a prova si eren capaços de detectar la tècnica de desinformació utilitzada.

Efectivament es va demostrar que la seva capacitat per discernir si els missatges posteriors havien estat manipulats o feien servir aquestes tècniques creixia de manera significativa. Jon Rozeenbeek, del Social Decision-Making Lab de la Universitat de Cambridge, assegura que l'estudi vigilava molt de no condicionar els participants:

"Les nostres intervencions no diuen què és cert i què és fals. Això pràcticament mai està clar. El que sí que són és efectives per qualsevol persona a qui no li agradi que la manipulin. L'efecte de la inoculació és efectiu tant per a liberals com per a conservadors i funciona amb gent amb nivells educatius i característiques personals molt diferents."

En concret l'estudi mostra els següents resultats:

1. Els usuaris exposats al vídeo sobre l'ús d'arguments incoherents eren 2 vegades més capaços de detectar la tècnica de manipulació que els del grup de control.
2. Els usuaris exposats al vídeo sobre falses dicotomies eren pràcticament 2 vegades més efectius per detectar aquest mètode que el grup de control.
3. Els usuaris exposats al vídeo sobre llenguatge emocional eren entre 1.5 i 1.67 vegades més eficients en detectar aquest llenguatge que els del grup de control.

Després d'aquests resultats aconseguits en l'estudi, els vídeos es van penjar a YouTube i, segons Jigsaw, l'habilitat per reconèixer les tècniques de manipulació van incrementar-se un 5% entre els milers de persones que van veure'ls.

Educar per no haver de verificar

Els responsables d'aquest estudi consideren que els resultats són tan satisfactoris que seria interessant impulsar campanyes de microvídeos a YouTube, insertats com a anuncis pagats, per aconseguir com més impactes millor.

De la mateixa manera, l'estudi també avala la tesi que l'educació i la formació són efectius a l'hora de prevenir l'efectivitat de les campanyes de desinformació.  En aquest sentit, l'educació mediàtica, l'educació en l'ús i consum de continguts a través de canals digitals, cada vegada s'està fent més necessària.

Des del Consell de l'Audiovisual, el CAC, s'impulsa el projecte EduCAC, que porta a les aules del país formació per a alumnes i professors en aquest sentit.

Altres projectes, com Learn to check impulsat per l'associació del mateix nom i l'ambaixada i el consolat dels Estats Units, també porten a les escoles l'eduació necessària per entendre el nostre ecosistema mediàtic i informatiu i aprendre a gestionar-lo.

Iniciatives com aquesta són cada vegada més necessàries. De fet, segons una directiva europea del 2007 els estats membres de la Unió Europea ja haurien d'haver integrat l'educació mediàtica als seus currículums fa anys. Però com passa sovint en iniciatives que tenen a veure amb les autoritats polítiques, anem tard.

*Nota sobre l'estudi

Aquest estudi, publicat a la revista Science Advances, s'ha dut a terme amb més de 6.400 persones de tota condició social, econòmica, política i ètnica representativa de la població dels Estats Units, amb un mètode sòlid avalat per universitats com la de Cambridge, al Regne Unit, de prestigi contrastat.

Els investigadors admeten que els resultats només estan testats en la població nord-americana i que no és suficient per testar fins quan és útil la "inoculació de continguts".

En el mateix sentit, apunten que noves àrees de recerca haurien d'investigar si aquesta mena d'eines aconsegueixen que la gent no difongui continguts que detecta que estan esbiaixats, manipulats o que són falsos.